En la cultura popular catalana, la Pesanta és un animal mitològic, amb forma de gossa enorme (rarament un gat) que s'escola a les nits dins de les cases i es posa a sobre del pit de la gent dificultant-los la respiració i creant-los les més horribles angoixes i malsons.
La Pesanta és peluda, negra, amb les potes d'acer, però foradades de manera que no pot collir res del terra sense que li caigui. Es diu també que duu esclops de molsa. Això, però, és difícil de dir, ja que -tot i les seves dimensions- així que algú es desperta, surt corrents pel forat més petit de la finestra o pel forat del pany i només s'és a temps de veure'n una petita ombra que fuig. Es diu que la Pesanta s'amaga de dia en esglésies o cases abandonades i a la Garrotxa hom creu que s'amaga als cràters dels volcans.
Origen La figura de la Pesanta està relacionada amb una parasòmnia anomenada paràlisi del son. Qui la pateix, desperta del somni però no pot moure's. En aquest estat hi ha hiperacúsia i s'experimenten percepcions similars a les de les al·lucinacions.
Diverses cultures arreu del món donen explicacions similars per a aquest fenomen. A Occitània, una dona malèfica s'asseu sobre el pit de qui dorm: és la Sarramauca, també dita Cachavièlha (en francès, l'anomenen Cauchemar). Dins la mitologia basca hi ha el personatge de l'Inguma, un geni malèfic que actua de forma semblant a la Pesanta; en comptes d'aixafar els qui dormen posant-s'hi al damunt, però, l'Inguma els escanya lentament, provocant-los una asfíxia angoixant i malsons. A Letònia es parla del Lietuvēns, l'ànima en pena d'un mort estrangulat, ofegat o penjat, que ataca de forma semblant les persones i animals domèstics mentre dormen. A Colòmbia, la causa de l'ofec és una bruixa que també s'asseu al pit dels dorments, com la Pesanta i la Sarramauca.
Referències
Categoria:Animals en la mitologia catalana Categoria:Criatures de la mitologia occitana