miniatura|La flagelació de Crist, al MNAC. Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.Lo llibre dels poetes Els seus contemporanis l'anomenaren «lo Grec»; hom creu que això és perquè de petit s'hauria establert a Barcelona provinent de Xipre.
Biografia Serafí s'aproximava a la figura d'home renaixentista que tocava diferents arts: era pintor, escriptor i també tocava un instrument, la lira, però no pot ser considerat pròpiament músic. La literatura era la seva primera ocupació després de la pintura. En el seu vessant pictòric, es poden destacar els retaules d'Arenys de Munt (1544) i de Sant Romà de Lloret (1548) i les portes dels orgues de les catedrals de Barcelona i Tarragona (1563). Aquesta faceta creativa gairebé total lliga amb l'època renaixentista, i entronca amb el concepte d'home nou que esmentaren Leonardo da Vinci i Miquel Àngel.
A Serafí tot li va anar molt bé, es va relacionar amb l'aristocràcia i va poder viure de l'art gràcies a la protecció de Jeroni Galceran Serapi de Sorribes al qual, a banda de lloar en el pròleg del seu llibre De poesia vulgar en lengua Catalana, dedica un sonet de forma italianitzant. Malauradament, va emmalaltir, empobrir i morir el 1567: està documentat el seu enterrament, el 5 de gener, a l'església de la Mercè.
Obra literària Pel que fa a la seva obra, tenim tota una col·lecció de poemes. El 1560 col·labora amb un sonet a l'edició de l'obra d'Ausiàs March i, cinc anys més tard, publica Dos llibres, conjunt de 170 poemes distribuïts en dues parts, una de profana i una altra d'espiritual. El fet que emmalaltís va impedir que edités la seva obra castellana, que hauria comprès una «art poètica» adreçada al rei.
En les seves obres, utilitza formes poètiques pròpies del Renaixement. És autor de sonets, madrigals, octaves rimades, epístoles, emblemes (comentaris de dibuixos), cançons i poemes. Serafí és un poeta sobre el patiment amorós en la línia petrarquista. De fet, en el sonet 34 (que justifica el títol del llibre de poemes) del seu recull de «poemes catalans» fa una valoració renaixentista dels grans poetes de l'antiguitat, al costat d'altres en llengua vulgar. Pel que fa als primers parla d'Homer, Virgili i Ovidi. Pel que fa al segons, de Petrarca, Dant i Ausiàs March.
Els romàntics catalans de la Renaixença el van valorar, desmentint el tòpic de la literatura moderna com a mal vista. I el compositor Pere Alberc Vila li musicà el poema Cançó d'un desesperat d'amor.
Obra artística + Llista d'obres de Pere Serafí Obra Data Nom Tècnica, mides i notes Localització150px|center|Taula del retaule d'Arenys1543-1546Retaule de Sant MartíTremp sobre fustaTenia vint-i-un compartiments: onze són a l'església, reinstal·lats en un nou retaule, després de la crema del retaule en 1936; vuit al MNAC, en dipòsit, i dos es van perdre.Arquitectura de Joan de Tours; daurats de Jaume FontanetEsglésia de Sant MartíArenys de MuntMuseu Nacional d'Art de CatalunyaBarcelona1544Portes de l'orgueDesaparegudesCatedral de VicVic1545-1549Retaule de Sant RomàTremp sobre fustaNou compartiments, desmuntats; daurats de Jaume FontanetEsglésia de Sant RomàLloret de Mar150px|center|Exterior d'una de les portes petites de l'orgue150px|center|Interior d'una de les portes grans, amb la Nativitat1563Portes de l'orgueOli sobre telaCatedral de Barcelona. Museu de la CatedralBarcelona1563Portes de l'orgueOli sobre telaContractades conjuntament amb Pietro Paolo de MontalbergoObertes, es representa l'Anunciació, en color; tancades, l'Adoració dels pastors i la Resurrecció, en grisallaCatedral de TarragonaTarragona
Referències
Bibliografia
Categoria:Escriptors catalans de l'edat moderna en català Categoria:Pintors catalans del Renaixement Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Escriptors catalans històrics en català Categoria:Pintors dels Països Catalans del segle XVI Categoria:Pintors morts al segle XVI Categoria:Escriptors morts al segle XVI Categoria:Escriptors nascuts al segle XVI Categoria:Pintors nascuts al segle XVI