El Bosc de la Baga de Gresolet o Bosc de Gresolet està inclòs en una de les subconques del riu de Saldes dins d'una vall orientada d'est a oest i batejada amb el mateix nom. Aquesta vall està limitada al nord per la Muralla de les Balmes que pertany al Cadí, al sud-oest pel vessant nord del Pedraforca i al sud-est per l'extrem occidental de la serra de Gisclareny. El bosc es distribueix en un rang d'altitud que va, aproximadament, des dels 1.000 m al fons de la vall fins passats els 2.000 a les cotes més altes. Aquesta zona és de transició climàtica i està caracteritzada per un clima continental amb influència mediterrània, fet que aporta pluges i suavitza les temperatures.
El bosc de Gresolet va ser protagonista d'una de les primeres campanyes conservacionistes que van tenir lloc a Catalunya, en els anys 1920 i 1921. Més recentment, el 6 de maig de 1982, juntament amb el massís del Pedraforca, va ser catalogat com a Paratge Natural d'Interès Nacional pel Parlament de Catalunya. El 15 de juliol de 1983 es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró a l'entorn del bosc de Gresolet i el Pedraforca.
Malgrat la seva fama, deguda principalment als seus boscos de pi roig i faig, hi ha un gran desconeixement de la diversitat biològica d'aquest indret. Hi ha força informació sobre els seus vertebrats i plantes superiors, però dels invertebrats i de les plantes inferiors se'n coneix ben poca cosa doncs encara no s'ha fet cap estudi complet a la zona.
Vegetació El bosc de Gresolet és un mosaic de comunitats vegetals que estan distribuïdes irregularment com a resultat de l'acció de diferents factors ambientals -com poden ser la humitat, l'exposició, l'altitud o el tipus de sol- i dinàmics -com poden ser l'explotació per part de l'home o els processos geomorfològics, (pendents pronunciats, pedregars inestables, erosió)-.
La vegetació potencial, aquella que hi hauria d'haver en el cas de no haver-se produït cap alteració, seria de caràcter eurosiberià. Això seria un reflex de les condicions climàtiques fresques i humides que regnen a la vall. També s'hi trobaria vegetació submediterrània, ja que climatològicament aquesta zona es troba a la regió mediterrània. La vegetació que s'hi pot trobar, però, mostra diferències respecte a la potencial, degudes, principalment, a l'acció antròpica. La roureda ocupa petites extensions a les parts més inferiors de la vall, essent substituïda majoritàriament per matollars de boix i per pi roig (Pinus sylvestris). La fageda hi és present de forma significativa entre els 1200 i 1600 m, però es veu substituïda en alguns punts per pinedes amb sotabosc ric en espécies típiques de les fagedes. El bosc de ribera està molt fragmentat, en alguns punts gairebé no es pot reconèixer mentre que en altres ha desaparegut completament.
La roureda El roure martinenc forma boscos mixtos amb el faig en els punts on hi ha una major sequedat relativa. Aquesta comunitat presenta un estrat arbori poc desenvolupat, un d'arbustiu alt dominat pel boix i un d'herbaci bastant pobre. A més de les espècies citades anteriorment, també s'hi poden trobar, entre les llenyoses, l'auró blanc, que és freqüent a la part baixa de la vall, la blada, que no és exclusiva d'aquesta comunitat i que està més o menys repartida per tota la vall, la moixera o l'avellaner.
La fageda La fageda de Gresolet es troba al límit de l'àrea de distribució d'aquest tipus de bosc a Catalunya. Aquest fet és interessant des del punt de vista científic i conservacionista, ja que les àrees marginals solen estar més afectades per les pertorbacions ambientals. Les condicions microclimàtiques de la vall - bastant humida i fresca- han afavorit la presència d'aquest tipus de bosc. No es tracta d'una fageda uniforme, ja que presenta variacions en la seva composició d'espècies. A grans trets hi podem distingir dos tipus de fageda.
Una d'elles està formada per un estrat arbori dens, un estrat arbustiu d'alçada mitjana dominat pel boix i un estrat herbaci dens i divers. Cal destacar-hi la presència d'espècies típiques de les fagedes humides d'Europa Central però que són poc comuns a la comarca, com Galium odoratum i Lathyrus laevigatus. Aquest tipus el Trobem a les fondalades, obagues i depressions humides amb sols ben formats.
L'altre tipus de fageda està format per un estrat arbori poc diversificat dominat per faig amb sotabosc de boix i un estrat herbaci ric en espècies diferents. És la predominant a la vall i la trobem a sortints del terreny i llocs menys humits amb sols no tan evolucionats.
El faig té preferència pels llocs ombrívols i humits els quals abunden a les obagues de les muntanyes. El faig està acompanyat per espècies diferents en funció del tipus de fageda on ens trobem. En els llocs més humits i ombrívols trobem falgueres, com per exemple lAthyrium filix-femina, l'orquídia Neottia nidus-avis, o el boix grèvol (Ilex aquifolium). D'altra banda, a la fageda més seca trobem la campaneta (Campanula persicifolia) i altres plantes que no necessiten molta humitat per viure.
Cal destacar la presència d'Arbres monumentals: Faig Gros de les Molleres de Gresolet : espècimen de Fagus sylvatica de 20 metres d'alçada, 20,5 metres de capçada mitjana i un volt de canó de 5,22 metres (a 1,3 m d'alçada). Un tronc bastant gran i gruixudes arrels que han quedat al descobert per l'acció de l'erosió sobre el vessant de força pendent. Les ondulacions del tronc i les arrels entapissades de molsa li donen un aspecte fantàstic. Es troba força malmès, ja que té pudricions a la cara nord del tronc. Faigs del Clot de l'Om I, II, III, IV de Gresolet : Conjunt de diversos exemplars de faig en aquesta zona. l'exemplar I fa 35 metres d'alçada, volt de canó de 4,64 i una capçada de 26.5 m. Faigs singulars molt grossos, situats en un pendent considerable. Arbres amb un tronc molt recte i regular en els primers metres. Les coordenades són d'un punt mitjà del conjunt d'arbres mesurats. Faig de la Baga de Gresolet o Faig Setrill : altre exemplar de Fagus sylvatica. Té unes dimensions molt considerables (Alçària total (h) = 28,0 m,Volt de canó(c) = 3,79 m, Capçada mitjana(C) = 24,5 m.) Una branca surt a mig metre gairebé de manera horitzontal i després s'inclina cap amunt, creant una forma peculiar, similar a un setrill. És curiós el descobriment de l'arbre: en una foto "Fetgera i faig", que participava en el XX Concurs de fotografia del parc: "Primavera al parc natural" (2012), es veu una herba fetgera en primer pla, i darrere un faig que semblava remarcable. L'autor Joan Masdeu Viña va facilitar-ne la localització i efectivament s'ha proposat per ser declarat monumental.
L'avetosa L'avet (Abies alba) el trobem per sobre dels 1.400 m en zones fredes i poc assolellades, a vegades dins de boscos de faig i de pins. L'avetosa de Gresolet forma clapes més o menys importants i segurament és la més ben conservada de la comarca.
En destaca l'Arbre Monumental: Avet de les Molleres de Gresolet : Exemplar que destaca per ser un dels avets més alts de Catalunya (35 metres d'alçada,,Volt de canó(c) = 4,08 m, Capçada mitjana(C) = 13,5 m.). Del tronc surt una gruixuda branca horitzontal que bruscament agafa verticalitat i creix paral·lela al tronc principal. El terreny té mot pendent i és molt erosionable deixant al descobert nombroses i gruixudes arrels superficials.
Les pinedes A la vall de Gresolet podem distingir dos tipus de pineda: la de pi roig i la de pi negre (Pinus mugoss p.uncinata).
La pineda de pi roig, la podem trobar barrejada amb la fageda a les zones més favorables i amb la roureda de roure martinenc en els llocs més secs. Hi trobem un estrat arbori més o menys obert de força alçada format principalment per pi roig. L'estrat arbustiu, molt divers i de gran cobertura, està format per exemplars joves de faig, moixera de guilla (Sorbus aucuparia), blada o moixera i arbustos com el boix, el xuclamel (Lonicra xylosteum), el tortellatge (Viburnum lantana) o el ginebre (Junniperus communis). L'estrat herbaci presenta una gran riquesa florística gràcies a l'heterogeneïtat de microcondicions que presenta la pineda.
La pineda de pi negre es fa freqüent a partir dels 1.600 m als vessants septentrionals. El pi negre és arbre que a casa nostra creix a més altitud i és molt resistent al fred i a les nevades.
En destaquen els següents Arbres Monumentals: Pins Vells de la Pleta dels Baganesos I, II, III, IV. Aquest grup de pins negres (Pinus uncinata), és situat al solell del Coll de Torn, sobre la pista del Coll de la Bauma al Collell i proper a la zona de la Font de la Gralla. Aquests vells pins destaquen per les dimensions dels troncs, tot i que tenen poca vitalitat, poca capçada i moltes branques seques.I: "Sentinella del Serrat Alt" : es ramifica en 4-6 besses, fa 10 m d'alt, 4,14 de volta, 11,45 de capçada. II: "Pi de la Feixada del Prat Llong" té moltes branques, que a la banda del barranc arriben a terra. La capçada es redueix només al quadrant SE, fa 8,5 m d'alt, 4,15 de volta, 7,0 de capçada. III: "Pi bessó de la Pleta dels Baganesos" està format per 4 besses verticals. Surt un tronc a la banda E, fa 13,5 m d'alt, 3,32 de volta, 12,0 de capçada. IV: "Pi del Canal de la Gralla" es bifurca en 4 besses, fa 12 m d'alt, 4,90 de volta, 13,0 de capçada. Pi del Roc dels Castellots , Situat porpar als anteriors (1 km aprox.) Aquest majetuós pi té un gruix força espectacular, i es troba envoltat pels seus nets, que són prims i el sobrepassen una mica en alçària. Es ramifica a 2 m en dues besses: la més grossa, vessant amunt, fa 3,86 m de gruix. Presenta poca capçada i poca vitalitat, té moltes branques seques. Fa 13,5 m d'alt, 4,60 de volta, 11,3 de capçada.
Els arbres de ribera El freixe (Fraxinus excelsior) i la sarga (Salix elaeagnos) els trobem a les parts baixes de la vall, en llocs molt humits prop de rierols. Són alguns dels pocs testimonis que queden del bosc de ribera. el qual està molt degradat. Aquestes espècies no arriben a formar boscos a Gresolet.
Fauna La diversitat animal a la vall de Gresolet és força desconeguda, és per això que parlarem principalment de les espècies de vertebrats més característiques.
Peixos Cal referir-se principalment a la truita comuna (Salmo trutta fario), que la podem trobar a la riera de Gresolet. També coneguda com a truita del país, està catalogada com a vulnerable a tota la Comunitat Europea segons el Libro rojo de los vertebrados de España (LRVE). La truita comuna està adaptada a aigües fredes que es localitzen riu amunt. Aquest fet ha provocat un fort aïllament de les diferents poblacions al llarg de la seva àrea de distribució hi ha donat com a resultat una marcada diferenciació genètica entre elles. Això és important, ja que per cada població que desaparegui es perdran un seguit de característiques genètiques que poden ser importants per a la supervivència de l'especie en el futur.
Amfibis i rèptils Entre els amfibis cal destacar el tritó pirinenc (Euproctus asper). Aquest animal el podem trobar a la riera de Gresolet i en torrents d'aigües molt netes i fredes, es tracta d'un endemisme dels Pirineus. Alguns dels altres amfibis que podem trobar a la vall són la salamandra comuna (Salamandra salamandra) i el grapal comú (Bufo bufo).
Entre els reptils s'hi poden trobar entre d'altres la serp verda i groga (Coluber viridiflavus), que a Catalunya tan sols es troba als Pirineus, l'escurçó (Vipera aspis) i diferents espècies de sargantanes i llangardaixos.
Ocells