Les Glosas Emilianenses són més de mil petites anotacions manuscrites fetes en diverses llengües —llatí, romanç i basc—, entre línies o en els marges d'alguns passatges del còdex llatí Aemilianensis 60; segons els diversos estudiosos que les han investigades, es poden datar entre finals del i finals del .La datación y procedencia de las glosas emilianenses y silenses
La seva importància va ser advertida per Manuel Gomez Moreno el 1911, quan va transcriure totes les glosses i va enviar-les a Ramón Menéndez Pidal.
La intenció del monjo copista era probablement la d'aclarir el significat d'alguns passatges del text llatí.
Tradicionalment, es considera el text en castellà més antic, la qual cosa va dur a considerar San Millán de la Cogolla, i La Rioja en general, el bressol del castellà. Tanmateix, l'adscripció de les gloses com de llengua castellana és controvertida i, en general, els filòlegs consideren que en realitat pertanyen al romanç navarroaragonès.
També són el text no epigràfic més antic en llengua basca, tot i que la traducció dels passatges al basc actual no és gaire segura.
Exemple d'una glosa en romanç Cono aiutorio de nuestrodueno dueno Christo, duenosalbatore, qual duenoget ena honore et qualduenno tienet elamandatione conopatre cono spiritu sanctoenos sieculos delo sieculos. Facanos Deus Omnipotestal serbitio fere kedenante ela sua facegaudioso segamus. Amen.
Glosses en basc jzioqui dugu ("hem encès", "ens alegrem"?) guec ajutuezdugu'' ("nosaltres no ens aboquem", "no tenim adient"?)
Referències
Categoria:Glossaris Categoria:Primers testimonis de les llengües romàniques Categoria:Literatura medieval en castellà Categoria:Història del basc Categoria:Aragonès