Frances Louise McDormand (Chicago, Illinois, 23 de juny de 1957) és una actriu estatunidenca que ha guanyat tres cops el Premi Oscar a la millor actriu (1996, 2018 i 2021).
Biografia Després de llicenciar-se en teatre a la Universitat Yale el 1982, Frances va emprendre la seva carrera d'actriu sota el guiatge del que seria el seu futur marit, Joel Coen. La pel·lícula Sang fàcil marcava igualment el seu debut en la direcció de llargmetratges. Aquí, Frances interpretava una dona assetjada per uns criminals. Des de llavors, la carrera de Frances ha combinat films de baix pressupost de tall social amb d'altres de més comercials, en les quals ha ofert al públic una imatge quotidiana, de veïna del costat, de dona intel·ligent i afectuosa que generalment acaba guanyant-se el respecte de la seva comunitat.
Finalitzat el seu segon rodatge amb Joel i Ethan Coen, Arizona baby, Frances va estrenar a Broadway Un tramvia anomenat Desig, que li va valdre una candidatura als Tony (1988). Aquell mateix any, l'actriu rebia la seva primera nominació a l'Oscar per Crema Mississippi, en què interpretava una dona colpejada violentament pels racistes locals.
En els anys següents, Frances va participar en pel·lícules de culte com Darkman (Sam Raimi, 1990) i Vides encreuades (Robert Altman, 1993). En Agenda oculta, va gaudir d'un protagonisme més gran en encarnar una dona el millor amic del qual ha estat assassinat per ordre del Partit Conservador Britànic a fi d'aconseguir una victòria electoral. El 1994, la seva vida va experimentar un canvi substancial quan, després d'acabar la filmació de Beyond Rangoon (John Boorman), Joel i ella van adoptar un nen paraguaià al qual van anomenar Pedro McDormand Coen.
El 1996, Frances va incrementar notablement la seva popularitat per tres papers diferents. El primer, una doctora que es deixava enganyar per un assassí anomenat Aaron (Edward Norton), en la pel·lícula Les dues cares de la veritat. El segon, Bunny, una dona emocionalment inestable desatesa pel seu marit, reforçava l'adscripció de l'actriu a aquests títols compromesos a què abans al·ludíem, en estar escrit per John Sayles per a la pel·lícula Lone Star. El tercer, la Margue Gundarson de Fargo, li suposaria el reconeixement a la seva carrera. Efectivament, la pagesota i aparentment càndida Margue, amb un embaràs molt avançat, resolia un cruel cas de segrest que li permetia reflexionar sobre el sense sentit de la violència. La lucidesa del personatge, unida a la seva senzillesa, va enlluernar primer la premsa estrangera de Hollywood -que la va proposar per a un Globus d'Or-, els votants de l'Premis Independent Spirit i la Screen Actors Guild, que la van designar millor actriu de l'any, i finalment els membres de l'Acadèmia de Cinema de Hollywood, que la van recompensar amb l'Oscar a la millor actriu. Abans el seu marit Joel Coen, havia recollit l'estatueta al millor guió original, i declarà que la pel·lícula no s'hauria pogut fer sense ella. Quan Nicolas Cage va anunciar el premi, el públic assistent a la sala la va ovacionar dempeus. Frances, rient, va pronunciar un discurs significatiu:
Arran d'aquest reconeixement, Frances va poder realitzar projectes que des de feia temps desitjava portar a bon port. En el primer, Camí del paradís, va incorporar una presonera d'un camp de concentració japonès que fingia ser llicenciada en medicina per garantir la seva supervivència mentre les seves amigues formaven un cor per suportar la traumàtica experiència.
En el segon, Madelaine, Frances es va vestir d'hàbit per encarnar una monja que cuidava d'unes nenes orfes alhora que lluitava perquè no es tanqués la seva església.
L'any 2000, va portar dos projectes que la van tornar a posar en l'òrbita dels Oscars. En el primer, Joves prodigiosos, va interpretar Sara, la dona del rector d'una facultat, que es quedava embarassada del seu amant, un professor de literatura anomenat Grady (Michael Douglas), que al final ho deixava tot per estar amb ella. En la pel·lícula, Frances va projectar la imatge de dona madura, sensible i racional, comprensiva i decidida. Als antípodes de l'Elaine de Gairebé famosos, una hippy separada el fill del qual -un reporter de la revista Rolling Stone- acompanya un grup musical durant una gira, durant la qual Elaine no deixa de pensar en el seu petit, lluny de la llar.
Aquesta mare castrant, però afectiva, dotada de bon cor, va ser la que finalment la va conduir cap a la seva tercera candidatura als Oscars. Finalment, Marcia Gay Harden -antiga protagonista d'una de les pel·lícules de Joel, Mort entre les flors- s'alçava amb l'estatueta daurada.
A l'any següent, Frances es va posar de nou sota les ordres del seu marit en The Man Who Wasn't There, en què es va posar a la pell de Doris, la dona d'un perruquer que, avorrida de la seva vida conjugal, es busca un amant, de l'assassinat del qual és acusada injustament, i això la condueix al suïcidi.
El 2003, va estrenar Quan menys t'ho esperes, en què es va convertir en Zoe, la germana d'una escriptora interpretada per Diane Keaton, que observava divertit el procés d'enamorament entre aquesta última i un executiu madur d'una discogràfica. La pel·lícula es va presentar en el Festival de Cinema de Berlín el 2004, en una edició en què Frances participava com a membre del jurat.
El 2005, va obtenir la seva quarta candidatura als Oscars per En terra d'homes en interpretar Glory, una dona treballadora activa en el sindicat, i que es feia respectar entre els seus companys masclistes que assetjaven la seva millor amiga.
Filmografia 1984: Blood Simple de Joel Coen: Abby 1985: Scandal Sheet (TV) 1985: Crimewave de Sam Raimi: Nun 1986: La història de Tony Cimo (Vengeance: The Story of Tony Cimo) (TV): Brigette 1987: Arizona baby de Joel Coen: Dot 1987: Leg Work (sèrie TV): Willie Pipal 1988: Crema Mississippi (Mississippi Burning) d'Alan Parker: Mrs Pell 1989: Chattahoochee: Mae Foley 1990: Darkman de Sam Raimi: Julie Hastings 1990: Agenda oculta (Hidden Agenda) de Ken Loach: Ingrid Jessner 1990: Mort entre les flors (Miller's Crossing) de Joel Coen: la secretària del marit de l'alcalde 1991: The Butcher's Wife de Terry Hughes: Grace 1992: Passed Away: Nora Scanlan 1992: Crazy in Love (TV): Clare 1993: Vides encreuades (Short Cuts) de Robert Altman: Betty Weathers 1994: Bleeding Hearts: dona a la TV 1995: The Good Old Boys (TV): Eve Calloway 1995: Talking with (TV) 1995: Més enllà de Rangun (Beyond Rangoon) de John Boorman: Andy Bowman 1995: Palookaville: June 1996: Plain Pleasures 1996: Fargo de Joel Coen: Marge Gunderson 1996: Les dues cares de la veritat (Primal Fear) de Gregory Hoblit: Dra. Molly Arrington 1996: Lone Star, el rastre d'un crim (Lone Star) de John Sayles: Bunny 1996: Hidden in America (TV): Gus 1997: Paradise Road: Dra. Verstak 1998: Johnny Skidmarks: Alice 1998: Madeline: Miss Clavel 1998: Talk of Angels: Conlon 2000: Joves prodigiosos (Wonder Boys): Sara Gaskell 2000: Gairebé famosos (Almost Famous) de Cameron Crowe: Elaine Miller 2001: The Man Who Wasn't There de Joel Coen: Doris Crane 2001: State of Grace (sèrie TV): narradora / Hannah adulta (veu) 2001: Upheaval: Anne 2002: Laurel Canyon: Jane 2002: City by the Sea de Michael Caton-Jones: Michelle 2003: Quan menys t'ho esperes (Something's Gotta Give) de Nancy Meyers: Zoe Barry 2004: L'última nit (Last Night): Marit Such 2005: Precinct Hollywood, de Rachel Dretzin i Muriel Soenens (TV) 2005: En terra d'homes (North Country), de Niki Caro 2005: Æon Flux, de Karyn Kusama 2006: Amics amb diners (Friends with Money), de Nicole Holofcener 2008: Cremeu-ho després de llegir-ho de Joel Coen: Linda Litzke 2008: Un gran dia per a elles, de Bharat Nalluri 2011: Transformers: Dark of the Moon, de Michael Bay 2011: This Must Be the Place, de Paolo Sorrentino 2012: Moonrise Kingdom: Mrs. Bishop 2012: Madagascar 3: Europe's Most Wanted: Capitana Chantal Dubois (veu) 2012: Promised Land: Sue Thomason 2014: Every Secret Thing 2014: Olive Kitteridge (sèrie de televisió): Olive Kitteridge 2015: The Good Dinosaur: Momma (veu) 2016: Hail, Caesar!: C.C. Calhoun 2017: Three Billboards Outside Ebbing, Missouri, de Martin McDonagh 2020: The French Dispatch, de Wes Anderson: Lucinda Krementz 2020: Nomadland, de Chloé Zhao: Fern 2021: The French Dispatch 2021: The Tragedy of Macbeth 2022: Elles parlen
Premis i nominacions Premis 2021: Oscar a la millor actriu per Nomadland 2018: Oscar a la millor actriu per Three Billboards Outside Ebbing, Missouri 1997: Oscar a la millor actriu per Fargo 2015: Primetime Emmy a la millor minisèrie o telefilm per Olive Kitteridge 2015: Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm per Olive Kitteridge
Nominacions 1989: Oscar a la millor actriu secundària per Crema Mississippi 1997: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Fargo 1997: BAFTA a la millor actriu per Fargo 1997: Premi Saturn a la millor actriu per Fargo 1997: Primetime Emmy a la millor actriu secundària en minisèrie o especial per Hidden in America 2001: Oscar a la millor actriu secundària per Gairebé famosos 2001: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Gairebé famosos 2001: BAFTA a la millor actriu secundària per Gairebé famosos 2002: Premi Saturn al millor paper secundari femení per The Man Who Wasn't There 2006: Oscar a la millor actriu secundària per En terra d'homes 2006: Globus d'Or a la millor actriu secundària per En terra d'homes 2006: BAFTA a la millor actriu secundària per En terra d'homes 2009: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Cremeu-ho després de llegir-ho 2015: Globus d'Or a la millor actriu en minisèrie o telefilm per Olive Kitteridge
Categoria:Actors de cinema d'Illinois Categoria:Actors de teatre d'Illinois Categoria:Actors de sèries de televisió d'Illinois Categoria:Guanyadores del premi Oscar a la millor actriu Categoria:Actors de Chicago Categoria:Alumnes de la Yale School of Drama Categoria:Premis Emmy Categoria:Guanyadores del Globus d'Or a la millor actriu secundària Categoria:Guanyadores del Globus d'Or a la millor actriu dramàtica Categoria:Premis Independent Spirit Categoria:Guanyadores del Premi Tony a la millor actriu protagonista en una obra Categoria:Guanyadores del premi BAFTA a la millor actriu Categoria:Actors estatunidencs del segle XXI Categoria:Estatunidencs adoptats Categoria:Alumnes de la Universitat Yale Categoria:Actors estatunidencs nascuts al segle XX