fou un arqueòleg i polític espanyol, XVII marquès de Cerralbo, X comte d'Alcudia amb Grandesa d'Espanya. Estudià filosofia i dret a la Universitat de Madrid, però es dedicà a l'arqueologia, fou impulsor dels jaciments de Torralba, Aguilar de Anguita i Arcobriga (Aragó). Fins al 1898 fou força actiu com a delegat únic de la Comunió Tradicionalista, amb la qual fou diputat a Corts el 1872.Fitxa del Senat Fou membre del Nuovi Lincei de Roma, de la Imperial Acadèmia Arqueològica de Berlín i de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid. També fou un important col·leccionista de pintures i obres d'art, amb les quals el 1934 es va obrir el Museu Cerralbo.
Família i joventut miniatura|esquerra|Escoles Pies de San Fernando, primera escola de'Aguilera y Gamboa. Originari d'una aristocràtica família que durant segles resideixen a la província de Salamanca;Eduardo Valero, Salamanca y la Casa de Cerralbo, a: Historia Urbana de Madrid, disponible els seus avantpassats se remunten al , i va ser el 1533 quan el seu avantpassat va ser nomenat marquès per Carles I.Eduardo Valero, Salamanca y la Casa de Cerralbo, a: Historia Urbana de Madrid, available El seu pare, Francisco de Asís de Aguilera y Becerril, va ser el fundador i director del Gimnasio Real de Madrid (Casón del Buen Retiro) i es coneixia com a promotor d'exercicis físics, amb el suport d'una sèrie de màquines que va inventar ell mateix.Eduardo Valero, Retrato de juventud, a: Historia Urbana de Madrid, disponible Casat amb Maria Luisa de Gamboa y López de León, la parella va tenir 13 fills.Eduardo Valero, La España que recibe a Enrique de Aguilera y Gamboa, [in:] Historia Urbana de Madrid, disponible
Enrique es va educar primer en el Col·legi de les Escoles Pies de San Fernando, més tard va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat Central de Madrid.Historia del Museo y su Fundador, a Museo Cerralbo, disponible here Amb la mort del seu pare el 1867 Enrique com a fill gran va heretar el títol de compte de Villalobos,Agustín Fernández Escudero, El XVII marqués de Cerralbo (1845-1922). Primera parte de la historia de un noble carlista, desde 1869 hasta 1900, a: Ab Initio: Revista digital para estudiantes de Historia, 2 (2011), ISSN 2172-671X, p. 136 que li va assegurar un lloc a l'aristocràcia i una situació financera còmoda. La seva posició va canviar dramàticament en la dècada de 1870, quan, després de la mort sense descendència dels seus dos oncles paterns i la mort del seu avi patern, José de Aguilera i Contreras, es va convertir en el personatge masculí de més alt rang en la fila de successió familiar.Escudero 2011 (1), p. 136, museo de cerralbo site miniatura|Avi paterns d'Enrique. Per tant, va heretar el Marquesat de Cerralbo, juntament amb molts altres títols aristocràtics,Historia marquesado de Cerralbo here i obituari alguns d'ells els va cedir als seus germans.Marques de Flores De Ávila, Historia del Museo y su Fundador En virtut del marquesat de Cerralbo i comtat d'Alcudia va esdevenir gran d'Espanya. També va heretar part de l'enorme riquesa del seu avi, que incloïa una sèrie de propietats al sud de Lleó, la vila de Cerralbo i el palau de Sant Boal a Salamanca. El patrimoni d'Enrique era un dels més alts rangs de la noblesa espanyola i li va assegurar una vida d'opulència. Més tard es va multiplicar la seva fortuna pel matrimoni, les inversions prudents en borsa de valors i en el negoci ferroviari, i per heretar part de la fortuna del marquès de Monroy,Escudero 2012, p. 20, a Monroyes see here cosa que li va permetre adquirir noves finques a Madrid, Santa Maria de Huerta, i a Monroy.Museo Cerralbo a Google Cultural Institute, disponible here; Jordi Canal i Morell, Banderas blancas, boinas rojas: una historia política del carlismo, 1876-1939, Madrid 2006, , 9788496467347 p. 120. Afirma que el 1876 la riquesa de Cerralbo es va estimar en 21 mil reals, la major part a la província de Salamanca
El 1871, Enrique es va casar amb la mare d'un col·lega, Manuela Inocencia Serrano y Cerver de València, trenta anys més gran que ell i vídua del militar i senador Antonio María del Valle Angelín; ella va portar a la família els fills del seu matrimoni anterior.Maria Ángeles Granados Ortega, Don Enrique de Aguilera y Gamboa (1845-1922), XVII marqués de Cerralbo, a Museo Cerrabo, Guida Breve, p. 9, for Angelin see his bios Immediatament després la parella va viatjar extensament i va començar la construcció de la residència de la família a Madrid. El 1893 la família es va mudar a l'edifici acabat, dissenyat en estil eclèctic,Granados Ortega, p. 14 per arquitectes de renom i des del primer moment amb la intenció de ser també una galeria d'art, molt semblant a les pinacoteques privades vistes a tot Europa. L'edifici -normalment es coneix com un palau- va servir més tard com un prestigiós lloc de reunions socials, informat l'endemà per la premsa de Madrid, i com una ubicació per a assemblees polítiques.Eduardo Valero, Las fiestas en Palacio, a Historia Urbana de Madrid, disponible
Primers anys carlistes Encara que els seus avantpassats paternos van romandre lleials als isabelins, va ser la mare d'Enrique, qui va influir en ell cap al carlisme,Consuelo Sanz-Pastor y Fernández de Pierola claims that Enrique has afirmen que Enric ha nascut a la família tradicionalista El marqués de Cerralbo, político carlista, a Revista de Archivos Bibliotecas y Museos LXXVI, 1/1973, p. 231-270Melchor Ferrer, no va ser la influència de la mare només, veure a Historia del tradicionalismo español, vol. I, Sevilla, 1959, p. 153-154 inclinació reforçada durant els anys universitaris.Francisco Martín Melgar i Juan Catalina García, a Escudero 2012, p. 25Segons ell mateix sempre va ser carlista, es va unir al moviment el 1869, Escudero 2012, p. 22-23 any també que es va afiliar a la Joventut Catòlica.Escudero 2012, p. 25 Com a comte de Villalobos no va tenir èxit per a les Corts el 1871 per Ciudad Rodrigo,Escudero 2011 (1), p. 136, Escudero 2012, p. 33 però si va aconseguir el mandat a les eleccions successives de 1872 per Ledesma.Escudero 2012, p. 34-35 No hi ha cap evidència que Enrique de Aguilera participés en la Tercera Guerra Carlina i que fos exiliat, encara que el tema no està del tot clar.Escudero 2012, p. 41-48 El 1876, a París, ja com a marquès, li van presentar a Carles de Borbó i Àustria-Este.Escudero 2011 (1), p. 136Escudero 2012, p. 35 Els dos van tenir una relació cordial quasi com una amistat personal;Escudero 2012, p. 36 de Cerralbo va resultar -junt Solferino- un dels dos Grandes d'España que es va aliar amb el carlismeRaymond Carr, España 1808-2008, Madrid, 2009, p. 298Francisco y Bullón de Mendoza, Alfonso, Carlismo y Sociedad 1833-1840, a Aportes XIX, Zaragoza, 1987, p. 49-76. i automàticament es va convertir en una de les seves figures més destacades.Julio V. Brioso y Mayral, La nobleza titulada española y su adhesión a Carlos VII, a Aportes 1 (1986), p. 13-27
Dintre del carlisme Cerralbo va tractar de defensar la causa religiosa,Escudero 2012, p. 51-52 però no va demostrar ser rival per a Cándido Nocedal.Escudero 2012, p. 30 El conflicte va créixer quan Nocedal va ser nominat Cap Delegat el 1879, Nocedal va optar pel immovilisme i Cerralbo per l'oberturisme.Escudero 2011 (1), p. 137 Una altra qüestió va ser dur per a Noceda destacar les característiques catòliques a compte dels dinàstics.Escudero 2012, p. 63Jacek Bartyzel, Bandera Carlista, a Umierac ale powoli, Krakow 2006, p. 274Javier Real Cuesta, El Carlismo Vasco 1876-1900, Madrid 1985, , p. 20-32 Carles VII va estar incòmode sobre aquest poder allunyant-se de les seves mans i, el lideratge de Nocedal va provocar xocs entre molts carlistes,Escudero 2012, p. 49-58 Cerralbo va reflexionar sobre la retirada de la política. Quan Cándido Nocedal va morir el 1885 hi va haver rumors que Cerralbo li succeiria,
Però Carles VII va decidir liderar el moviment en persona. Citant raons de salut Cerralbo es va distanciar de la política carlista, marcada per nous conflictes entre Ramón Nocedal i el pretendent.Escudero 2011 (1), p. 138 En virtut del seu estatus va entrar al Senat el 1885, on era l'únic carlista.Escudero 2012, p. 71-75 El 1886 Cerralbo va encapçalar una improvisada Junta per a coordinar l'esforç electoral carlista,Escudero 2012, p. 88-97 encara que les estructures del moviment estaven paralitzades cada vegada més pel conflicte fins que els «nocedalistes» van ser expulsats el 1888.Escudero 2012, p. 81-82, 99-123Escudero 2011 (1), p. 139 El mateix any Carles VII va decidir contrarestar el seu diari El Siglo Futuro, ordenant a Cerralbo per crear el diari oficial carlista El Correo Español,Canal 2006, p. 128Escudero 2012, p. 125-140 on va començar la seva amistat per a tota la vida amb Juan Vázquez de Mella. Cerralbo es va dedicar a moltes altres iniciatives culturals carlistes.Escudero 2011 (1) p. 140-141Escudero 2012, p. 140-166 Com a representant reial va viatjar per tot Espanya entre 1889 i 1890,Escudero 2011 (1), p. 141Canal 2006, p. 126-135 una novetat en termes de mobilització de masses; durant algunes d'aquestes visites va ser assaltat pels republicans.Canal 2006, p. 142-149 Finalment, després d'altres favors reials, el 1890 Cerralbo va ser nominat Cap Delegat, rebent carta blanca del pretendent.Escudero 2011 (1), p. 143
Primer mandat miniatura|esquerra|El Marquès de Cerralbo, a Nuevo Mundo El lideratge de Cerralbo va estar marcat per una actitud conciliadora cap als grups polítics de la dreta,Canal 2006, p. 123 amb la intransigència només reservada per als integristes, traïdors i rebels etiquetats. Va canviar el seu enfocament de conspiració per l'activitat parlamentària, malgrat els resultats obtinguts en les eleccions de 1891Escudero 2012, p. 244-245 i 1893Escudero 2012, p. 251 que havien estat força pobres. Segons sembla conscient de la pròxima cultura de masses, va treballar per desenvolupar la maquinària de propaganda carlista, no solament en la introducció dels primers intents de coordinar la premsa carlista, sinó que incloïa també una xarxa de biblioteques i editorials,Canal 2006, p. 129 en combinació amb altres medis d'activitat pública com ara conferències, festes,Escudero 2011 (1), p. 145Escudero 2012, p. 288-301 monuments erigir, la creació de premis i la creació de llistes de membres honoraris.Canal 2006, p. 126-134 Una novetat a la seva propaganda era l'ús sistemàtic de les imatges, com els retrats i fotografies de líders carlistes -incloent-se ell també- dels que es van imprimir innombrables edicions.Escudero 2012, p. 259-260 També va tractar de construir bases econòmiques del moviment amb el control d'emissió d'accions de diverses institucions carlistes.Escudero 2012, p. 85
Potser el més important dels èxits de Cerralbo va ser el que estava construint una organització carlista en tot el país, el que va transformar el moviment d'un «partit» del amb líders vagament organitzats amb els seus seguidors locals en una estructura institucionalitzada formal. Durant el seu mandat n'hi va haver unes 2.000 juntes i 300 cercles creats.Historia del Museo y su Fundador; Jordi Canal, El carlismo. Dos siglos de contrarrevolución en España, Madrid 2004., p. 242-243Javier Real Cuesta, El Carlismo Vasco 1876-1900, Madrid 1985, , 9788432305108, p. 136 Encara que alguns d'ells només existien en el paper i l'organització es limitava principalment al nord i est d'Espanya,Escudero 2011 (1), p. 144-145 el carlisme va esdevenir el partit polític més modern de l'època,Jordi Canal, Republicanos y carlistas contra el Estado. Violencia política en la España finisecular, a Aportes 13 (1994), p. 76 amb els dos grans partits de torn va mantenir aliances electorals, en lloc latent entre els períodes electorals. La transformació del tradicionalisme en virtut de Cerralbo va portar molts a etiquetar el moviment com de «carlisme nou».Canal 2006, p. 120Real Cuesta 1985, p. 128