La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).
Es tracta d'un monestir molt significatiu en la història del Regne de València, fundat per l'infant Martí, qui després seria Martí l'Humà. En ella s'allotjaren personatges rellevants com ara Bonifaci Ferrer (que arribà a ser-ne el prior), Benet XIII o Sant Ignasi de Loiola.
Història miniatura|Martí l'Humà (Llibre de privilegis de la Cartoixa de Valldecrist)
Primers anys Valldecrist fou la cinquena fundació cartoixana de tota la península (després de la pionera d'Escaladei l'any 1194 i Sant Pol del Maresme el 1269, Portaceli el 1272 i Sant Jaume de Vallaparadís el 1345), fundada el 1385 durant el regnat Pere IV, però el fundador principal fou l'infant Martí. Se citen també com a fundadors de la cartoixa Pere IV, els seus fills Joan d'Aragó i Martí d'Aragó, Maria de Luna i el fill dels dos úlims, Martí, rei de Sicília. Així i tot, qui va posar més voluntat com a benefactor de la nova fundació fou Martí I.
Martí, segon fill de Pere el Cerimoniós, va nàixer l'any 1356. La seua infància es desenvolupà amb la companyia de Bernat Çafàbrega, jove noble que es trobava al servei del rei i en qui Martí confià tota la seua vida. Çafàbrega entrà a l'orde cartoixà quan Martí tenia catorze anys i l'infant el visitava sovint a la cartoixa d'Escaladei, aspecte que influí en el jove per la seua preferència per l'orde cartoixà. L'any 1380 son pare el nomenà Vicari General del Regne de Sicília, aleshores tenia 24 anys i la seua vida transcorria en els seus palaus de Montblanc, València, Xèrica i Sogorb. En 1383 Martí tingué un somni amb la visió del Judici Final, i decidí empendre immediatament la fundació d'una cartoixa (projecte que havia anat posposant degut als seus escassos recursos econòmics).
Els passos per a la fundació de la nova cartoixa foren, d'una banda, la petició de Martí al papa Climent VII, i de l'altra, al General de l'Orde Cartoixà, Guillem Raynaldo. La resposta afirmativa d'ambdós tingué lloc el 21 d'abril de 1383.
La tasca de buscar d'un lloc adequat per a la fundació fou encomanada per l'Infant a Ènnec de Vallterra (bisbe de Sogorb), a Mossén Bonifat de sant Feliu (procurador general dels seus Estats) i Simó de Castellets (prior de Portaceli), a causa del fet que hagué de partir cap a Montsó on son pare havia convocat Corts.
Finalment en lloc va ser elegit un 17 de març de 1385, quan acompanyats els anteriors per Martí i un pelegrí arribat de Terra Santa, al devot li semblà que havia trobat el lloc més semblant a la Vall de Josaphat a Jerusalem, motiu que podria ser l'origen del nom de la cartoixa. Decidida la ubicació, Martí procedí a comprar les terres on es construïrien els edificis cartoixans, les quals tenien dos propietaris: Na Sevilla López i Miquel Castelló, veí i notari de Sogorb. A més, fon necessari comprar més terres en la partida de Cànavas.
L'acceptació de les donacions de l'Infant i la seua esposa Maria de Luna tingué lloc a la catedral de Sogorb el 18 de març de 1385 per part de Simó de Castellets (prior de la cartoixa de Portaceli) amb l'autoritat que li havia donat el General de l'Orde. L'endemà, Martí donà a la seua fundació el nom de vall de Jesucrist.
Els primers monjos i conversos del monestir procedien de la cartoixa d'Escaladei; eren: Bernat Çafàbrega, Arnau Ardueny, Joan Ferran, Francesc Çaplana; els conversos eren Fra Guillem despuig i Fra Antoni Çaplana. Varen eixir de la seua cartoixa cap a Portaceli el 23 de maig i el 5 de juliol eixiren des de Portaceli cap a Valldecrist. El 18 de juny del mateix any (1385), eixiren des de Sogorb en processó cap al lloc escollit. Llavors es donà possessió de la nova casa, s'hi celebrà la primera missa i s'hi col·locà la primera pedra.
El primer prior de Valldecrist fou Joan Berga, el mateix que el de la cartoixa de Portaceli.
L'Infant Martí no estava en principi destinat a ser rei, per això oferí a son pare la possibilitat que fora considerat fundador de la cartoixa (d'eixa manera aconseguia que la fundació fora reial i honorava son pare al mateix temps). Martí procedí a vendre-li a Pere IV el molí de Xèrica i el dret a herbatges d'eixa població (n'era comte) per 60.000 sous, el 7 de gener de 1386 Pere el Cerimoniós s'instituïa com a fundador de Valldecrist i donava el molí i els herbatges que li havia comprat al fill. Els tres llibres encarregats a fer que contenen tots els privilegis concedits a la cartoixa de part dels seus monarques fundadors es troben a la Biblioteca de Catalunya, i a l'arxiu de la Catedral de Sogorb es troben els exemplars signats per Martí l'Humà i Martí el Jove.
Pere IV va morir el 5 de gener de 1387. El succeí Joan, el primogènit, qui confirmà els privilegis i donacions al monestir, a més d'afavorir-lo personalment. Gràcies a això, la construcció de la cartoixa avançà ràpidament. Martí seguí contribuint, ordenà que les aljames de Sogorb, Altura i Vall d'Almonesir que prengueren pel seu compte el carruatge i tragí dels instruments i màquines necessàries de fusta, pedra i tot el que fera falta per a l'obra de la cartoixa.
Quan Joan el Caçador morí sense descendència el 19 de maig de 1395, el seu germà Martí pujà al tron. Amb això les obres prengueren una nova espenta. En aquell període s'acabà el primer claustre, les cel·les reials i l'església de Sant Martí (acabada el 1400 i beneïda el 13 de novembre de 1401, el rei va donar obres destacables de la capella reial per a la decoració, a més de relíquies importants). Al mateix temps començaria la construcció d'un altre claustre i una església més grans, més a l'altura d'un rei. L'any 1404 Martí confirmà tots els privilegis concedits per son pare, el seu germà, ell mateix i Maria de Luna (abans de ser reis), i es recopilaren tots en un llibre segellat i signat per ell a València el 17 de maig de 1404; també es recolliren en un altre llibre, segellat i signat pel seu fill Martí rei de Sicília el 10 d'abril del mateix any.
A partir d'aleshores les obres continuaren amb més sumptuositat (la nova església i el claustre major). A càrrec de la mateixa reina es construïren dotze cel·les al claustre major.
Encara que les visites a la cartoixa eren freqüents, el rei no podia fer-se càrrec directament de les obres, i va delegar eixa tasca en Bernat Çafàbrega, primer conrer del monestir i obrer de la cartoixa durant vint-i-sis anys.
A més dels reis, hi hagué altres personatges que beneficiaren a Valldecrist, com ara Pere Padiolo, elegit prior el 1402. Durant el seu mandat s'iniciaren les obres de l'església i claustre major. Sent ell prior moriren Maria de Luna el 26 de desembre de 1406 i Martí el Jove el 1409, a més Altura i les Alcubles foren donades a la cartoixa (maig de 1407). Un altre benefactor fou Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer, qui va ser triat General de l'Orde Cartoixà el 23 de juny de 1402, després de la mort de Guillem de Raynaldo. Volgué renunciar al càrrec el 1410, però Benet XIII amb dues butles li ordenà que continuara com a General de l'Orde i li permeté celebrar Capítol general en la cartoixa que escollira. A partir de 1410 el Capítol General cartoixà residí a Vall de Crist, i s'hi celebraren sis Capítols Generals.
El mateix 1410 mor el fundador i protector, Martí l'Humà.
Després de Martí l'Humà Bonifaci intentarà arreglar la situació econòmica provocada per la mort del fundador, obtenint nous privilegis i rendes i consolidar els ja atorgats. Així es pogué continuar amb l'obra del claustre i l'església major, el capítol, el refectori, etc. Bonifaci mor el 27 d'abril de 1417, i serà el primer religiós soterrat al cementeri del claustre major (acabat el 1425).
El 5 de maig de 1425 Francesc Maresme va ser elegit com a prior. Ell fon el responsable del cadiratge del cor fet de fustes portades de Flandes i arribades a València el gener de 1426. També s'emprengueren obres com el retaule de l'església major i algunes capelles per part de particulars.
El següent prior fou Bernat Fornos, elegit el 12 de desembre de 1435. Durant el seu mandat se segregaren de la província de Catalunya les cartoixes d'El Paular, Las Cuevas, Aniago i Miraflores passant a constituir la província de Castella, que ocorregué al Capítol General de 1442. A la província de Catalunya es quedaren les cartoixes d'Escaladei, Portaceli, Montalegre, Valldecrist i Valldemossa.
Edat moderna miniatura|Aspecte de la cartoixa durant l'Edat Moderna El 28 de març de 1489 Lluís Mercader és elegit prior. La capella de les Ànimes del cementeri i la capella de Santa Maria Magdalena són responsabilitat seua. Mercader fou ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma, amb el papa Alexandre VI el 1499. De Roma portà un magnífic Crist de marbre que es col·locà al capítol. El 1513 va ser nomenat Inquisidor General de la Corona d'Aragó.
El següent priorat destacable serà el de Francesc Marqués, 1552-1567. Durant el temps que estigué a càrrec de la cartoixa es va realitzar un Breviari, on es recollien les donacions i privilegis reials, i en general totes les donacions des de la fundació.
Joan Bellot fou prior dues vegades, de 1576 a 1581 i de 1593 a 1599. Construí les masies d'Uñoz i de Cucalón, més la infermeria de la cartoixa.
Durant el priorat de Lluís Mascarell, des de 1604, Valldecrist perdé el 14 de juny del 1608 la possessió de la Cova Santa, que passà al bisbe de Sogorb (Felicià de Figueroa) i del vicari d'Altura.
Entre 1633 i 1638, quan era prior Enric Tristany, començà la reforma de l'església principal, passant de gòtic a barroc.
Joaquim Alfaura, prior des de 1662 a 1666, és qui manà construir el cimbori del temple, començat el 1665. A més és autor de nombrosos escrits relacionats amb la cartoixa, destaca Historia o anales de la Real cartuja de Val de Cristo, fundación de los muy altos Reyes de aragón D. Pedro y D. Marín, su hijo.
L'acabament de la infermeria i apotecaria, i les noves construccions per a fusteria i ferreria es dugueren a terme durant el priorat de Gregori Macarell (1693-1697).
Una obra fonamental per a l'estudi de la cartoixa de Valldecrist és Fundación de la Real Cartuja de Val de Cristo por los magníficos y piadosísimos Reyes D. Pedro IV, sus hijos, D. Juan II, D. Marín, Doña María de Luna y D. Martí de Sicília, hijo de éstos, escrita per Fra Joaquim Vivas, el qual professà a la cartoixa des de l'1 de gener de 1755.
Josep Tomàs Ferrer serà el prior de 1703 a 1712 (i després el 1720), és a dir durant el seu priorat succeí la Guerra de Successió. El monjos s'inclinaren per l'Arxiduc Carles i hagueren d'abandonar Valldecrist durant quatre mesos per evitar represàlies.
El nou retaule de l'església de Sant Martí fou ordenat construir sota el priorat de Josep Palomar, 1738-1753.
Josep Pastor (prior des de 1788), participà en el primer Capítol General de la Nova Congregació de cartoixes d'Espanya, celebrada en la cartoixa d'El Paular el 2 de juliol de 1798. En aquella norma, Valldecrist quedava com "Casa capitular i seu del definitori per a sempre". En el Capítol General de 1794 (celebrat ja a la nostra cartoixa) fou elegit el Primer Definidor de Catalunya.
Contemporaneïtat El priorat de Lluís Barreda (triat prior en març de 1808) sofrí la invasió francesa i la Guerra del Francés, el 1810 es desallotjava Valldecrist, arran del decret d'exclaustració de Josep Bonaparte. Durant l'ocupació el monestir serví d'allotjament per a la cavalleria de l'exèrcit francés.
La segona desocupació de la cartoixa esdevingué el 1820, obeint el decret de les Corts espanyoles d'exclaustració del 25 d'octubre. El dia 4 de desembre el prior d'aleshores, Gabriel Fornés, reuní tots els monjos i conversos a la sala capitular i declarà dissolta la comunitat.
El 1823 amb la pujada al poder del partit realista es procedí a la restitució dels béns de les cartoixes, les cartoixes d'Aracristi, Portaceli i Valldecrist foren tornades per decret el 29 de juliol de 1823.