Les tamaricàcies (Tamaricaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les cariofil·lals (Caryophyllales), dins del clade de les superastèrides, un subclade de les eudicotiledònies. Inclou espècies natives d'Europa, Àsia i Àfrica, especialmente a la zona compresa des de la Mediterrània fins l'Àsia Central.
Descripció Són arbusts, subarbust o arbrets, sovint halòfits, xeròfits o reòfits. Les fulles són petites, de vegades semblants a esquames, sèssils, sense estípules i disposades en espiral. Les flors s'acostumen a agrupar en inflorescències racemoses, simples o compostes, són petites, actinomorfes i habitualment hermafrodites. Al periant, el calze té 4 o 5 sèpals imbricats, ocasionalment connats a la base, i la corol·la 4 o 5 pètals disposats de manera alterna amb els sèpals. A l'androceu hi ha entre 4, 5 o més estams, amb anteres amb dues teques amb dehiscència longitudinal. Al gineceu el pistil és format per entre 2 i 5 carpels, habitualment amb els estils lliures, l'ovari és súper, monolocular, habitualment amb nombrosos òvuls de placentació parietal. El fruit és una càpsula amb dehiscència loculicida que conté nombroses llavors.
Taxonomia Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1821, amb el nom de Tamariscinae, al primer volum de l'obra Enumeratio Plantarum Horti Regii Berolinensis Altera pel botànic alemany Johann Heinrich Friedrich Link (1767-1851).
Gèneres Dins d'aquesta família es reconeixen els quatre gèneres següents:
Myricaria Myrtama Reaumuria Tamarix
Tamàrix és el gènere més important, aporta 73 espècies, Reaumuria contribueix amb 25, Myricaria amb 13 i Myrtama és un gènere monotípic.
Referències
Bibliografia