El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers. Aquest crit de guerra el proferien abans d'entrar en batalla, per infondre temor entre els enemics i invocar la presència del ferro en la batalla que s'anava a produir. D'altres crits de guerra dels almogàvers foren: Aragó, Aragó!,Via Sus! Via Sus!, Sant Jordi! Sant Jordi!. Tot i així, Desperta Ferro! ha esdevingut el crit més famós dels almogàvers perquè fou l'únic que els era propi i característic. El crit era bramat mentre els almogàvers picaven els rellons de les seves llances i dards contra les pedres del terra, provocant l'esclat de milers d'espurnes.

En l'actualitat, aquest crit encara és empleat com a lema de la Brigada d'Infanteria Lleugera Paracaigudista "Almogàvers" VI de l'Exèrcit de Terra espanyol.

Primer testimoni històric: la Batalla de Gagliano

Aquest crit de guerra ha passat a la història militar gràcies a Ramon Muntaner, que el recollí en la seva Crònica. El primer testimoni històric data de l'any 1300, durant la Guerra de Sicília, quan les tropes almogàvers del rei Frederic II de Sicília, liderades per en Guillem Galceran de Cartellà i don Blasco d'Alagón el Vell, van derrotar les tropes franceses de Gualter V de Brienne en la batalla de Gagliano. De fet, Guillem Galceran de Cartellà, considerat el primer gran capità dels almogàvers, ha passat a la història amb el sobrenom de Comte Despertaferro

Batalla de Gagliano (1300)

miniatura|Desperta Ferres! Desperta!Batalla de Gagliano (1300)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) A l'alba, enmig d'una tènue foscor, les tropes franceses formades pels cavallers de la mort, començaren a avançar lentament vers la posició defensada pels almogàvers, situada prop del castell de Gagliano. En veure l'aproximanció dels francesos i que la batalla era imminent, les tropes almogàvers començaren a cridar a viva veu Desperta Ferres!! Desperta!!, Desperta Ferres!! Desperta!!, mentre amb el relló (part superior metàl·lica) de les llances i els dards, picaven amb totes les seves forces contra les pedres, produint d'aquesta manera centenars d'espurnes i una gran lluminària. La visió d'unes tropes enbogides que enmig dels clarobscurs de l'albada feien esclatar centernars d'espurnes contra el terra mentre proferien crits de guerra provocà el terror entre els francesos, i un dels seus comandants, el comte de Breda, afirmà: ab diables nos som atrobats!

La batalla de Gagliano va finalitzar amb la massacre de les tropes franceses, de les quals tan sols quedaren en vida cinc cavallers que els havien servit de guia. Cap dels cavallers de la mort francesos no va sobreviure a l'enfrontament contra aragonesos i catalans.

Batalla de Tràpena (1300) miniatura|Desperta Ferres!Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342)

Batalla de Cibistra (1304)

La Guerra de Sicília finalitzà l'any 1302 amb la Pau de Caltabellotta. Gràcies a aquest tractat Frederic II de Sicília aconseguí ser reconegut com a rei de l'illa de Sicília, però una de les claùsules de tractat li exigia la desmobilització total del seu exèrcit. De resultes d'això els mercenaris almogàvers es quedaren sense feina. Un altre mercenari al servei del rei Frederic II de Sicília, l'almirall Rutger von Blum (catalanitzat per Roger de Flor), decidí crear una nova companyia de mercenaris amb els almogàvers aragonesos i catalans, i oferí els seus serveis a uns dels seus aliats durant la guerra, els romans d'Orient; era el naixement de la Companyia Catalana d'Orient. Durant aquells anys l'Imperi Romà d'Orient havia destinat grans recursos a la Guerra de Sicília, però a Anatòlia es veien incapaços d'aturar l'ofensiva dels turcs. Davant d'aquesta situació, l'emperador romà d'Orient, Andrònic II Paleòleg, es decidí a contractar els serveis d'aquella nova unitat de mercenaris organitzada per Roger de Flor i formada pels almogàvers veterans de la Guerra de Sicília. La Companyia salpà del Regne de Sicília el mes d'agost del 1303 i desembarcà a Constantinoble el setembre del 1303.

La primera acció militar de la Companyia contra els turcs tingué lloc pocs dies després de la seva arribada, quan en la batalla del riu Cízic derrotaren i exterminaren sistemàticament les tropes turques de l'Emirat de Karesi. Donada la proximitat de l'hivern però, la Companyia decidíeix hivernar al Cap de l'Artaqui. La campanya militar del 1304 es caracteritzà per les batalles llampec, aconseguint derrotar successivament les tropes dels beilicats d'Anatòlia en la batalla de Germe, Batalla d'Àulax, Batalla de Tira i Batalla d'Ània. Davant les successives victòries militars de la Companyia, els turcs optaren per fer un replegament general i retirar-se cap a l'interior de la península d'Anatòlia. Tot i així, a primers d'agost, la Companyia eixí de la ciutat costanera d'Ània, on es trobava acantonada, i seguint l'antiga via romana, s'endinsà cap a l'interior d'Anatòlia a la recerca dels turcs.

miniatura|«Desperta Ferres! Desperta!»Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342)

Referències

Categoria:Cos dels almogàvers