La baronia de Cabrenys era un territori feudal muntanyenc al voltant de la vila fortificada de Maçanet de Cabrenys, a l'Alt Empordà, per bé que també comprenia llocs al Rosselló, com Costoja (Vallespir), Serrallonga (d'on provenia en nom Cabrenys, pel lloc de Cabrenç) i Sant Llorenç de Cerdans.
Aquesta baronia era possessió de la família Serrallonga, fins que a principis del l'hereva, Beatriu, es va casar amb Dalmau IV de Rocabertí. Els fills d'aquest matrimoni, Guillem Galceran i Timbor es casaren amb els fills del jutge Hug III d'Arborea, Maria i Marià, respectivament. Com que Marià era l'hereu de les possessions sardes d'aquesta família, els Rocabertí decidiren que per a Guillem Galceran i Maria seria la baronia de Cabrenys. Així és com s'inicia una branca del llinatge Rocabertí que portarà el domini d'aquesta baronia una bona colla d'anys amb membres d'una importància destacada. A Guillem Galceran de Rocabertí el van succeir successivament els seus dos fills Guerau de Rocabertí i Guillem Hug de Rocabertí, ja al . Els fills d'aquest últim foren uns destacats actors polítics d'aquest convuls segle català i amb gran importància: l'hereu Dalmau de Rocabertí i d'Erill, Bernat Hug de Rocabertí i Pere de Rocabertí.
Barons de Cabrenys Guillem Galceran de Rocabertí Guerau Galceran de Rocabertí Guillem Hug de Rocabertí Dalmau de Rocabertí i d'Erill Guerau de Rocabertí i Cervelló Pere de Rocabertí i Montcada (†1555) Felip-Dalmau de Rocabertí (†1562) Francesc de Rocabertí (†1589). Va fer hereva la seva esposa Elionor de Peguera, que va deixar la baronia en herència al seu germà Bernat de Peguera. Eulàlia de Peguera, casada amb Felip de Sorribes. Josep de Sorribes. Josefa de Sorribes, casada amb Frances de Ros, comte de Sant Felius. Joan de Ros i de Sorribes. Joan de Ros i de Margarit. Joan de Ros i de Banyuls.
Cabrenys Cabrenys