Jean-Baptiste-Theodore Weckerlin o Wekerlin (Guebwiller, 9 de novembre de 1821 - Trottsberg, 20 de maig de 1910) fou un compositor alsacià.
Recordat sobretot per la seva tasca com a bibliotecari del Conservatori de París -on va desenvolupar una històrica tasca de recopilació de fons documentals- i com col·leccionista i harmonitzador de peces vocals franceses dels segles XII a XVIII. Va aportar més de 20 títols (algun creat a les Teuleries davant Napoleó III), mentre va ser menys afortunat en els teatres públics, en els que en diverses ocasions van ser assajades les seves obres sense arribar a estrenar-se.Biografia a diverdi.com
Acabats els seus estudis generals a Estrasburg, es traslladà a París quan contava 22 anys, i havent determinat consagrar-se a l'art musical, pel que sentia un gran vocació, ingressà en el conservatori de París, on tingué per mestres a Antoine Elwart i Jacques Fromental Halévy.
Especialista en música d'altres èpoques, i mercès a l'habilitat dels seus arranjaments i harmonitzacions es divulgaren obres de Rameau, Lully i altres compositors. També demostrà molta afició a l'estudi dels cants populars, el que li'n donà marge per la publicació d'obres interessants. El 1876 fou nomenat bibliotecari del Conservatori i l'any següent bibliotecari-arxiver de la Societat de Compositors.
Obres com a musicòleg Chants et chansons populaires: ([París, 1869) Opuscules sur la chanson populaire et sur la musique: (París, 1874) Chansons populaires d'Alsace: (París, 1883) Chants et rondes enfantines, avec notices et accompagnement de piano: (París, 1884) Chansons de France pour les petits français: (París, 1884) Nouvelles chansons et rondes enfantines: (París, 1885) Bibliothèque du Conservatoire national de musique et de déclamation: catalogue bibliographique de la réserve: (París, 1885) La chanson populaire: (París, 1886) L'ancienne chanson populaire en France, XVIe. et XVIIe. siècles: (París, 1887) Chansons et rondes enfantines des provinces de la France: (París, 1888) Nouveau Musiciana: extraits d'ouvrages rares ou bizarres, anecdotes, lettres, etc.. concernant la musique et les musiciens: (París, 1850) Dernier Musiciana: historiettes, lettres, etc., sur la musique, les musiciens et les instruments de musique: (París, 1899.
Com a compositor se li deuen algunes romances (1847); l'òpera L'organiste, estrenada en el Théâtre-Lyrique, amb un èxit discret: Les revenants bretons, Tout est bien qui finit bien, Les poèmes de la mer, La laitière de Trianon, etc.
Referències
Bibliografia Enciclopèdia Espasa. Tom núm. 69, pàg. 1726 ()
Enllaços externs
Biografia
Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Compositors d'òpera francesos Categoria:Arxivers francesos Categoria:Persones de Guebwiller Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Morts a l'Alt Rin Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Artistes alsacians Categoria:Músics del Gran Est Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX