Perpinyà (; en francès, Perpignan ) és la ciutatTradicionalment, Vila de Perpinyà, però d'ençà que és seu de bisbat té també títol de ciutat. capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord. Històricament es pot considerar que és la capital del comtat del Rosselló, del regne de Mallorca i de la comarca del Rosselló.
La població era de 121.616 habitants l'any 2023. El mateix any, la comunitat urbana Perpinyà Mediterrani Metròpoli tenia 279.615 habitants.
L'eslògan de la ciutat fins al 2021 fou Perpignan la Catalane/Perpinyà la Catalana, posteriorment subsituït per «Perpignan la Rayonnante». L'any 2008 la ciutat va ésser distingida com a Capital de la Cultura Catalana.
L'11 de juny del 2010 el ple municipal aprovà, per unanimitat, la Carta municipal per a la llengua catalana, que estableix el català com a llengua oficial de Perpinyà, juntament amb el francès.
Geografia Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Perpinyà, d'una extensió de 680.700 hectàrees (és el segon terme comunal més extens del Rosselló), és al centre de la comarca i plana del Rosselló, malgrat que part del terme pot ésser considerat com a part de les subcomarques adjacents del Riberal de la Tet i la Salanca. El travessa la Tet, a més d'altres corrents d'aigua com la Bassa, procedent dels Aspres.
El terme comunal de Perpinyà s'estén a banda i banda de la Tet, en una zona bàsicament al·luvial, però que inclou les terrasses altes de l'esquerra del riu, on, per exemple, es troba l'Aeroport de la Llavanera i algunes zones comercials i industrials, en part compartides amb els termes veïns de Ribesaltes i Pià. També inclou alguns turons i serrats, que amb prou feines pugen uns cinquanta metres per damunt de la plana; alguns d'aquests turons foren aprofitats, en èpoques diverses, amb finalitat militar, de defensa, com la Ciutadella de Perpinyà, el Puig de Sant Jaume i el Fort del Serrat d'en Vaquer, principalment.
El terme de Perpinyà, inicialment molt més petit, s'anà engrandint amb el pas del temps amb la incorporació dels pobles del Vernet, Castell Rosselló, Malloles, Sant Galderic i Orla, a més de l'antiga comanda templera de Bajoles, que tenia terme propi.
Municipis limítrofs: .
La ciutat de Perpinyà El poblament humà més antic trobat, en forma de ciutat, al Rosselló no és la ciutat de Perpinyà pròpiament dita, sinó l'actual jaciment de Ruscino, situat a tocar del poble de Castell Rosselló, a l'extrem oriental del terme comunal perpinyanenc. Del seu nom procedeix, precisament, el topònim Rosselló.
La vila, després ciutat, de Perpinyà es formà a l'entorn de dos turons, el del Puig i el de la Real, a part del turó on es dreça el castell-palau dit dels Reis de Mallorca, anomenat Puig del Rei. Enmig d'una plana fèrtil, idònia per al desenvolupament de l'agricultura, la funció de mercat que exercí des del primer moment la vila de Perpinyà feu que ja des de l'edat mitjana fos un centre de comunicacions i d'intercanvi mercantil. El creixement urbanístic ha fet que progressivament s'anés ocupant tota la part de la plana al·luvial de la dreta de la Tet, amb els seus afluents de la Bassa i el Ganganell, i, més modernament, les terrasses altes de l'esquerra de la Tet, en direcció a Ribesaltes, d'una banda, i les de llevant, a la dreta del riu, en direcció a Cabestany i Canet de Rosselló.
miniatura|esquerra|Fragment de muralla conservada En un moment inicial, fou la cellera formada a l'entorn de l'església parroquial de Sant Joan Baptista la que definia la primera Perpinyà medieval; el seu espai era l'ocupat actualment pels edificis dels entorns de l'actual catedral (el traçat de la vella muralla encara es pot observar en bona part en el traçat dels carrers); era un recinte murallat, el primer dels diversos que tingué Perpinyà al llarg dels segles. S'hi afegí, a proposta de Jaume I el Conqueridor el barri de Sant Jaume, inicialment fora muralles, en el puig que dominava la vila de Perpinyà pel costat de llevant. Ja en el s'amplià el recinte murallat, alhora que l'antic castell que dominava la vila des del sud es convertia en el Palau dels Reis de Mallorca. L'evolució del creixement urbanístic està descrit a continuació. El 1300 es creaven, encara, dins del recinte de la vila murada, les parròquies i subsegüents barris de Santa Maria - més endavant coneguda com la Real, que el 6 d'octubre del 1381 acollia els canonges augustinians de Santa Maria d'Espirà de l'Aglí, i de Sant Mateu. Cadascuna d'aquestes tres noves esglésies coronaven un dels quatre turons existents al voltant de la vila primigènia (al quart hi havia el castell després convertit en Palau dels Reis de Mallorca, al voltant del qual es construí, ja al XVII, la Ciutadella de Perpinyà.
La vila murada, en bona part desapareguda, però àmpliament documentada, trigà un segle i mig a completar-se. El segon recinte existent, després del de la cellera primigènia, protegia només l'actual barri de Sant Joan. Partint de darrere de l'església, on hi havia el Portal de l'Eixugador, resseguia els actuals carrers del Bastió de Sant Domènec, de na Mànega, de la Botiga de l'Oli (ara, de Foy), arribava a la plaça de Rigau, on hi havia la Porta d'Elna, continuava pels carrers de la Fusteria i de les Peixateries, fins al carrer de la Porta d'Assalt, on hi havia la primera Porta de Malloles, s'adreçava al Pont d'en Vestit, trencava cap a l'actual plaça de Francesc Aragó, on hi havia el Portal del Turó o Toró,En un doc. de 1364 s'hi llegeix ...lo pont del Toron... i del portal del Toro ... referit a un indret a la vora del riu Bassa, té a la base apel·latiu tóron 'font, deu, ullal', provinent d'un ibero-bascoide *TURONDO segons el DECat VIII: 616b50ss. i anava seguint la Bassa fins al Castellet, que era la Porta del Vernet o de Nostra Senyora. A més de les esmentades, hi havia també el Portal de Mataturó. No queda res d'aquesta muralla, que consta que era molt gruixuda, estava protegida per torres semicirculars i tenia un poderós fossat, assortit amb l'aigua que duia des de Malloles el Rec del Comte d'una banda, i de la Bassa i el Rec del Vernet de l'altra. Tampoc no queda res més que la capella de Sant Joan Vell de les edificacions que contenia.
Una primera ampliació es donà en temps del Regne de Mallorca, o Mallorques, com consta sovint documentalment. En aquest moment la vila murada de Perpinyà arribà a tenir, entre portals majors i poternes, fins a tretze obertures:Vidal 1897. Portal de les Comes, Portal de Sant Martí, Portal de la Trilla, o de la Blanqueria, Portalet de la Trilla, Portal del Turó o del Pes, Portalet del Turó d'en Ribesaltes, Portal del Vernet, de Ribesaltes o d'Albenxa, Portal de l'Eixugador, o dels Banys, Portal del Solatge, o dels Jueus, Portal d'en Ballester, de la Miranda o del Puig, Portal de Canet, Portal d'Elna i Portal de Bages.
Barris de Perpinyà Barris històrics L'estructura del Perpinyà medieval mostra una organització urbana a l'entorn de les seves parròquies primigènies: Sant Joan, més tard esdevinguda catedral i les inicialment fora muralles, Sant Jaume, que incloïa els carrers de l'antic Call jueu de Perpinyà, la Real i Sant Mateu. A dins del recinte de les muralles de la vila també hi havia els barris de la Moneda i de l'Àngel.
Aquest recinte, desaparegut el 1904, es reconeix perquè en el lloc de les muralles es van obrir els bulevards actuals: de Wilson, de Joan Bourrat, d'Aristide Briand, de Poincaré i de Mercader. Té una forma de mitja lluna al peu del Castell de Perpinyà. El primer eixamplament de la ciutat, aleshores encara vila, es va donar fora muralles i a la riba esquerra de la Bassa: eren el Faubourg de les Blanqueries i la Vila Nova, que amb el pas del temps ha quedat fixat com a la Vilanova. Cal dir que bona part dels antics ravals, formats fora vila a ran de les muralles, van desaparèixer amb l'enderroc de les muralles, els primers anys del , i la urbanització de l'espai que quedava lliure.
El gran creixement de Perpinyà no es donà fins al , poc abans d'enderrocar, el 1904, la muralla medieval de la vila, i només se'n conserva la Ciutadella, que conté el Palau dels Reis de Mallorca. En aquell moment es formen els barris de les Muralles (les Remparts i les dues Lluneta, la de Canet i la del Rec, o d'Elna, tots a redós dels elements defensius conservats i desapareguts, així com els barris de l'Estació (la Gara), que unia la vila vella amb l'Estació de Perpinyà i del Mercat, ran de la riba dreta de la Tet, alhora que es començava a desenvolupar l'antic poble de Sant Aciscle en direcció també a l'estació, per acabar unint-se, a darreries del , a Perpinyà.
Ja en el la ciutat continuà estenent-se pels barris de les Teuleries (antigues bòbiles), el Camp del Rei, el Camp de Mart, el Velòdrom, els Quatre Casals, els nous barris del Vernet: el Pont de Pedra, el Pont Roig, el Baix Vernet, el Vernet Mitjà i l'Alt Vernet, nascuts de l'antic poble del Vernet i l'extensió del de Sant Aciscle cap a ponent, amb el sector residencial de la Garrigola. Alhora, naixien al llarg de les carreteres de sortida de la ciutat els barris de la Ruta de Prada, la Ruta de Bonpàs i la Ruta de Tuïr.
El creixement accelerat del darrer terç del i primer anys del XXI ha vist com s'anaven consolidant nous barris: a Sant Aciscle, els de la Ciutat dels Castors i la de les Alberes, la urbanització del Mas Pradal entre la Garrigola i la Ruta de Prada, i els nous barris fruit de l'urbanisme de blocs de pisos d'aquells anys: el Sagrat Cor, al Vernet Mitjà, Sant Martí, les Balears, el Molí de Vent, la Universitat, el Camí de la Passió Vella, la Passejada, Sant Vicenç, les Coves i el Balcó. Alhora, l'antic poble d'Orla quedava unit a la trama urbana, principalment a través dels seus carrers amples característics de les zones industrials.
Sant Joan miniatura|centre|750px|Vista panoràmica de la Plaça de la República, antigament Plaça del Mercat, al barri de Sant Joan El barri de Sant Joan és el més antic de la vila vella de Perpinyà, el primer a formar-se. Està situat a la part més baixa i plana, propera a la Tet. Conté bona part dels edificis històrics: la catedral de Sant Joan, la Llotja de Mar, el Palau de la Diputació, la Casa de la Ciutat, els tres darrers a l'entorn de la Plaça de la Llotja, antigament anomenada de Plaça dels Rics Hòmens, o del Consolat de Mar. La catedral és a prop, una mica més a l'est, i lleugerament al nord, en el lloc on es creà la cellera primigènia de la vila. Els comunica el carrer de Sant Joan i la plaça de les Armes, actualment denominada de Léon Gambetta. La majoria dels carrers d'aquest barri reflecteixen la història menestral i comercial de l'antiga vila de Perpinyà: carrer dels Marxants, de l'Argenteria, dels Abeuradors, de l'Incendi, de la Font Freda, de les Parairies Grans, de les Parairies Cobertes, de les Parairies d'en Nebot, de la Mà de Ferro, dels Orfebres, del Temple, de la Fusteria Nova (actualment, simplement de la Fusteria), dels Agustins, de la Campana d'Or, de les Cases Cremades... Era el barri, també dels paraires, dels comerciants i dels artesans.