va ser jugador i entrenador de futbol argentí. És considerat un dels millors futbolistes de la història; va ser escollit com el «millor jugador del món» amb un 53,6% de vots, segons una enquesta per internet de la FIFA, la Fifa Internet Award, l'any 2000.
Va debutar a l'Argentinos Juniors el 1976. Després d'unes bones actuacions, va ser traspassat al Boca Juniors, club amb el qual el 1980 va guanyar un campionat. El 1981 va ser transferit al Futbol Club Barcelona; tot i haver demostrat ser un extraordinari futbolista, primer una hepatitis, i després una greu lesió al turmell causada per una dura entrada no van permetre que tingués la continuïtat desitjada. Els esdeveniments de la final de la copa de l'any 1984, pels quals va ser sancionat durant uns quants mesos, i altres factors combinats, van fer que fitxés pel SSC Napoli italià, equip que no havia guanyat cap torneig des de feia temps; allà Diego hi va fer una notable actuació i va contribuir al fet que el seu equip guanyés dos Scudettos i la Copa de la UEFA (1989), entre d'altres èxits. El 1991 deixà Itàlia per anar a jugar amb el Sevilla FC i el 1993 va retornar al futbol argentí, primer amb els Newell's Old Boys i, el 1995, un altre cop pel Boca Juniors, equip amb el qual es retirà com a jugador professional el 30 d'octubre de 1997.
Amb la selecció argentina va jugar quatre copes mundials de futbol: la d'Espanya 1982 (on van arribar als vuitens de final), Mèxic 1986 (on es van proclamar campions), Itàlia 1990 (on van ser subcampions) i Estats Units 1994 (on va disputar només dos partits). És el cinquè màxim golejador de la selecció argentina de futbol.
Com a entrenador va dirigir els equips argentins Mandiyú de Corrientes (1994) i Racing Club (1995).
Aquests èxits es van veure entelats pels seus problemes amb l'addicció a les drogues que van afectar tant la seva carrera futbolística (amb suspensions imposades per diverses federacions futbolístiques), com la seva salut. A més, es va veure involucrat en uns quants fets judicials de diversa naturalesa.
Va morir el 25 de novembre de 2020 a causa d'una aturada cardiorespiratòria.
Carrera esportiva Inicis futbolístics (1969-1976) Diego Maradona va néixer el 30 d'octubre de 1960 al Policlínico Evita de Lanús. Va ser el cinquè fill, i primer home, del matrimoni entre Diego Maradona i Dalma Salvadora Franc. Es va criar a Villa Fiorito, una vila misèria situada al sud del Gran Buenos Aires. Si bé va desenvolupar el seu joc en els potreros de Fiorito, el seu primer contacte amb el món del futbol es va produir el 1969, quan va fer la prova per entrar en les divisions inferiors del club Argentinos Juniors. Los Cebollitas era el nom de l'equip de la classe 1960, creat per Francisco Cornejo per disputar els torneigs Evita de l'any 1973 i 1974, ja que aquest no els volgué apuntar sota el nom de la institució; guanyà el segon el 1974 i guanyà el campionat de la vuitena divisió aquest mateix any. Els nois d'aquest planter van romandre amb Cornejo fins que van complir els 14 anys, edat en la qual Argentinos Júniors podia fitxar-los a l'Asociación del Fútbol Argentino.
Primera Divisió i selecció argentina (1976-1981) El seu debut a la Primera divisió argentina es va produir el 20 d'octubre de 1976 en un partit del Campionat Metropolità. El seu equip Argentinos Juniors va perdre davant el Club Atlético Talleres per 1-0. Va ingressar, amb la samarreta número 16, com a substitut de Rubén Aníbal Giacobetti en començar el segon temps. En la primera jugada que va participar va realitzar un túnel (regat per sota de les cames) a un adversari, entusiasmant a l'afició local. En referència a aquest dia, Maradona va dir: «vaig tocar el cel amb les mans».No incluye datos de partidos amistosos. El mes següent, el 14 de novembre, va marcar el seu primer gol en un partit contra San Lorenzo de Mar del Plata. Aquella tarda convertiria un altre gol més, ambdós al porter Rubén Alberto Lucangioli.
El 27 de febrer de 1977, amb 16 anys, va debutar amb la selecció argentina en un amistós jugat a La Bombonera enfront de la selecció d'Hongria, reemplaçant Leopoldo Jacinto Luque. A més, el 3 d'abril va debutar en la selecció juvenil que va obtenir resultats dolents en el Sud-americà Juvenil disputat a Veneçuela aquell any. Malgrat haver jugat diversos partits per a la selecció durant aquest any, el 1978, César Luis Menotti no el va convocar per jugar el Mundial de 1978 a causa de la seva joventut. Maradona es trobava concentrat al costat d'altres 24 jugadors a un estadi de José C. Paz, utilitzat per l'Asociación del Fútbol Argentino com a lloc d'entrenament, quan el 19 de maig de 1978 Menotti li va comunicar que no anava a tenir-lo en compte per al mundial que es disputaria a l'Argentina. Després d'aquesta decepció, es va reintegrar al planter d'Argentinos que havia de jugar contra el Chacarita Juniors. En aquest partit va marcar dos gols i va donar dues assistències, que van servir per al triomf per 5-0 de l'equip de La Paternal. L'any 1977, Maradona va designar oficialment com el seu representant Jorge Cyterszpiller, qui l'havia representat fins aleshores però sense que els unís cap relació contractual.
Després del Mundial de 1978, on Argentina va guanyar la seva primera Copa, Menotti va començar a preparar els juvenils per al Mundial que es jugaria l'any següent al Japó. Per a això va organitzar diversos amistosos amb la selecció juvenil, i va convocar a diversos d'aquests jugadors, entre els quals es trobava Maradona, per a jugar a la selecció absoluta. El seu primer gol amb la selecció absoluta el va marcar el 2 de juny de 1979 enfront d'Escòcia a Glasgow, on Argentina va vèncer el local per 3-1. La selecció es va classificar per al Mundial al costat d'Uruguai i Paraguai, en el Sud-americà Juvenil disputat a Montevideo.
El 26 d'agost de 1979 va ser el debut del seleccionat en el Mundial Juvenil, contra Indonèsia, que va acabar amb el triomf dels argentins per 5-0. Li van seguir dos triomfs que els van permetre guanyar el grup: 1-0, el 28 d'agost, enfront de Iugoslàvia i 4-1 enfront de la selecció polonesa el dia 30. La selecció albiceleste es va classificar per la final després de guanyar els quarts de final a Algèria per 5-0, partit en el qual no va jugar Maradona, i a l'Uruguai per 2-0 a les semifinals. La final es va disputar el 7 de setembre a Tòquio enfront de la Unió Soviètica, finalitzant amb un triomf argentí per 3-1. Maradona havia convertit un dels gols i va ser escollit el millor jugador del torneig.
Jugant amb la samarreta d'Argentinos Juniors, es va consagrar com a màxim golejador dels torneigs Metropolità 1978, Metropolità i Nacional 1979 i Metropolità i Nacional 1980. Això li va atorgar un rècord en el futbol argentí; és l'únic jugador que ha aconseguit consagrar-se golejador del torneig en cinc oportunitats. A més Argentinos va aconseguir el segon lloc al Metropolità de 1980, el guanyador del qual va ser River Plate.
Boca Juniors i el seu primer Mundial (1981 - 1982) miniatura|Maradona, durant la celebració de l'obtenció del Torneo Metropolitano de 1981. Encara que Maradona ja havia rebut anteriorment ofertes per jugar en altres clubs, el 1981 es trobava decidit a abandonar Argentinos Juniors. L'oferta més important l'havia realitzat el River Plate, qui, a més, li oferia guanyar els mateixos diners que el jugador millor pagat del club, Ubaldo Fillol. No obstant això, Maradona volia ser transferit al Boca Juniors, un club que passava per una dolenta situació econòmica i no es trobava en condicions de pagar el traspàs. Finalment va ser cedit a préstec per un any i mig al Boca, club que es reservava l'opció de compra.Maradona (2000), p. 47.
El contracte es va signar el 20 de febrer i va debutar l'endemà passat, novament enfront del Club Atlético Talleres. A diferència del seu debut amb Argentinos, aquesta vegada es va rescabalar i, amb dos gols seus, Boca va superar al seu rival per 4-1. Maradona va jugar aquest partit «infiltrat», ja que durant l'últim entrenament amb Argentinos havia sofert una molèstia muscular a la seva cama dreta. No obstant això, va continuar jugant fins que el 8 de març se li va detectar un petit esquinç, que el va allunyar dels estadis fins al 29 d'aquell mes. Dies després de la seva recuperació, el 10 d'abril, va jugar el seu primer superclàssic enfront del River, a La Bombonera. El partit es va disputar una nit plujosa i va acabar amb el triomf de Boca per 3-0, amb dos gols de Miguel Ángel Brindisi i un de gran qualitat de Maradona, que va deixar assegut a Fillol i Tarantini amb successius regats.
En els seus primers mesos al Boca, Maradona va sofrir diversos inconvenients. Al principi la relació amb Silvio Marzolini, igual que amb molts dels entrenadors que el van dirigir, no era del tot bona, ja que no li brindava les mateixes prerrogatives que posseïa a l'Argentinos, i tenia certes exigències, quant a concentracions i entrenaments, que Maradona no suportava. A més, l'equip sofria pressions de La 12, la barra brava de Boca. En una ocasió, després d'empatar quatre partits en forma consecutiva, el cap de la barra José Barritta, el Abuelo, va ingressar armat al costat de diversos integrants de l'afició per a exigir-los millors resultats.
A pesar d'aquestes pressions, l'equip va assolir una bona campanya. El 9 d'agost, una data abans del final del Metropolità de 1981, Boca tenia la possibilitat de consagrar-se campió si aconseguia un empat enfront del Rosario Central, a Rosario. No obstant això, el partit, en el qual Maradona va errar un penal, va acabar amb un triomf dels rosarins per 1-0. La revenja seria una setmana després enfront del Racing Club de local, trobada que va acabar 1-1 i li va brindar el seu únic títol aconseguit en el futbol argentí.
El Campionat Nacional de 1981 va ser un fracàs, ja que l'equip va caure als quarts de final enfront del Vélez Sarsfield. Aquesta mala actuació es va deure a la gran quantitat de partits amistosos que disputava Boca per millorar la seva situació econòmica, que van acabar esgotant als jugadors. El gener de 1982 es va disputar el Torneig d'Estiu, on Maradona jugaria els últims partits amb el Boca, ja que després hagué de concentrar-se amb la selecció per al Mundial d'Espanya. L'últim partit va ser el 6 de febrer enfront del River Plate, el qual va finalitzar amb una derrota. S'allunyaria del Boca Juniors havent jugat 40 partits i convertint 28 gols.
La preparació per a la Copa del Món de Futbol 1982 va incloure una concentració de quatre mesos. Abans de començar el Mundial, el traspàs de Maradona al FC Barcelona ja s'havia concretat, i a Catalunya hi havia molta expectativa pel rendiment del jugador argentí. Aquesta mateixa expectativa existia a l'Argentina amb la selecció, ja que els assoliments obtinguts al Mundial anterior i al Mundial Juvenil entusiasmaven els fanàtics del futbol.
La selecció argentina va debutar el 13 de juny contra Bèlgica, a Barcelona. El primer partit va acabar amb una derrota per 1-0 al Camp Nou. El segon partit va ser un triomf per 4-1 enfront d'Hongria, partit en què va marcar els seus dos primers gols del Mundial. El triomf per 2-0 enfront de El Salvador, per l'últim partit del Grup C, va significar la classificació de la selecció argentina a la segona ronda.
La segona ronda es trobava constituïda per una fase de quatre grups on el guanyador dels quals es classificava per les semifinals. El grup 3 estava integrat per l'Argentina, Itàlia (que es va adjudicar el torneig) i Brasil. El primer partit es va disputar el 29 de juny, i va ser una derrota per 2-1 enfront d'Itàlia. El segon i últim partit va ser una altra derrota per 3-1 enfront del Brasil, trobada en la qual Maradona va ser expulsat després de pegar-li una violenta puntada a Batista. D'aquesta forma, Argentina va ser eliminada del mundial i va defraudar les expectatives que existien en el país.
Els primers anys en el futbol europeu (1982 - 1986)