miniatura|Interior del Saló del Tinell, sostingut per arcs de diafragma miniatura|Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cortDCVB: Cort. és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol. El terme s'empra sobretot per a definir les persones que durant l'edat mitjana i moderna vivien a prop del monarca. La cort estava situada al castell o palau principal i residències properes dels nobles.

Ampliació del concepte Malgrat que la definició estricta d'una cort reial fa referència a un grup de persones, la vida d'aquestes persones ocupa uns espais físics (palaus, capelles, cases, jardins, cavallerisses) i causa una inter-actuació amb altres grups de persones que no formen part de la cort immediata. Desenvolupant el concepte es pot arribar a la conclusió que el terme cort s'assimila a la mateixa ciutat on està ubicada, ja sigui de forma permanent o estacionària. Cort és un grup de gent, però també la ciutat on viu i actua.

Persones Família de qui governa Era freqüent la presència estable del sobirà i de gran part de la família immediata (esposa, fills…).

Amistats personals Amics i amigues de la família governant, amb lligams amorosos o sense, eren persones importants en qualsevol cort. Podien pertànyer a la noblesa o ser plebeus, ocupar algun càrrec o no. L'aspecte més important d'aquestes amistats és la possible influència en el govern, permeten als cortesans de participar en intrigues polítiques i prendre partit en els grups de pressió.

Hi ha exemples de tota mena: Séneca, Petroni, Teodora, Madame de Pompadour, Gabrielle de Polignac, Grigori Potiomkin, Francisco Serrano Domínguez, madame Ratazzi…

Casos particulars Lucrezzia d'Alagno amant d'Alfons el Magnànim. Ferran I de Nàpols fou fill natural d'Alfons V d'Aragó i de la seva amistançada Giraldona Carlino. John Montagu comte de Sandwich. Primer lord de l'Almirallat Britànic . Aquest noble tenia càrrecs polítics i era amic personal del rei Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia. El seu secretari a l'Almirallat era Samuel Pepys que va donar molts detalls de la vida personal del rei i de lord Sanwich.The Sex Life of Samuel Pepys

Fills naturals La llista de fills naturals de nissaga reial és prou nombrosa. Els bords reials, reconeguts o no, formaven part de la cort. A vegades rebien títols de noblesa creats especialment i ocupaven càrrecs importants.

Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia, per exemple, no va tenir fills legítims però la seva descendència natural, amb diverses dones, fou molt nombrosa. Tres senyores prou conegudes i importants el podien considerar com a ancestre: Diana de Gal·les, Camil·la de Cornualla i Sarah Ferguson.

Càrrecs polítics Una part important de persones amb poder legal (càrrecs designats) vivia al costat del rei. A Catalunya era típic el càrrec de senescal.

Consellers personals En algunes corts hi havia consellers sense cap càrrec que, per llur experiència i prestigi, podien influir en la política i les decisions del rei o similar.

Funcionaris nobles Alguns oficis tradicionals es convertiren molt aviat en càrrecs de poder ocupats per membres de la noblesa: mestre dels cavalls (cavallerís major; “Master of the horse” a Anglaterra), falconer…

Reis d'armes, heralds i porsavants Tots els temes relacionats amb l'heràldica estaven a càrrec d'un rei d'armes, alguns heralds (d'armes) i porsavants (d'armes). El nom oficial dels reis d'armes era simbòlic i indicava un territori. Berry era el nom del rei d'armes de Carles VII de França. Sicília era el nom del rei d'armes d'Alfons el Magnànim. Toledo.

Funcionaris administratius Els funcionaris administratius imprescindible eren els següents: un responsable de recaptar els impostos un secretari general, encarregat de posar per escrit tos els documents importants, de rebre la correspondència i mantenir els arxius al dia un pagador, encarregat de pagar i anotar totes les despeses reials (a Catalunya s'anomenava Mestre racional o “escrivà de ració”.

Servents El personal de servei pot classificar-se de moltes maneres. Primerament hi havia els criats directes del rei, les criades de la reina, els criats de cada fill i els criats amb funcions generals.

Servei de protecció La seguretat de la cort estava assignada als guardes de palau i als guardes de cos del rei i família reial. Els pretorians van ajudar que Claudi prengués el lloc d'emperador i van reptar al senat que s'oposés a la seva decisió.

Des de 1485 els Beefeaters es van fer càrrec de la vigilància de la Torre de Londres.

Enrique Cock, “archero” de Felip II (els “archeros” eren una de les guàrdies personals del rei, simbòlicament armats amb una “archa”), escrigué una relació del viatge de Felip II a Aragó, Catalunya i València. Es tracta d'un document que detalla alguns aspectes d'una cort itinerant.

El cos de Mosqueters de la Guàrdia es va crear el 1622 per Lluís XIII de França. Constituïen la guàrdia reial mentre el rei era fora de les residències reials (dins de les residències reials, la guàrdia del rei estava formada per la Garde du Corps i els Gardes Suisses).

Mestres d'armes i similars En èpoques antigues, en l'edat mitjana, en el renaixament i també en èpoques posteriors, els prínceps i reis acostumaven a tenir mestres d'esgrima i picadors de cavalls que els entrenessin en diverses classes de lluita – a peu i a cavall – amb tota classe d'armes. Els noms d'alguns d'aquests professionals es coneixen per documents escrits. 1363. Pere Dantist, mestre d'esgrima d'Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós i l'infant Joan el Caçador. Charles Brandon (duc de Suffolk) i Thomas Grey (marquès de Dorset) justaven amb Enric VIII d'Anglaterra.

Diplomàtics estrangers Els ambaixadors estrangers, sovint residint a les pròpies ambaixades, eren figures importants a la cort. A vegades poden ser actors políticament neutres i a vegades poden prendre part activa en conspiracions. El servei de facilitar informació als seus països d'origen, per mitjans legals o no, era d'una importància cabdal.

Exemples:

Les cartes de Giovanni Mocenigo, ambaixador de Venècia a França, demostren que facilitava informació sobre actuacions i plans previstos de Felip II.Calendar of State Papers Relating To English Affairs in the Archives of Venice, Volume 8, 1581-1591

L'ambaixador espanyola Anglaterra, el català Guerau de Espés, conspirava contra la reina Isabel I i a favor de Maria d'Escòcia.

Comportament, cortesia i protocol En cada cort i en cada època la vida de les persones estava sotmesa a unes normes de cortesia determinades amb precisió. Seguir les normes era obligat als cortesans, amb la possible excepció dels més poderosos (en circumstàncies determinades).

Els actes oficials i la majoria d'actes públics s'havien d'ajustar al protocol.

El comportament públic solia ser molt estricte en les formes i no tant en els actes. La moral aparent podia ser molt rigurosa o molt laxa. I era freqüent dur una doble vida, coneguda i acceptada per tothom, sempre que es mantinguessin les aparences.

Entre altres són famoses dues obres sobre els cortesans: Il cortegiano (de Baltasar de Castiglione) i Libro intitulado El cortesano (de Lluís del Milà).

Casos notables Els 47 rōnin del Japó. Un noble japonès va desembeinar la katana a la cort de l'emperador i va haver de suïcidar-se (per haver trencat el protocol) després de tallar una cinta del cap de l'adversari sense ferir-lo. La mort de Tycho Brahe

Arquitectura Els habitatges i altres edificis associats a les corts reials són notables per les dimensions i la magnificència de la construcció. Al costat dels elements utilitaris indispensables, és freqüent la presència de conjunts destinats a impressionar els espectadors autòctons i estrangers. Les residències principals (palaus o castells) poden ser el producte d'un arquitecte en una època determinada o, més sovint, el resultat d'obres i reformes de diversos responsables. Moltes residències reials antigues han estat convertides en museus o seus d'institucions públiques de tota mena. L'arquitectura sumptuosa i espectacular d'alguns particulars imitava (i imita) l'estil típic dels palaus reials.

Cultura miniatura|Coberta de la primera edició del Regimen Sanitatis Salernitanum (1480). Gairebé totes les corts documentades foren centres de cultura. Els millors metges de cada època eren consultats i atenien les autoritats. En alguns casos escrigueren obres de medicina, regims de sanitat o farmacopea. També els juristes eren abundants a la cort: ocupant càrrecs als tribunals, aconsellant i posant per escrit les lleis antigues i noves. Les professions dedicades a l'entreteniment i distracció trobaven a les corts públic assegurat i remuneracions millors que arreu.

Literatura Entre totes les arts, la literatura (escrita i oral) és la més accessible a l'estudi pel mateix format de les seves obres. Els millors escriptors es desplaçaven a la cort on podien viure del seu ofici i assegurar-se de la popularitat i la conservació física dels seus treballs en les biblioteques dels palaus.

Alguns monarques eren trobadors (a temps parcial) mentre que altres organitzaven Jocs florals, com per exemple Joan el Caçador

Biblioteques Hi ha uns quants exemples de biblioteques fundades per reis, com ara maBiblioteca de Pere el Cerimoniós al monestir de Poblet.PERE EL CERIMONIÓS 1 LES OBRES PÚBLIQUES. J. M. MADURELL i MARIMON.

Música Hi ha molts exemples de músics de la cort. També són freqüents els exemples de músics viatgers, cedits temporalment o contractats expressament, que anaven a residir a corts llunyanes. Els músics (ministrers) de Joan el Caçador. Rodrigo de la Guitarra, ministrer de corda de Ferran I.

Arts plàstiques Gastronomia miniatura|«Sopar de Tarragona» il·lustrat al Llibre dels Feyts(còdex de Poblet) Els cortesans menjaven millor (quantitat, qualitat i varietat) que les classes populars. Els fogons dels palaus eren atesos pels millors cuiners, sovint contractats a països estrangers. En cada regne europeu hi havia dues maneres de cuinar concurrents: segons les preferències locals del rei i les «estrangeres» de la reina consort. La cuina de les corts es va internacionalitzar. Si més no, parcialment.

Alguns dels tractats més antics i populars foren escrits per cuiners reials. Directament o a instàncies d'alts funcionaris. L'autor del llibre de Sent Soví, Pere Felip, es declarava cuiner del rei d'Anglaterra. Currículum potser fantasiós i propagandistic. El cuiner mestre Robert del llibre del coc potser va existir però tot sembla indicar que fou redactat o dirigit per Manuel Dieç. L'obra Arte cisoria, del marquès de Villena, és un altre tractat gastronòmic basat en la vida cortesana.

Exemples: Guillaume Tirel (Taillevent), cuiner de Carles VI de França, autor de l'obra “Le viandier”. Caterina de Mèdici. Caterina II de Rússia. Isabel Farnese.

Moda L'aspecte personal dels cortesans era molt important. En la majoria de casos, un vestit luxós amb els complements adequats (sabates, capells, perruques, tatuatges, ...) era l'elecció que tots desitjaven.

Entre altres hi ha dos personatges famosos per dictar la moda del seu temps: Petroni, “arbiter elegantiarum” o “elegantiae arbiter”. Beau Brummell

Corts notables Totes les seus de poder són importants. La notabilitat consignada aquí fa referència a algunes corts descrites en cròniques contemporànies que permeten destacar alguns fets singulars o anecdòtics.

Pere el Cerimoniós De la cort de Pere III de Catalunya es conserven unes Ordinacions sobre el regiment de tots els seus oficials (en el sentit d'oficis o càrrecs).

En les Ordinacions de Pere III es definien els quatre grans dignataris de la cort: el majordom, el camarlenc, el canceller i el mestre racional.

Khublai Khan