La Universitat d'Estrasburg (alsacià Üniversität Strossburi, alemany Universität Straßburg) té el seu origen en el Gymnasium, institució de confessió protestant, fundada a aquesta ciutat per Johannes Sturm en 1538 que va adquirir el rang d'universitat el 1621. Des de 1970 es dividí en tres universités especialitzades a les quals s'hi afegiren vuit grandes écoles.
Història Des de l'annexió de 1871, es va donar un nou impuls amb la construcció del barri universitari amb edificis com el Palais universitaire. A la dècada de 1950-1960 va anar diversificant les seves disciplines i estenent-se a nous edificis per a donar cabuda al ràpid creixement d'estudiants que van passar de 5.544 el 1956 a 16.221 el 1966, i va acollir eminents savis com Jean-Marie Lehn, premi Nobel. Des de 1970 es dividí en tres universités especialitzades a les quals s'afegiren vuit grans écoles.
Estrasburg és la ciutat universitària de referència de la regió d'Alsàcia. El curs 2017-2018, l'efectiu d'estudiants en l'ensenyament superior a la Universitat d'Estrasburg i campus associats de Schiltigheim, Illkirch-Graffenstaden, Colmar, Haguenau i Sélestat era de 50.882 alumnes,"Xifres clau" a la web de la Université de Strasbourg. per davant de l'altra gran universitat de la regió, la Université de Haute-Alsace amb 9.694 alumnes.
Fins a l'any 2009, les facultats d'ensenyament universitari d'Estrasburg s'agrupaven en tres universités especialitzades en ciències, lletres i humanitats, o en dret, gestió i política: Université Louis Pasteur (ULP) o Strasbourg IULP - Université Louis Pasteur Strasbourg I ciències i medicina, amb 18 126 alumnes en el curs 2004-2005. Université Marc Bloch (UMB) o Strasbourg II (abans de 1998 Université des sciences humaines de Strasbourg, USHS),Université Marc Bloch - Strasbourg 2 lletres i humanitats, 13 346 estudiants en el curs 2005-2006 dels quals, 3 246 són estrangers (24%) Université Robert Schuman (URS) o Strasbourg IIIUniversité Robert Schuman - Bienvenue sur le site web de l'Université Robert Schuman ciències empresarials, dret i polítiques, 9 144 alumnes. Aquestes tres universités formen part al seu torn de la Confédération européenne des universités du Rhin supérieur (EUCOR) que agrupa les facultats de l'àmbit renà de les universitats de Mülhausen, Basilea, Friburg i Karlsruhe.
Écoles d'ingénieurs Les escoles politècniques o Écoles d'ingénieurs d'Estrasburg estan distribuïdes en 8 centres per a l'estudi de carreres tècniques de ciències aplicades i arquitectura, 4 d'elles depenen directament de la Université Louis Pasteur (ULP):
Institut national des sciences appliquées (INSA) d'Estrasburg (fins al 2003 École nationale des arts et industries de Strasbourg (ENSAIS))INSA de Strasbourg : école publique d'ingénieurs et d'architectes Enginyeria industrial, mecànica, electrotècnica. École nationale du génie de l'eau et de l'environnement de Strasbourg (ENGEES) Hidrologia i Medi ambient École supérieure en informatique - Supinfo (ESI)SUPINFO : The International Institute of Information Technology École Supérieure d'Informatique Informàtica École nationale supérieure d'architecture de Strasbourg (ENSAS).Strasbourg, Ecole d'Architecture Arquitectura.
Dependents de la Université Louis Pasteur (ULP):
École européenne de chimie, polymères et matériaux (ECPM)ECPM - Ecole de Chimie, Polymères, Matériaux de Strasbourg Química, química industrial, metal·lúrgia, plàstics. École nationale supérieure de physique de Strasbourg (ENSPS), Físiques. École supérieure de biotechnologie de Strasbourg (ESBS) Biotecnologia. École et observatoire des sciences de la Terre (EOST)EOST - Ecole et Observatoire des Sciences de la Terre Geologia i geofisica.
Altres estableciments superiors Écoles d'art École supérieure des arts décoratifs de Strasbourg, (ESAD)ESAD, Ecole supérieure des arts décoratifs de Strasbourg Institut Supérieur des Arts Appliqués, (LISAA) LISAA - école supérieure des arts appliqués Mode Design Graphisme Animation École supérieure d'art dramatique Conservatoire national de région
Escoles de gestió i administració Destaca la presència de l'ENA i diversos centres d'estudis de gestió:
Ecole nationale d'administration (ENA) Institut européen d'études commerciales supérieures, (IECS) Institut supérieur européen de gestion, (ISEG)Ecole de commerce ISEG : 7 écoles de commerce à Paris, Bordeaux, Lille, Lyon, Nantes, Strasbourg, Toulouse Institut d'études politiques, (IEP) Institut national d'études territoriales, (INET)INET : Bienvenue sur le site du Institut National des Etudes Territoriales International Space University (ISU)Home-Latest News – ISU
Diversos centres permeten la preparació del concurs nacional d'accés a les grandes écoles (CPGE):
Lycée Kléber, científic. Lycée Fustel de Coulanges, lletres. Lycée international des Pontonniers'', internacional.
Alumnes i docents cèlebres de la Universitat d'Estrasburg Christoph Thomas Walliser (1568-1648) Antoine Deparcieux (1703-1768) Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) Louis Ramond (1755-1827) Klemens Wenzel von Metternich (1773-1859) Georg Büchner (1813-1837) Charles Frédéric Gerhardt (1816-1856) Louis Pasteur (1822-1895) Friedrich Daniel von Recklinghausen (1833-1910) Ernst Laas (1837 - 1885) Paul Heinrich von Groth (1843-1927) Lujo Brentano (1844-1931) Gustav Wilmanns (1845-1878) 15px|Premi Nobel Karl Ferdinand Braun (1850-1918), Premi Nobel en 1909 Friedrich Meinecke (1862-1954), Historiador 15px|Premi Nobel Albrecht Kossel (1853-1927), Premi Nobel en 1910 15px|Premi Nobel Albert Schweitzer (1875-1965), Premi Nobel en 1952 Martin Spahn (1875-1945) Ernest Esclangon (1876-1954) Paul Rohmer (1876-1977) Étienne Gilson (1884-1978) Fred Vlès (1885-1944) Marc Bloch (1886–1944) Robert Schuman (1886-1963) Henri Lefebvre (1901-1991) Emmanuel Lévinas (1906-1995) René Thom (1923-2002), Fields Medal en 1958 Guy Ourisson (1926-2006) Yves Michaud (1930-) Zemaryalai Tarzi (1933-) Alberto Fujimori (1938-) 15px|Premi Nobel Jean-Marie Lehn (1939-), Premi Nobel en 1987 Philippe Lacoue-Labarthe (1940-2007) Jean-Luc Nancy (1940-) Jacques Marescaux (1948-) Arsène Wenger (1949-) Katia and Maurice Krafft Serguei Vinogradski Othmar Zeidler (? - 1911)
Referències