Ontario és una de les deu províncies del Canadà. És la més poblada del país, amb més de 12 milions d'habitants, que representen el 39 % de la població total.
En aquesta província hi ha tant la ciutat canadenca més gran, Toronto, que n'és la capital, com Ottawa, la capital del país. També és la segona província més gran del Canadà pel que fa a extensió, per sota del Quebec.Land and freshwater area, by province and territory - Statistics Canada, 2 de enero de 2005 La regió sud d'Ontario és el punt més meridional de tot el país.
La principal font d'ingressos d'Ontario és la indústria. El valor dels productes industrials produïts a Ontario és més alt que la suma del valor total dels productes industrials fabricats a totes les altres províncies i territoris del Canadà. La força de la indústria manufacturera li va valdre el sobrenom de manufacturing heartland of Canada (cor industrial del Canadà).Article "Ontario" - World Book, Encyclopedia for learning resources La província destaca principalment per la forta indústria automobilística, la més competitiva de tot el continent americà, a excepció de l'estat nord-americà de Michigan. Altres fonts importants d'ingressos són el turisme i la prestació de serveis financers i immobiliaris.
La denominació d'aquesta província prové del llac homònim, l'Ontario, nom donat pels iroquesos i que significa "llac bell" o "aigües brillants". Ontario va ser colonitzat inicialment pels francesos, i va passar a formar part de la colònia francesa del Canadà, una de les províncies colonials de Nova França, que llavors incloïa la regió sud de les actuals províncies canadenques d'Ontario i de Quebec.
El 1763, el Regne Unit va annexionar el Canadà. En tres dècades, els anglòfons es van convertir en majoria al sud-oest de la colònia, motiu pel qual el Regne Unit va decidir dividir-la en dues el 1791. Aquests dos territoris es van tornar a reunir el 1840 en una única província del Canadà. Amb la formació del Domini del Canadà, l'1 de juliol de 1867, aquesta província va ser definitivament separada en dues, les actuals Ontario i Quebec. En els seus inicis una potència agrària, Ontario va passar a ser un gran centre industrial al començament del , i es va convertir en el principal centre econòmic del país durant les dècades de 1960 i de 1970.
Història Fins al 1800 Abans de l'arribada dels primers exploradors europeus, la regió que actualment constitueix la província estava habitada per diverses tribus natives americanes, pertanyents a tres famílies.Article "Ontario" - Columbia Encyclopedia Els chippewa vivien al nord i al nord-est del llac Superior, i caçaven i recol·lectaven fruites per a la seva sustentació. Els hurons vivien a la regió del llac Huron i del llac Ontario, i vivien principalment de l'agricultura. Tant els chippewas com les hurons temien als iroquesos, una família nativa americana composta per sis tribus aliades entre si, de caràcter nòmada i altament agressiva, que constantment els atacaven.
El francès Étienne Brûlé va ser el primer europeu a explorar la regió, fent-ho el 1613, per ordre de Samuel de Champlain, el fundador del Quebec. Aquest any, Brûlé va arribar al marge sud del riu Ottawa, a la regió on actualment es localitza la capital canadenca, Ottawa. El 1615, Brûlé havia arribat al llac Huron.The Virtual Museum of New-France: Étienne Brûlé Brûlé i Champlain van observar que la regió era abundant en animals com els castors, la pell del qual era molt apreciada en el continent europeu. Els caçadors francesos van començar a caçar animals de la regió a partir de la dècada de 1620, al mateix temps en què els comerciants francesos van passar a comercialitzar amb els hurons pells d'animals. Durant la dècada de 1630, altres exploradors francesos van explorar la regió del sud dels Grans Llacs. La regió que actualment constitueix el sud d'Ontario va passar a formar part de la colònia francesa de Nova França.
Els missioners francesos –acompanyats d'algunes famílies franceses– van fundar algunes viles al llarg de la regió, així com el Fort Sainte Marie, on estan localitzades actualment les ciutats de Sault Ste. Marie, Ontario i Sault Ste. Marie, Michigan.Història de Sault-Sainte-Marie - Association canadienne française de l'Ontario El principal objectiu dels missioners era convertir als nadius de la regió, com els furons, al cristianisme, així com que assimilessin la cultura europea. No obstant això, els atacs dels iroquesos van forçar a aquests missioners i als colons a abandonar aquestes viles. Els francesos continuarien explorant al llarg de la dècada de 1610 la regió del nord dels Grans Llacs.
L'expansió de Nova França –que fins a la dècada de 1620 estava limitada la regió que actualment constitueix les províncies canadenques de Quebec, Nova Brunswick i Nova Escòcia– en direcció al nord-oest, a l'oest i al sud va alarmar al Regne Unit, la qual cosa va fer que els britànics creessin la Companyia de la Badia de Hudson el 1670.Founding of Hudson's Bay Company - Canadian Economy Online, 17 de maig de 2005 Els britànics es van aliar eventualment amb els iroquesos. Tots dos atacarien constantment els pobles i als comerciants francesos de tota Nova França. El 1754 va començar la guerra entre els francesos i els britànics. Els francesos van perdre la guerra.The Seven Years' War - civilization.ca, 30 de maig de 2006 En el Tractat de París (1763), França cedia totes les colònies franceses localitzades al nord dels Grans Llacs –les colònies d'Acàdia (actuals Nova Brunswick i Nova Escòcia) i del Canadà– que constituïa el que actualment és el sud de les províncies d'Ontario i de Quebec.Text del Tractat de París de 1763 - The Avalon Project at Yale Law School, 17 de novembre de 2006 miniatura|upright|John Graves Simcoe, primer governador de l'Alt Canadà. Fins llavors, els únics pobles francesos en el que actualment és Ontario estaven localitzats on avui estan les ciutats de Niagara Falls, Kingston i Windsor. Fins al 1784, el creixement demogràfic de la regió d'Ontario, encara part de la colònia anglesa del Canadà, era molt petita. A partir de 1784, amb la finalitat de la Revolució Americana de 1776, prop de 10 mil colons americans, lleials a la Corona britànica, van emigrar cap al sud de la colònia del Canadà. Després, el nombre d'anglòfons al sud del Canadà era major que el nombre de francòfons. Aquests colons van rebre dels britànics terres, refugi, menjar, roba i altres ajudes.
El 1791, el Regne Unit va dividir la colònia del Canadà en dues, Canadà Inferior (l'actual Quebec) i Canadà Superior (l'actual Ontario).Upper Canada - Canadian Confederation - Library and Arxives Canada Ambdues estaven dividides pel riu Ottawa. Niagara-on-the-Lake va ser triada capital de la recentment creada colònia. El Regne Unit seria l'encarregat d'escollir al nou Tinent Governador. El primer Tinent Governador del Canadà Superior va ser John Graves Simcoe.John Greus Simcoe - Biografia del Dictionary of Canadian Biography Online Simcoe va construir diverses carreteres al llarg del Canadà Superior, i va promoure el major poblament de la colònia. Simcoe eventualment va decidir canviar la capital de la colònia, Niagara-on-the-Lake, a York, actual Toronto. El 1797, tots els departaments governamentals havien efectuat la seva transferència de Niagara a York.An overview of Toronto's History - History of Toronto and County of York
1800 - 1867 La població del Canadà Superior va començar a créixer gradualment. Molts d'aquests colons eren immigrants europeus (majoritàriament anglesos i escocesos)Lucille H. Campey: The Scottish Pioneers of Upper Canada 1784 - 1855. Natural Heritage, 11 d'agost de 2005. 400 págs. que havien arribat recentment als Estats Units, mentre que molts altres eren americans. Diversos d'aquests colons van venir al Canadà Superior en grups i a la seva pròpia sort. A d'altres els portaven companyies especialitzades. Aquestes companyies eren propietàries de granges en la colònia, i aquests colons eren portats com a mà d'obra. Alguns dels colons americans més rics van venir al Canadà Superior per les terres. Va haver-hi fins i tot el cas d'una vila a Pennsilvània, la població de la qual va emigrar per complet al Canadà Superior, instal·lant-se en el que és actualment la ciutat de Waterloo.History of Waterloo Township - Waterloo Historical Society miniatura|upright|esquerra|William Lyon Mackenzie. El 1812, es va iniciar la guerra de 1812. Els Estats Units d'Amèrica van envair el Canadà Superior, i van prendre i cremar la seva capital, York. El 1814, les tropes britàniques, juntament amb la milícia canadenca, van expulsar els estatunidencs de la colònia. La guerra va acabar el 1815, en statu quo. La població del Canadà Superior i del Canadà Inferior va començar a desenvolupar sentiments anti-estatunidencs, com un sentiment antidemocràtic (Estats Units, en aquella època, era l'únic país del món que havia adoptat la democràcia com a forma de govern). Aquest sentiment antidemocràtic va tenir un gran pes el 1837, quan va tenir lloc la Rebel·lió del Canadà Superior.J. Edgar Reva: "Rebellion in Upper Canada, 1837" Durant la dècada de 1830, la població del Canadà Inferior va començar a sentir-se molesta per l'immens poder que els britànics tenien a la regió –els britànics triaven al Tinent Governador de la colònia, i aquest tenia un gran poder a la regió. La rebel·lió va ser liderada per William Lyon Mackenzie. Aquesta rebel·lió demanava majors poders per al govern colonial, encara que no va guanyar popularitat entre la població local, per ser vist com "un atac de la democràcia a la monarquia". Aquesta rebel·lió va ser ràpidament reduïda, no per tropes britàniques, sinó per una milícia canadenca. Mackenzie va fugir als Estats Units, mentre que altres líders de la rebel·lió van ser executats.
El 1840, el Regne Unit va decidir unir Canadà Superior i el Canadà Inferior en una única colònia, la colònia del Canadà. El 1841, es va efectuar aquesta fusió. El seu objectiu era forçar una assimilació cultural dels francòfons per part dels anglòfons. Alarmada per la guerra, els britànics van cedir a la nova colònia el dret de formar un govern basat en el parlamentarisme, que tindria poders sobre assumptes relacionats exclusivament amb Canadà. Canadà Superior i el Canadà Inferior tindrien el mateix nombre d'escons en l'Assemblea Legislativa.
Entre la dècada de 1820 i la de 1850, la regió d'Ontario va rebre un gran nombre d'immigrants anglesos i irlandesos. La població anglòfona de la colònia del Canadà va créixer ràpidament, i, en la dècada de 1850, ja havia sobrepassat en nombre a la població francòfona, generant una crisi política i social entre la població anglòfona, que se sentia menyspreada pel fet dels francòfons tinguessin el mateix nombre d'escons en l'Assemblea, àdhuc tenint una població menor, i entre la població francòfona, que temia una possible assimilació de la cultura anglòfona.
El 1864, polítics de la colònia del Canadà es van reunir amb polítics de les colònies britàniques de l'Illa del Príncep Eduard, Nova Brunswick, Nova Escòcia i Terranova i Labrador, en tres trobades diferents. Els polítics del Canadà van proposar a les altres colònies britàniques la formació d'una Confederació. D'aquestes colònies, Nova Brunswick i Nova Escòcia van acceptar la proposta del Canadà. L'1 de juliol de 1867, es va crear el Domini del Canadà. L'excolònia del Canadà va ser dividida en dues: Ontario i Quebec. Aquestes dues, més Nova Brunswick i Nova Escòcia, van ser els quatre membres fundadors del Canadà.
1867 - 1945