Vilafranca (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports. Amb una població de 2.200 habitants, constituïx el segon municipi més poblat de la comarca. A més, ocupa el sisé lloc quant a densitat respecte a tota la província de Castelló. Es troba al nord-oest de la província i forma part de les comarques del nord del País Valencià.
Encara que hi ha proves de poblaments a la zona des de l'edat de bronze, va ser fundada el 1239 per Blasco I d'Alagón i rebé el seu nom per tractar-se d'una vila (és a dir, no una aldea depenent) i franca (lliure, no sotmesa a cap senyor). Des de la Revolució Industrial, el poble es va dedicar majoritàriament a la indústria tèxtil, que ha constituït la seua activitat principal fins a l'actualitat.
L'1 de gener de l'any 2023 el municipi va passar de pertànyer a la comarca de l'Alt Maestrat a pertànyer a la comarca dels Ports, complint així les reivindicacions històriques que demanaven que el municipi passara a formar part de la comarca a què va pertànyer històricament (els Ports).
Geografia El municipi de Vilafranca està situat al límit occidental de la província de Castelló, a 82 km de la capital. El poble es troba en un altiplà elevat a 1.125 m sobre el nivell del mar. Tot i això, la resta del terme és molt accidentat, on destaquen entre les principals altures el tossal dels Montllats (1.643 m), el del Mas de Coder (1.467 m), el del Mas d'Altava (1.426 m), el del Mas de Tosca de Dalt (1.379 m), el d'Arriello (1.314 m) i el Canto del Picaio (1.305 m). La part més baixa del terme es troba al riu de Montlleó, a 710 m sobre el nivell del mar. Els punts més elevats estan formats bàsicament per roques calcàries a què l'erosió ha donat forma, de vegades, de manera capritxosa (com és el cas del paratge de les Coves del Forcall).
Municipis limítrofs El terme municipal de Vilafranca limita, per una banda, amb els municipis valencians de Portell de Morella, Castellfort, Ares del Maestrat, Benassal i Vistabella del Maestrat i de l'altra amb els aragonesos de Mosquerola, Cantavella i l'Anglesola.
Carreteres El nucli urbà està travessat completament per la CV-15. En una direcció, eixa carretera connecta el poble amb la CV-10 i, des d'ací, amb Castelló de la Plana. En l'altra direcció, la carretera arriba fins al llogaret de la Pobla de Bellestar, on es bifurca. Una de les seues branques és la CV-173, i unix el poble amb Mosquerola. L'altra branca entra en la província de Terol cap a l'Anglesola, i enllaça amb l'A-227.Google Maps Espanya
Clima El clima de Vilafranca és clima mediterrani amb trets del continental, ja que està a l'interior. Té hiverns amb temperatures fredes i poc plujoses; en canvi, els estius són càlids i plujosos. Segueix les estadístiques del clima mediterrani, però Vilafranca està a un clot; per tant, experimenta sovint episodis d'inversió tèrmica. Aquests factors marquen la diferència amb el clima d'altres llocs. Hi ha una diferència notable de l'hivern a l'estiu. A l'hivern les temperatures mitjanes són al voltant de 5 °C i a l'estiu al voltant dels 18 i 19 °C. Aquesta temperatura és deguda a l'altitud on es troba el poble. La temperatura màxima registrada ha sigut de 38,5 °C el 10 d'agost de 2012 i la mínima de -12 °C el 7 de gener de 1985 i el 23 de gener de 2011. El mes de maig és el més plujós, fet que contrasta amb la resta de llocs, en què el mes més plujós sol ser octubre.
Història Fundació Els seus primers orígens es perden a la prehistòria. Bona prova d'això en són el poblat de l'edat del bronze de l'Ereta del Castellar (encara sense estudiar en profunditat), els nombrosos jaciments ibèrics amb què compta el terme (com ara el castell del Mallo, un altre dels que es consideren primers poblaments del terme), algunes pintures rupestres com les del barranc de la Gotera i les restes romanes trobades al terme (monedes, antigues calçades...).
La veritable fundació del poble, però, es va donar el 7 de febrer de 1239. El seu fundador va ser en Blasco I d'Alagón, que la va denominar Rivus Truitarum o Riu de les Truites (al lloc que actualment es coneix com a «la Pobla del Bellestar»). El pont gòtic que travessa el riu de les Truites va ser el que el rei Jaume I, segons el seu Llibre dels Fets, va utilitzar per entrar per primera vegada a terres castellonenques i, per tant, valencianes.
Amb els anys, però, la ubicació del nucli poblacional es va canviar a l'actual, a un altiplà més ben situat. No és fins al 1274, trenta-cinc anys després de la seua fundació, que apareix per primera vegada el nom de Vilafranca. Amb el canvi de nom es volien expressar dues coses: «vila», és a dir, que no era una aldea depenent de Morella ni de cap altre castell; i «franca» o lliure, és a dir, que depenia directament del rei. miniatura|esquerra|Pont gòtic sobre el "riu de les truites"
Aldea de Morella Després de pertànyer a la casa d'Alagó, a la d'Anglesola després i després tornar a la d'Alagó, es va incorporar als «Térmens Generals del Castell de Morella» el 14 de maig de 1303. El 27 de desembre de 1333, els vilafranquins es van rebel·lar contra les decisions dels jurats morellans, iniciant-se amb eixe acte la seua lluita per la independència de Morella, que duraria quasi quatre segles.
Hi va haver una sèrie de disputes amb Mosquerola, a conseqüència de les quals es van perdre el castell del Mallo i la pedania de La Estrella, entre 1335 i 1340.
El rei Pere el Cerimoniós va autoritzar la construcció de muralles i va concedir la independència de Morella el 8 de juny de 1358; però 11 anys després va canviar d'idea i va anul·lar el privilegi. Així la construcció de les muralles va resultar una causa massa costosa pel poble. Va ser Felip IV qui va entendre la càrrega financera que això suposava per a les aldees, que a més de la construcció de la muralla havien de pagar tributs a Morella, i (com a compensació als serveis prestats a les guerres de França i Catalunya) les va independitzar.
Va ser el pròcer notari Joan Baptista Penyarroja qui va aconseguir de Carles II la independència de totes les aldees el 9 de febrer de 1691 i la seua erecció en viles reials.
Després de la independència Durant la Guerra de Successió, la vila va prendre partit per l'arxiduc Carles d'Àustria.
Tot i que sempre hi va haver un important nucli tradicionalista i va ser fill del poble un guerriller tan famós com el Serrador, Vilafranca va prendre part pels liberals d'Isabel II; però Cabrera la va prendre per sorpresa el 1834. Després va ser una altra vegada fort liberal fins que es va rendir per trobar-se aïllat entre els dominis carlistes. Al seu terme es va lliurar la batalla de Vilafranca del Cid el 28 de juny de 1875, guanyada per Jovellar, Azcárraga i Villaviciosa, contra l'Exèrcit carlí del Centre d'Dorregaray, Cucala i Villalaín (que va morir en la batalla). Esta batalla s'ha considerat el principi de la fi de la guerra entre el centre i València.
Nomenclatura i comarcalització Durant molts anys s'han utilitzat per a Vilafranca nomenclatures històricament incorrectes. La més freqüent és Vilafranca del Cid, intentant justificar la presència del mot «cid» no com a tribut al Cid, mercenari de la Reconquesta (que va morir cent quaranta anys abans de la fundació del poble), sinó com a adaptació fonètica del mot àrab «seit», nom que segons aquesta teoria utilitzarien els autòctons per a referir-se a Blasco I d'Alagón. Eixa explicació, a més de no tenir base històrica, és il·lògica, atès que no té sentit que els pobladors cristians es referisquen al seu senyor, també cristià, utilitzant un mot àrab. Esta nomenclatura es pot trobar per primera vegada a 1749, i no es consolida fins al regnat d'Isabel II.
La segona denominació incorrecta és Vilafranca del Maestrat, que com es pot observar a la secció d'història, no té cap sentit. Evidentment, no podia ser «del Maestrat» (és a dir, depenent del maestre de l'orde del Temple) una vila que havia estat creada «franca»; és a dir, que una vila no pot ser al mateix temps «dependent» i «lliure». La primera vegada que s'utilitza eixa denominació és molt més moderna que l'anterior, i tots els autors apunten que va ser una invenció de l'historiador i lingüista Manuel Sanchis Guarner el 1950.
La denominació històricament correcta és, per tant, Vilafranca, sense cap afegit. Tot i això, l'Ajuntament de Vilafranca accepta com a denominacions oficials tant «Vilafranca» (en català) com «Villafranca del Cid» (en castellà).
Quant a la comarcalització, Vilafranca va ser aldea de Morella i, per tant, pertany històricament a la comarca dels Ports de Morella. A més, Vilafranca no va pertànyer mai al Maestrat vell de Montesa. Tot i això, la divisió en DTH de la Generalitat Valenciana agrupava fins a l'any 2022 el municipi a la comarca de l'Alt Maestrat, any en què es va produir un canvi i el municipi de Vilafranca va passar a formar part de la comarca dels Ports de Morella.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de Compromís per Vilafranca (Compromís) i 1 del Partit Popular (PP).
Alcaldes Des de 2019 l'alcaldessa de Vilafranca és Sílvia Colom Monferrer del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
Demografia miniatura|Piràmide de població de Vilafranca per a l'any 2007. miniatura|Gràfica de la població de Vilafranca (blau) respecte als Ports (vermell), 1900-2000 El padró municipal de l'1 de gener de 2007 diu que Vilafranca té 2.480 habitants, 1.206 homes i 1.274 dones. A més, el poble compta al seu cens amb 182 estrangers (90 homes i 92 dones), que representen el 7,3% del total. La distribució per edats de la població és la següent:
Menors de 16 anys: 310 (156 homes i 154 dones) De 16 a 64 anys: 1.545 (803 homes i 742 dones) De 65 anys i més: 625 (247 homes i 378 dones)
Si s'observa la piràmide de població que s'adjunta es pot estudiar la població per edats amb més detall. Així, es pot observar que es tracta d'una població envellida, amb la majoria de població concentrada entre els 30 i els 45 anys.
Vilafranca és l'únic dels pobles del seu entorn que, tot i l'envelliment ja esmentat ha aconseguit mantenir la població tot i la despoblació generalitzada del medi rural que va tenir lloc durant el . Això es pot veure gràficament a la figura que s'adjunta. A més, cal tenir en compte que Vilafranca ha passat de representar el 10,10% de la població de la comarca dels Ports l'any 1900 al 29,33% l'any 2000.Elaboració pròpia a partir de dades de l'INE . S'ha inclòs Vilafranca als Ports (vegeu nomenclatura) Probablement, eixe fet es deu a la presència de la indústria a la localitat.
Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2019 2.801 2.769 2.742 2.740 2.680 2.635 2.566 2.569 2.547 2.547 2.558 2.520 2.200
Llocs d'interès miniatura|esquerra|Campanar de l'església parroquial de Vilafranca Monuments religiosos Església de Santa Maria Magdalena. Monument renaixentista edificat entre 1567-1572, sota la direcció de Raimon de Pertusa i Pere Maseres. Un dels edificis més destacats del valencià, restaurat durant els darrers anys. Formen també part del conjunt el campanar i l'anomenada torre de Conjurar, una construcció de planta quadrangular que es troba actualment en procés de restauració. Declarada Bé Immoble de Rellevància Local. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=1294Fomento rehabilitará la torre del Conjurar El Periódico Mediterráneo Santuari de la Mare de Déu del Llosar. Dedicat a la copatrona de Vilafranca. Església del i plaça semiporticada del , coneguda com "els arcs del Pare Plàcid". Declarada Bé Immoble de Rellevància Local. http://www.cult.gva.es/dgpa/brl/Detalles_brl.asp?IdInmueble=1292