Aquest article és sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per a la vila, vegeu Sant Salvador de Toló.

L'antic municipi de Sant Salvador de Toló, del Pallars Jussà, és un dels tres antics municipis que foren agrupats el 1970 amb els també aleshores municipis d'Aransís i Sant Serni per tal de formar el nou terme municipal de Gavet de la Conca. Tot aquest antic terme pertany geogràficament a la Conca Dellà. El 1937, dins del moviment general de rebuig dels noms de sants per a designar les poblacions catalanes, aquest municipi s'anomenà Vila de Toló.

Sant Salvador de Toló aportà 49,81 km², dels 90,9 que té el nou municipi de Gavet de la Conca. Una mica més de la meitat d'extensió, doncs.

Aquest municipi fou creat el 1812 dins del marc de la reorganització administrativa fruit de l'aplicació de la Constitució de Cadis. El seu territori era exactament el mateix que el terme integrat el 1970 en el de Gavet de la Conca.

Els seus límits eren compartits amb els antics termes de Benavent de la Conca a llevant; el d'Artesa de Segre, de la Noguera, al sud-est; altre cop el de Benavent de la Conca, en el seu enclavament de Montadó, també al sud-est; els de Vilanova de Meià i de Santa Maria de Meià (aquest darrer, integrat actualment en l'anterior), també de la Noguera; al sud, el de Llimiana, del Pallars Jussà; al sud-oest, el de Sant Miquel de la Vall, que pertangué al d'Aransís, a ponent; altre cop el de Llimiana, en el seu enclavament dels Obacs de Llimiana, al nord-oest, i els de Conques i Isona al nord. Actualment, han desaparegut molts d'aquests antics termes, per la qual cosa els límits s'han simplificat.

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. tot l'antic terme de Sant Salvador de Toló, juntament amb els Obacs de Llimiana, de l'actual terme de Llimiana i Aransís i la meitat nord de l'antic terme d'Aransís, passava a integrar el terme d'Isona i Conca Dellà, el qual, però, havia de passar a denominar-se Isona i Conca d'Orcau. Per tant, tots i cadascun dels pobles que havien pertangut a Sant Salvador de Toló haurien de passar a integrar-se en el municipi de la Conca Dellà.

Etimologia El nom de Sant Salvador es deu a l'advocació de la parròquia del poble. Toló procedeix del nom del castell al voltant del qual es formà l'antic municipi.

Segons Joan Coromines,COROMINES, Joan. "Toralla". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VII. Sal-Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. l'ètim ibèric Tol és l'origen del topònim Toló. Es tracta, doncs, d'un de tants topònims de la comarca que procedeixen del substrat de la llengua catalana.

Geografia Descripció geogràfica Situat al costat sud de la Conca Dellà, el terme municipal ocupava el vessant nord-est del Montsec de Rúbies i les serres de Comiols, del Cucut i de la Campaneta, que són, de fet, els contraforts septentrionals del Montsec. El límit nord del vell terme (encara ho és de l'actual de Gavet de la Conca) és el riu de Conques, mentre que el sud és la mateixa carena del Montsec. El límit de llevant, amb Benavent de la Conca, obeeix poc a criteris orogràfics continuats, igual que el de ponent. Els descriurem tot seguit.

Perímetre de l'antic terme Límit amb Vilanova de Meià (Noguera) Pel que fa al límit meridional del terme, cal situar-se prop del Coll de Comiols, on el termenal emprèn un tros de la Serra de Comiols: dos turons propers al coll, de 1.125 i 1.124 m. alt., respectivament. Des d'aquest darrer turó, va seguint la carena cap al sud-oest, cap a l'Obaga de Monrespòs. En aquest lloc agafa la direcció oest, travessa el Barranc del Cabirol i va a trobar l'extrem nord de lo Tamany, passant prop i al sud de la Mare de Déu de Bonrepòs, pel vessant sud de la Pinera (a uns 1.080 m. alt.). Travessa la Coma de l'Espinal, per on baixa cap a la Noguera el Barranc de Cúber, i emprèn una carena per tal d'enfilar-se a la Serra del Cucuc, a 1.100 m. alt., i baixar-ne tot seguit per l'extrem sud del Cinglo del Desferrador, fins que troba la carretera L-913 (Vilanova de Meià - l'Hostal Roig, poc després del quilòmetre 7, al Congost del Pas Nou, que uneix el Pallars Jussà amb la Noguera. Es tracta d'un camí construït al pel priorat de Meià per tal d'unir Vilanova de Meià amb Tremp.

Entre els quilòmetres 7 i 8 la mateixa carretera fa de divisòria de termes i de comarques, fins que a prop de la fita 8, el termenal marxa cap al sud-oest, per la carena on s'inicia l'Obaga de l'Hostal Roig, de dret cap a la Roca Alta, de 1.435 m. alt., que és l'extrem de llevant del Montsec de Rúbies. La mateixa carena fa un bon tros de límit municipal, passant pel Pas de les Eugues, a 1.351 m. alt., el Puig del Camí Ramader, de 1.637, lo Grau, de 1.651 i, finalment, el Tossal de Mirapallars i Urgell, de 1.672.

Límit amb Llimiana En aquest punt el límit del terme (encara coincideix l'actual de Gavet de la Conca amb l'antic de Sant Salvador de Toló) torça cap al nord, un xic decantat cap a llevant, i baixa per la carena del Serrat Ample, fins a trobar la Cova Negra de Mata-solana, que és ja fora terme, a ponent. Així, el termenal travessa el Barranc de Barcedana a 910 m. alt. En aquest punt es dissocien els dos termes: l'actual de Gavet de la Conca i el vell de Sant Salvador de Toló, de manera que aquest darrer queda diluït en l'anterior, que el va absorbir.

Límit amb l'antic terme d'Aransis (Sant Miquel de la Vall) El vell terme de Sant Salvador de Toló separava en aquest tram aquest antic terme del de Sant Miquel de la Vall, que formà part del d'Aransís. Aquest antic terme no és gaire llarg, i no segueix cap relleu destacat. Passa a ponent del poble de Mata-solana, travessant el Serrat de Trulló, el Barranc de Rosó, enfilant-se a la Serra, fins a trobar els Tossalets, de 1.151 m. alt. Molt a prop del cim dels Tossalets, al seu sud-est, al lloc on hi ha la Font del Xim-xam, es torna a trobar el límit municipal: ara és amb el terme municipal de Llimiana, en el seu enclavament dels Obacs de Llimiana.

Límit amb Llimiana (els Obacs) El terme segueix el Barranc de la Ferreria, que fa de línia divisòria fins a llevant mateix del nucli dels Obacs de Llimiana, al sud-oest de la Venta del Jaumet, molt a prop del quilòmetre 4 de la carretera L-912 (que ve de Comiols per anar cap a Figuerola d'Orcau i Gavet). En aquest lloc s'acaba el límit amb Llimiana, i comença el d'Isona i Conca Dellà, dins del seu antic terme de Conques.

Límit amb l'antic terme de Conques (Isona i Conca Dellà) Des d'aquest lloc, el límit del terme inflexiona de primer cap al sud-est, passant ran de Cal Bosquet de Baix, i després cap al nord-est, per anar de dret al Purredó (Puig-redó, o Serrat del Patxot), de 725 m. alt., travessant el barranc de la Rovira. D'aquí baixa de dret cap al riu de Conques prenent com a referència el barranc de la Font de Purredó. Quan arriba al riu de Conques, aquest fa ja de límit, aigües amunt, Isona. Al cap d'un bon tros, al riu de Conques li aflueix des de llevant el Barranc de Gula. En aquest lloc s'acabava el termenal amb Isona i començava el de Benavent de la Conca, actualment aquests dos darrers dins d'Isona i Conca Dellà.

Límit amb l'antic terme de Benavent de Tremp (Isona i Conca Dellà) Just en aquest mateix lloc, el límit municipal de Sant Salvador de Toló amb Benavent de Tremp deixava el riu i s'enfilava cap al sud-est, per una careneta en direcció a Casa Barraqueró, i prop d'aquest lloc torça cap al sud per tal d'anar a passar just a ponent del poble de Gramenet. Va seguint cap al sud-est pel vessant que baixa del poble de Benavent, i així que travessa el Barranc dels Boïgots, s'enfila pel Barranc de la Boga, cap a la Serra de Comiols, separant l'Obaga de Benavent (nord-est) de la de Sant Salvador de Toló (sud-oest), fins que va a trobar els turons de la Serra de Comiols a què ens hem referit al començament.

L'interior de l'antic terme A grans trets, es pot explicar l'antic terme de Sant Salvador de Toló dient que inclou l'extrem oriental del Montsec de Rúbies i els serrats que en són els vessants nord-est: bàsicament la Serra del Cucuc, la de la Campaneta i un tros de la de Comiols, a més dels barrancs que inclouen: de ponent a llevant, el la Ferreria, termenal, el de de Presquiró, de Paredades, el de Mas de Guillem, i el riu de Conques, amb el seu afluent del Barranc de la Rovira. També pertanyen a Sant Salvador de Toló les capçaleres del Barranc de Barcedana i del riu Boix, que baixa cap a la Noguera i el Segre.

750px|miniatura|centre|La major part de l'antic terme de Sant Salvador de Toló, en els vessants de llevant de la Serra de la Campaneta

Nuclis de població

Formaven aquest municipi el poble de Sant Salvador de Toló, cap de districte municipal, i els nuclis, algun d'ells actualment despoblat, de Castellnou, la Ferreria, l'Hostal Roig, el Mas de Guillem, Mata-solana, Merea, Montllor, Perolet, Presquiró i Toló, i el santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs. Cadascun d'ells té el seu article específic.

El despoblament actual ha provocat que a les estadístiques oficials, de tots aquests antics nuclis de població, la major part amb parròquia o sufragània pròpies, hagin desaparegut Castellnou, la Ferreria, l'Hostal Roig, el Mas de Guillem, Montllor i Presquiró, i només en surtin cinc, els que figuren en el quadre adjacent.

Pobles de l'antic municipi de Sant Salvador de Toló 200px|La caseria de Castellnou 200px|Sense foto 200px|L'antiga caseria de l'Hostal RoigLa caseria de CastellnouLa caseria de la FerreriaL'antiga caseria de l'Hostal Roig 200px|Sense foto 200px|El poble de Mata-solana 200px|El poble de Merea 200px|Sense fotoL'antic poble del Mas de GuillemEl poble de Mata-solanaEl poble de MereaL'antiga caseria de Montllor 200px|El poble de Perolet 200px|Sense foto 200px|El poble de Sant Salvador de Toló 200px|Sense fotoEl poble de PeroletLa caseria de PresquiróEl poble de Sant Salvador de TolóEl poble de Toló

Història miniatura|Escut municipal de Sant Salvador de Toló vers el 1900 L'antic terme de Sant Salvador de Toló ha donat a la nostra història tot de mostres interessants de poblaments pretèrits: botons i ceràmiques de l'edat del bronze a la Cova dels Mosquits, a la Serra del Cucuc, vora Can Corralot; enterraments d'urnes en tres estrats superposats a la Cova Negra de Mata-solana; ganivets de sílex a l'Espluga Negra, també prop de Mata-solana; ceràmica prehistòrica a la Cova d'en Guerra, i tot un obrador de sílex a l'Hostal Roig, al mig del camí que des d'aquell lloc mena a la Portella Blanca i a Rúbies.

Havia pertangut a la Vegueria de Pallars, passant després de la Guerra de Successió a formar part del Corregiment de Talarn. Fins al darrer terç del tenia servei de Guàrdia Civil i escoles de nois i noies. Actualment l'escola roman tancada, i els nois i noies del lloc tenen transport escolar per anar a seguir els seus estudis a Tremp.

Fins a l'extinció dels senyorius, el 1831, Sant Salvador de Toló formava part dels dominis del marquès de Pallars, que eren també ducs de Cardona i de Segorb i vescomtes de Vilamur.

L'antic ajuntament de Sant Salvador de Toló L'alcaldia de Sant Salvador de Toló fou exercida, al llarg dels anys, per les persones següents: Maties Boher i Cadena (1889-1895) Antoni Codó (1898) (Regidors: Josep Canal, Josep Mas, Pere Ximenis, Carles Escribà, Josep Plans, Jaume Cordon i Antoni Pla) Josep Canal i Caisal (1916) Pere Chemenis (1941)

Activitat econòmica