Portell de Morella és un municipi del País Valencià a la comarca dels Ports. Limita amb la Mata, Cinctorres, Castellfort i Vilafranca, i amb l'Anglesola, a Aragó.
Geografia miniatura|esquerra|La Roca Roja Segons Madoz, «el terreny és montuós i secà, de mitjana qualitat». Cavanilles el descriu «fracció» i amb «descarnades i dures les penyes calcàries que el cobreixen».
Des de Castelló s'hi accedeix a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per a accedir a la CV-15; posteriorment es pren l'A-227 per a finalitzar en la CV-125.
Història Les primeres proves documentades de presència humana corresponen a jaciments arqueològics i pintures rupestres, que van des del període Magdalenenc a l'Epipaleolític i després al Mesolític. No consta l'existència de restes romanes a Portell, encara que Serafí Gamundi afirma que el poble ja existia en època visigòtica.
El 1086 pertanyia a la taifa de Lleida. El 25 d'octubre de 1157, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, atorga la carta de poblament d'Alcanyís i la inclou entre les terres a poblar al fur de Saragossa. Després de ser conquerida Morella per Blasco I d'Alagon abans que s'iniciés la conquesta del Regne de València, el 17 d'abril de 1233 atorga a aquesta ciutat carta de població, a fur de Sepúlveda i Extremadura, incloent Portell entre els llogarets del terme morellà. El rei Jaume I confirma aquesta carta de poblament sense fer esment d'aquest fur.
El 1234, Jaume I fa donació de Portell, al costat d'altres llogarets, a l'orde del Temple. Quan aquesta es va dissoldre va passar a Morella. Des de final del comença al costat d'altres llogarets una llarga lluita per a assolir la independència de Morella, fet que no s'aconsegueix fins a 1691, durant del regnat de Carles II, qui li va atorgar el títol de vila. Abans, el 1358, en ocasió de la guerra entre Castella i Pere el Cerimoniós, Portell i els llogarets van obtenir del rei una independència temporal, ja que va ser revocada al seu triomf.
A la mort del rei Martí I l'Humà, en 1410, Morella va donar la candidatura de Ferran d'Antequera, però Portell i els altres llogarets van prendre el partit de Jaume, comte d'Urgell. En 1520, durant guerra de les Germanies, es va unir al bàndol dels agermanats, i va patir després les represàlies reals. L'expulsió dels moriscs, en 1609, no va influir sobre la població, ja que, per fortuna, eren tots cristians vells, tot i que moltes famílies d'origen moro conreaven les masies.
En 1750 figura inclosa entre les viles de reialenc. Com gairebé totes les poblacions dels Ports i el Maestrat, va prendre part activa en les guerres carlistes.
Demografia El 1397 comptava amb 157 focs, el 1430 tenia 120 veïns. Segons el cens de Floridablanca de 1787, a Portell hi havia 609 habitants. El cens de 1888 eleva la xifra a 1.071 i el de 1910 a 1.086. Des de llavors ha patit un declivi constant.
Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 316 295 283 277 265 262 259 252 248 254
Economia Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i principalment en la ramaderia d'ovelles i cabres. Existeixen dues indústries dedicades a la fabricació de gèneres de punt i altres materials tèxtils d'artesania.
Alcaldia Des de 2003 l'alcalde de Portell de Morella és Álvaro Ferrer Ferrer, primerament pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV), i des de 2007 pel Partit Popular (PP).
Monuments miniatura|Església de l'Assumpció Castell de Portell de Morella. Castell i recinte emmurallat que amb el pas del temps fou aprofitat per a diversos usos. Església parroquial de l'Assumpció. Edificació barroca del , amb tres naus, que conserva en les parets exteriors restes de claus, gàrgoles i motllures gòtiques de la primitiva església. La portada és d'estil barroc-xurrigueresc. La construcció data del 1750 i, segons Bautista i Garcia, és obra de l'arquitecte Josep Dols. Església del Calvari. Es va construir el 1849, al mateix temps que tot el conjunt de les capelles del Viacrucis representades en estampes de ceràmica Ermita de Nostra Senyora de la Font Ermita del Salvador
Llocs d'interès Paratge Natural Municipal de la Rambla de Sellumbres. És un Paratge Natural Municipal dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.
Festes i esdeveniments Dia de la Patrona. La Mare de Déu de l'Esperança se celebra el 18 de desembre amb processó, entrega de "coquetes" pels quintos i els xiquets reciten poesies a la Mare de Déu. Festes patronals. En honor de Sant Tomàs, Sant Roc i Mare de Déu de l'Assumpció. Del 3 al 15 d'agost. Festa de Sant Antoni. Aquesta festa popular d'indubtable origen pagà, donada la relació amb el culte al foc, constituïx un testimoniatge de primitives representacions cívic-religioses. Festa de Santa Àgueda. Se celebra el primer dissabte de febrer. Festa de Sant Marc. Romiatge al barri de l'Albareda. Se celebra el dissabte posterior al 25 d'abril. Sant Cristòfol. El 10 de juny es beneeixen vehicles i is fa ball nocturn. Els Pelegins de Portell. Tradicional romiatge que fan dotze homes a l'ermita de Sant Pere en Castellfort el 30 de juny.
A més, Portell ha acollit l'Aplec dels Ports en tres ocasions, els anys 1994, 2004 i 2022.
Referències
Enllaços externs
Pàgina web de l'Ajuntament Institut Valencià d'Estadística Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
Categoria:Municipis dels Ports