Maurice Thorez (Noyelles-Godault, Pas de Calais, 28 d'abril de 1900 - Mar Negre, 11 de juliol de 1964) va ser un polític francès, secretari general del Partit Comunista Francès entre 1930 i 1964, ministre de la Funció Pública entre 1945 i 1947, i vicepresident del Consell d'Estat en 1947.
Infància i joventut Net de Clément Baudry, miner socialista (guesdista) de Noyelles-Godault, delegat obrer a la caixa de socors, que serà fins a la seva mort a l'abril de 1931, l'animador de la secció de la CGT dels retirats de Noyelles-Godault, Maurice no coneixerà mai al seu pare biològic, el fill d'un pastisser suïcidat en 1914.
Reconegut a l'edat de dos anys i mig per Louis Thorez, un miner que l'educa com al seu propi fill, no coneix sinó tardanament el secret del seu naixement. Clémence, filla de Clément Baudry, i Louis Thorez tindran altres quatre fills als quals eduquen en un habitatge propietat de la Companyia minera de Dourges. Louis Thorez sofreix d'una malaltia professional. Encara que la família de Maurice no fos practicant, Maurice fa la seva primera comunió i actua com a escolà. D'altra banda, és un excel·lent alumne a l'escola pública i obté el seu certificat d'estudis en 1912.
Segons Robrieux, el seu professor hauria intervingut davant l'empresa minera perquè Maurice Thorez fos emprat com ajudant, començant una carrera administrativa, encara que en la seva fitxa autobiogràfica Maurice Thorez declara: «Vaig ser emprat com recollidor de pedres en la fossa número n° 4», afirmació que apareix en la seva fitxa autobiogràfica comunicada a la direcció de la Internacional Comunista. Segons Claude Pennetier, no hi ha dubtes respecte que el 1919-1921, treballa durant 306 dies com a miner al fons de la fossa nombre 4.
El 30 de setembre de 1914, Maurice ha de fugir al costat del seu pare de l'avanç alemany. Després d'un mes d'errància, són finalment evacuats al departament de Creuse i enviats a Clugnat, on són ben acollits. Maurice pot seguir els seus estudis, però declina la proposta de preparar-se per a l'Escola Normal, ja que prefereix ser emprat com ajudant en la granja d'un agricultor socialista, el «pare Ménager», encara que es dedica a la lectura: Victor Hugo, Jules Verne, Eugène Le Roy, Jules Vallès i Alexandre Dumas. Al març de 1917, Maurice i el seu avi abandonen el departament de Creuse para dirigir-se a Amiens, on treballen en una serreria i es converteixen en batelers al Somme. Després de la guerra, Maurice es retroba amb la seva família i torna a Noyelles-Godault, on treballa en la reconstrucció del ferrocarril i, posteriorment, el 16 d'abril de 1919, com a miner en el fons de la mina. El 15 de març de 1920, començà el seu servei militar.
Els inicis en el partit (1920-1924) El març de 1919, Maurice Thorez s'havia afiliat a la Confederació General del Treball de França i al Partit Socialista. Dos mesos més tard, entusiasmat per la Revolució Russa, s'uneix al Comitè per a l'adhesió a la III Internacional, allunyant-se així del seu avi, que es manté com seguidor de Léon Blum. Serà durant el seu servei militar quan la proposada "Cachin-Frossard" (redactada per Loriot i Souvarine) resultarà triomfadora en el Congrés de Tours. El partit socialisme SFIO canvia el seu nom per SFIC (Secció Francesa de la Internacional Comunista) i més tard Partit Comunista. No és sinó en 1943 que s'adoptarà el nom definitiu de Partit Comunista Francès.
Com els obrers revolucionaris de l'època, Maurice Thorez es manté com a simple soldat. És inicialment magatzemista, més tard secretari del cap, cosa que li permet consagrar una part del seu temps a la lectura i a les discussions polítiques amb els seus camarades. Durant un permís, al discutir amb el diputat socialista del seu circumscripció, pren consciència dels seus dots d'orador. Al seu retorn del servei militar en la primavera de 1922, la mina rebutja la seva reincorporació. Exerceix llavors una sèrie de petits treballs, mantenint-se com militant ardent de les Joventuts Comunistes i del sindicat unitari dels miners. Contreu matrimoni amb Aurore Memboeuf, neta del secretari de la Federació Comunista del Pas-de-Calais. L'octubre de 1922, Maurice Thorez assisteix al II Congrés del PCF a París. Anteriorment s'havia decantat per la línia del "Front Únic", mantinguda per la Internacional Comunista i donada suport per Frossard i Souvarine. Durant la preparació del Congrés, en una reunió de la tendència, Souvarine havia notat la presència del jove militant del Pas-de-Calais, sòlid, límpido, que sabia analitzar amb facilitat una situació concreta.
La irresistible ascensió d'un jove obrer comunista (1924-1930) Maurice Thorez inicia llavors una ascensió espectacular en el si del nou partit comunista: Secretari de propaganda en el seu departament al gener de 1923, es converteix en secretari permanent aquesta mateixa primavera. És un dels joves obrers que el partit vol formar i promoure cap a càrrecs de responsabilitat. Thorez impressiona igualment als militants del Pas-de-Calais, els quals li envien com a delegat al Congrés Nacional a Lió, el gener de 1924, on és escollit membre suplent del Comitè Directiu. En la primavera de 1924, el Comitè Directiu, Souvarine estava enfrontat amb la nova majoria aconseguida per Albert Treint i amb suport de la Internacional Comunista dirigida per Grigori Zinóviev. En la Conferèncias de secretaris federals, Thorez, sempre unit a Souvarine, vota contra les tesis de la majoria, donant suport igualment el projecte de Souvarine d'editar una traducció del pamflet de Trotski "Nou Curs", arrossegant amb ell a la Comissió Executiva del Pas-de-Calais. És necessari l'enviament per la Internacional Comunista de Guralski al Pas-de-Calais para aconseguir de la seva Comissió Executiva un vot favorable a les tesis de la Internacional. Thorez, aïllat, es refugia en l'abstenció.
En els mesos següents, Souvarine serà expulsat i Thorez decideix unir-se a la política d'Albert Treint i Suzanne Girault. Al novembre, Thorez es converteix en secretari adjunt permanent de la regió Nord-Pas de Calais. Delegat en el Congrés Nacional de Clichy, és escollit allí membre titular del Comitè Central, i el 28 de gener de 1925, entra en la Comissió d'Organització. És així com participa a Moscou, al març de 1925, en la Conferència d'Organització de la Internacional Comunista, clausurada amb una trobada col·lectiva amb Stalin. El 13 de juliol de 1925, Suzanne Girault li coopta com membre del Bureau Polític del partit francès. Thorez és llavors encarregat de l'acció contra la guerra del Marroc. En el si del Bureau Polític, Thorez s'oposa a Treint, a qui retreu el seu sectarisme. És partidari, al costat de Pierre Sémard, d'una política de Front Únic. Mentre que la influència de Zinóviev declina, Thorez i Sémard reben el suport de Manuilsky contra Treint, Girault i Doriot.
Al febrer de 1926, en el 6é Ple de la Internacional Comunista, en Moscou, Thorez es pronuncia contra el reingrés de Souvarine. En el Congrés Nacional de Lilla, al juny de 1926, Thorez és confirmat en el Bureau polític, entre altres 12 membres, incloent al secretari en funcions, Pierre Sémard. Thorez, que es manté com a secretari d'Organització és un dels homes forts d'aquest equip. El 22 d'abril de 1927, Albert Sarraut, ministre de l'Interior, havia anunciat a Alger: "Li communisme voilà l'ennemi" (El nostre enemic és el comunisme). Thorez havia estat ja condemnat a multes per les seves activitats contra la guerra del Marroc. El 30 de juliol, uns inspectors de Policia intenten interrogar-lo davant la seu del PCF, al carrer Lafayette, però assoleix escapar, passant a la clandestinitat. És en aquest moment quan la Internacional reclama als diferents partits nacionals la necessitat d'efectuar un gir polític, abandonant el "Front únic" per una nova política de "classe contra classe". Thorez intenta resistir-se fins a setembre, però acaba per sotmetre's, convertint-se en el campió d'aquesta nova línia política, en contra de l'opinió de Pierre Sémard i d'altres dirigents empresonats en la presó de la Santé.
En 1928, Maurice Thorez és un dels principals dirigents del Partit Comunista, i desitja ancorar-se en una circumscripció, triant per a això Ivry-sur-Seine, una comuna de la banlieue rouge, el cinturó vermell de París, on es presenta com a candidat a diputat, encara que sense poder fer campanya per mantenir-se en la clandestinitat. El seu resultat és bo, però és derrotat, com la majoria dels candidats comunistes que paguen així l'aïllament que comporta la política de "classe contra classe". Activament buscat per la Policia, es dirigeix a Brussel·les, participant en el VI Congrés de la Internacional Comunista, on segueix defensant una postura "esquerrana". Pierre Sémard, el secretari general en funcions, es veu llavors afeblit per la falta d'entusiasme que demostra cap a la línia oficial. El càrrec de secretari general és suprimit.
Thorez apareix un temps com el principal dirigent del partit, però després del VI Congrés Nacional en Saint-Denis al març de 1929, el poder passa a les mans d'un equip ultraesquerrà compost per dos dirigents de les Joventuts Comunistes, Henri Barbé i Pierre Célor, i per Marcel Gitton (encarregat del control polític de la CGTU) que es recolza en els responsables procedents de les Joventuts. Els enfrontaments es van multiplicar amb els dirigents més experimentats, com Vassart i Ferrat. El conflicte va rebre l'arbitratge la Internacional Comunista al juny de 1930. D'aquí va sortir una nova direcció composta per Thorez, Barbé et Frachon, tenint com a objectiu la rectificació d'errors sectaris. Pos aquesta època Thorez passa onze mesos a la presó. És detingut el 9 de juny de 1929. Al febrer de 1930, Thorez podua accedir a la seva llibertat si pagava una multa, el que és contrari a les normes internes del partit. Sol·licita al Bureau polític una derogació, cosa rebutjada per unanimitat. Sense fer-los cas, Thorez paga la multa de 500 francs francesos i recupera la seva llibertat el 23 d'abril. Aquest acte d'indisciplina li sortirà car, ja que la Internacional Comunista pren partit contra el Bureau Polític i Barbé es veu obligat a realitzar una autocrítica. L'equip directiu es dirigeix llavors a Moscou, on la Internacional Comunista, que encara no ha renunciat oficialment a l'estratègia de la "classe contra classe" i a la denúncia del "socialfeixisme" exigeix ara a Thorez preparar un gir en sentit contrari. Durant aquest viatge a Moscou, Thorez coneix a una jove obrera tèxtil que realitza allí el seu aprenentatge, Jeannette Vermeersch, que es convertirà primer en la seva companya i després en la seva esposa.
L'accés a la Secretaria General (1930-1935) AL seu retorn de Moscou, a principis de juliol, Thorez és pràcticament el nou secretari general del partit, encara que el càrrec en si mateix encara no ha estat oficialment tornat a crear. Durant alguns mesos encara ha de seguir formant equip amb Barbé, fins a abril de 1931. El 8 de maig, reforçat pel suport de la Internacional Comunista, representada a París per l'eslovac Eugen Fried, Thorez anuncia al Bureau Polític que assumeix la funció de secretari general, amb la col·laboració de Jacques Duclos i Benoît Frachon. De fet, està lluny de tenir la seguretat del suport total de la Internacional fins que al juliol envia una carta a la Internacional en la qual li comunica el seu descoratjament i presenta la seva dimissió.