miniatura|A l'esquerra la Casa Antoni Roger, seu de l'EAPC, i a la dreta la Casa Burés. LEscola d'Administració Pública de Catalunya és un organisme autònom de caràcter administratiu, fundat el 1912 per Enric Prat de la Riba, actualment adscrit al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. En aquell moment, va ser la segona escola europea dedicada a la recerca i la formació en matèria d'administració pública. La primera va ser a Düsseldorf.
La formació pràctica i professional era un objectiu prioritari per al regeneracionisme de l'època, a més del coneixement en matèries juridicoadministratives. Calia aconseguir gent preparada en tots els àmbits professionals i adequar l'aparell educatiu a les noves necessitats productives del procés industrialista català i a la nova política municipalista, com a mitjà per aconseguir una cohesió del territori català.
Història En el primer informe sobre la proposta de creació de la Mancomunitat de les quatre diputacions catalanes ja es propugnava la conveniència de crear una escola de funcionaris que els proporcionés coneixements bàsics sobre dret administratiu i comptabilitat de les corporacions locals. En això s'emmirallava en el funcionament de les administracions públiques dels països industrialitzats d'Europa. Paral·lelament a la formació impartida a l'Escola a partir de 1914, el director de la qual va ser Isidre Lloret i Massaguer, funcionari de l'Ajuntament de Barcelona i catedràtic de dret municipal, l'Escola va organitzar les setmanes municipals, que se celebraven cada any, en què es debatien els temes crucials per als ajuntaments.
El 1924 —ja amb el nom d'Escola d'Administració— va ser clausurada per la dictadura de Primo de Rivera i va ser reoberta l'any 1930 amb el nom d'Escola d'Administració Pública. Un cop establerta la Generalitat republicana, i fins al 1939, va passar a ser l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.
L'any 1979, la institució va ser recuperada amb la denominació i els objectius actuals d'Escola d'Administració Pública de Catalunya. La Llei 4/1987, de 24 de març, reguladora de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya la consolida "com a institució bàsica a Catalunya de formació, selecció i estudi en matèria d'Administració pública".
El 2012 va guanyar la Creu de Sant Jordi.El Govern distingeix 25 personalitats i 15 entitats amb la Creu de Sant Jordi
El 2017, el Govern va aprovar la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei que crearia l'organisme que hauria de substituir l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, la futura Escola Nacional de Govern i Administracions Públiques - Enric Prat de la Riba (ENGAP-EPR).El Govern impulsa l'Escola Nacional de Govern i Administracions Públiques de Catalunya, que assumirà la formació i la captació de talent del personal de les institucions catalanes La finalització anticipada de la XI Legislatura degut a l'aplicació de l'article 155, així com el no nomenament d'un nou director de l'Escola en aixecar-se l'aplicació del 155 van deixar el projecte en suspens.
Ja dins la tretzena legislatura, el Govern va reprendre el projecte d'aprovar una nova llei amb l'aprovació, el 14 de desembre de 2021, de la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.La nova llei de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya pren forma amb l'aprovació de la memòria preliminar
Casa Antoni Roger L'actual seu principal de l'Escola d'Administració Pública és la Casa Antoni Roger, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia edificada entre 1888 i 1890. Situada a la cantonada del carrer Girona i el carrer d'Ausiàs Marc de Barcelona, a principi del segle xx va ser seu de la reconeguda Acadèmia Granados (posteriorment Acadèmia Marshall) del compositor i pianista Enric Granados, on també hi va viure.
Directors Isidre Lloret i Massaguer, 1914-1922 Ramon Coll i Rodés, 1923-1924 [suspensió de l'Escola per la dictadura del general Primo de Rivera] Ramon Coll i Rodés, 1930-1936 Frederic Culí i Verdaguer, director interí 1936 Josep Xirau i Palau, 1937-1938? [suspensió de l'Escola per la dictadura del general Franco] Josep Maria Vallès i Casadevall, 11/10/1979 - 27/02/1980 Martí Pagonabarraga i Garro, encàrrec de funcions, 06/03/1980 - 10/09/1980 Josep-Enric Rebés i Solé, 11/09/1980 - 09/01/1989 Eduard Sànchez i Monjo, encàrrec de funcions, 10/01/1989 - 24/05/1989 Joaquim Ferret i Jacas, 25/05/1989 - 27/03/1996 Simó Aliana i Magrí, 28/03/1996 - 31/12/1999 Josep Maria Guinart i Solà, 01/01/2000 - 6/10/2003 Maria Teresa Martí i Castro, encàrrec de funcions, 21/10/2003 - 15/01/2004 Rut Carandell i Rieradevall, 16/01/2004 - 24/05/2006 Juli Ponce i Solé, 25/05/2006 - 12/12/2006 Maria Teresa Aragonès i Perales, encàrrec de funcions 15/12/2006 - 19/03/2007 Carles Ramió i Matas, 20/03/2007 - 20/01/2011 Montserrat de Vehí i Torra, des de 01/03/2011 - 22/06/2015 Meritxell Masó i Carbó, encàrrec de funcions, 23/06/2015- 01/2/2016 Agustí Colomines i Companys, 2/2/2016 - 20/04/2018 (aplicació de l'article 155 a Catalunya) Meritxell Masó i Carbó, encàrrec de funcions, 26/04/2018 - 07/06/2018 Xavier Gatius i Garriga, encàrrec de funcions, 07/06/2018 - 15/09/2020 Marta Felip i Torres, 15/09/2020 - 08/06/2021 Ismael Peña-López, 08/06/2021 - 08/10/2024 Jaume Magré Ferrán, 29/10/2024 - en el càrrec
Referències
Bibliografia
Vegeu també Institut de Seguretat Pública de Catalunya Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
Enllaços externs