miniatura|Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Matrimoni i descendents ∞ 1194, vescomte Ramon Jofre «Barral», vescomte de Marsella, que morí el mateix any. ∞ 1197, comte Bernat IV de Comenge, que la repudià el 1201. Fills: Matilda de Comenge i Montpeller Peronella de Comenge i Montpeller ∞ 1204, rei Pere II d'Aragó. Fills: Rei Jaume I d'Aragó Sança d'Aragó (1205-1206)
Biografia A l'edat d'onze anys fou casada amb Barral, vescomte de Marsella. El 1197, enviudà i el seu pare la va donar a Bernat, comte de Comenge, per tal d'allunyar-la de Montpeller i cedir l'heretatge al seu fill il·legitimat per l'Església catòlica, Guilhèm IX de Tolosa, germanastre de Maria. Davant d'aquesta jugada els habitants de Montpeller es van revoltar, expulsant Guilhèm de la ciutat per tal d'entronitzar-la a ella.
Maria va ser repudiada pel seu marit l'any 1201, poc abans de la mort del seu pare, i el 15 de juny de 1204 es va casar amb Pere II d'Aragó "el Catòlic". El rei d'Aragó i la senyora de Montpeller aprovaren aleshores importants privilegis i l'autonomia comunal. El 1205, el rei en Pere II va prometre la seva filla Sança amb Ramon VI de Tolosa contra la voluntat de Maria; després, el rei es volgué divorciar per casar-se amb Maria de Montferrat, hereva del reialme de Jerusalem. Maria reclamà justícia al papa a Roma, i va establir al seu testament que deixava totes les seves propietats i títols al seu fill, el futur Jaume I, i que en cas que Maria morís seria Innocenci III qui tindria la custòdia del nen. Poc després va morir a la mateixa Roma el 21 d'abril de 1213 i va ser enterrada a l'antiga basílica de Sant Pere.
Maria de Montpeller segons Desclot El cronista Bernat Desclot explica:
Maria de Montpeller segons Muntaner Es veu que, a l'alba de la nit de l'engendrament, eren presents a la cambra del rei, com a testimonis, els prohoms, prelats i dones, tal com ho diu el cronista Ramon Muntaner, en un poema joglaresc, reconstruït per Soldevila
E com fo alba los prohòmens tots e prelats, e hòmens de religió e dones cascú ab son ciri en la mà entraren en la cambra e lo senyor rei meravellà’s, e saltà tantost sobre el llit e pres l'espasa en la mà, e tuit agenollaren-se e digueren plorant: "Senyor, mercè sia de gràcia e que de mercè vostra que vejats qui us jau de prop".E la regina dreçà’s E lo senyor rei conec-la... E contaren-li tot per ço que havien tractat. Que plaguès Déu fos complit llur enteniment.
Referències
Vegeu també Senyoria de Montpeller
Bibliografia
Martí Aurell, Les Noces del comte: matrimoni i poder a Catalunya (785-1213), Barcelona, Omega, 1998, p. 405-442.
Categoria:Comtes consorts de Barcelona Categoria:Reis consorts d'Aragó Categoria:Senyors de Montpeller Categoria:Senyors d'Omeladès Categoria:Morts a Roma Categoria:Comtes catalans històrics Categoria:Polítics montpellerins Categoria:Nobles catalans del segle XII