miniatura|Un mul El mul o matxoTant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Diccionari Normatiu Valencià donen com a sinònims matxo i mul, però l'entrada matxo de l'Enciclopèdia Catalana el defineix només com a l'híbrid de cavall i somera, que en aquest article s'anomena mul somerí, seguint l'expressió recollida al DIEC. (femení mula) és un animal híbrid, resultat de l'encreuament entre un exemplar de cavall (mascle o femella) i un exemplar d'ase (mascle o femella). Els muls són gairebé sempre estèrils, però s'han donat casos de mules que han aconseguit donar a llum nous individus.
En funció dels possibles encreuaments, es parla de mul eguí (o mula eguina) si els progenitors són respectivament un ruc i una euga i de mul somerí (o mula somerina) si els progenitors són respectivament un cavall i una somera (antigament, en castellà s'anomenava mula castellana la mula eguina).
Els muls eguins són més freqüents, donat que l'èxit en la fertilització és força més elevat en aquesta combinació. Els muls eguins i els somerins difereixen lleugerament en l'aspecte, donat que aquests últims acostumen a ser una mica més petits, amb una cara més semblant a la d'un cavall, orelles més curtes i la cua més llarga, així com el pelatge, car el color d'aquest s'hereta directament del pare en els èquids.
En qualsevol cas, un mul és un animal molt fort i resistent, que per aquest motiu ha estat utilitzat tradicionalment en tasques agrícoles, com a tir de carros i, en general, com a transport terrestre fonamental. Amb independència del sexe, la denominació predominant d'un conjunt d'animals és en femení: mules.
Cria de les mules La mula eguina és el resultat d'acoblar ruc (guarà) i egua. En èpoques de gran producció de mules hi havia tècniques especials.
Producció històrica Al llarg del temps i abans de la mecanització la producció de mules fou molt important, amb xifres molt nombroses. 1792-1795. Mateix període que l'anterior?
Mules de pas En èpoques diverses les mules s'han emprat en tres tasques principals: càrrega, tir i sella. Dit d'una altra manera: mules de bast, mules de tir i mules de sella. Entre les mules de sella, propietat de particulars o destinades al lloguer, foren molt importants les mules de pas. Mules ambladores que permetien viatjar a gran velocitat (20 llegües al dia; més de 80 km) sense cansar gaire el genet. Una altra referència parla de 111 km al dia.
Notes
Referències
Categoria:Bestiar equí Categoria:Animals híbrids