Konstantínos “Kostas” Gavrás (en grec: Κωνσταντίνος “Κώστας” Γαβράς), conegut professionalment com a Costa-Gavras (Loutra Iraias, Grècia, 13 de febrer de 1933) és un director de cinema grecofrancès. El 2017 va rebre el Premi Internacional Catalunya.
Cadascuna de les seves pel·lícules testimonia el compromís amb les seves idees i llança un missatge sobre el poder. Ahir, thriller i drama sentimental; avui, ficció social.
És el pare de Romain Gavras, cofundador de la societat de producció Kourtrajmé; i de Julie Gavras, ajudant i realitzadora (La culpa a Fidel, 2006).
Biografia Quan va deixar Atenes per anar a París, es va estrenar amb un treball literari, després va entrar a l'Institut d'Estudis Superiors Cinematogràfics (IDHEC) i va treballar com a ajudant per a Henri Verneuil, Jacques Demy i René Clément.
La pel·lícula Le Jour et l'Heure, en què va participar com a assistent, li va permetre conèixer Simone Signoret i Yves Montand, dels quals es va fer molt amic. Després de descobrir el llibre Compartiment tueurs, de Sébastien Japrisot, en va fer el guió i va aconseguir interessar-hi el productor Julien Derodé; la pel·lícula va tenir èxit a França i fins i tot als Estats Units, on va rebre crítiques ditiràmbiques.
En una estada a Grècia va descobrir el llibre de Vasilis Vasilikós, Z, que descriu l'assassinat d'un líder de l'esquerra, organitzat per la policia i camuflat en un trivial accident. A la tornada en va escriure el guió en col·laboració amb Jorge Semprún. Com que no trobava finançament, en va parlar a Jacques Perrin, a qui va conèixer a la pel·lícula Compartiment tueurs. Així doncs, Jacques Perrin va crear la seva pròpia productora per finançar la pel·lícula i utilitzar els seus contactes, en particular a Algèria, on es va rodar la pel·lícula. Jean-Louis Trintignant va acceptar uns pobres honoraris i Yves Montand hi va participar. La pel·lícula va ser un èxit a tot el món i la gent va aplaudir al final de les sessions; va ser recompensat amb el Premi del Jurat al Festival de Cinema de Canes, l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i l'Oscar al millor muntatge.
En el muntatge de Z, en el transcurs del sopar de Nadal, Claude Lanzmann va parlar de Lisa i Artur London, que va ser viceministre d'Afers Estrangers de Txecoslovàquia així com un dels tres supervivents del procés de Praga, del 1952. Molts intel·lectuals de la seva generació es van entusiasmar amb l'estalinisme: Yves Montand també es va adherir al projecte de L'Aveu, i el finançament es va desbloquejar gràcies a l'èxit de Z.
L'Aveu va sortir després de Z, en una època prou maniquea: se li va retreure que ataqués la dreta i després l'esquerra, mentre que no volia més que denunciar els totalitarismes. La pel·lícula va tenir un èxit considerable i va ser un vertader fenomen polític i cultural que va trastornar la seva època.
Amb la pel·lícula Clair de femme (1979) extreta d'una novel·la de Romain Gary, va dir que era la primera vegada que estava content de l'adaptació d'una de les seves obres a la pantalla. Costa-Gavras va ser seduït per aquesta història pel fet que es tractava d'una «temptativa de profanació de la desgràcia, d'un himne a la vida i d'una rehabilitació de la parella». Dustin Hoffman va considerar aquesta pel·lícula la història d'amor més bonica que havia conegut i en el rodatge de la pel·lícula Mad City va suggerir-li que fes un readaptació cinematogràfica.
El guió de la pel·lícula Missing (1982), adaptat del llibre de Thomas Hauser L'execució de Charles Horman, s'inspira en una història vertadera. La pel·lícula narra la història de la desaparició d'un jove periodista americà durant el cop d'estat del militar Augusto Pinochet el 1973. El que l'havia afectat d'aquesta història va ser:
La pel·lícula va ser molt polèmica als Estats Units, ja que posava el focus en l'acció dels agents del govern americà i la seva responsabilitat en aquell cop d'estat. L'extrema dreta americana va demanar: «Però què hi ve a fer, aquí, aquest comunista europeu?» Tanmateix, la pel·lícula va rebre la Palma d'Or i el Premi a la interpretació masculina en el Festival de Canes de 1982, i l'Oscar al millor guió adaptat, i sempre va ser presentada com una gran pel·lícula a les universitats americanes. La banda sonora va anar a càrrec d'un altre grec famós, Vangelis.
L'any 2017 va rebre el XXIX Premi Internacional Catalunya. «El cinema és una dolça subversió contra els prejudicis», va manifestar el cineasta després de recollir el guardó al Palau de la Generalitat.
Filmografia Director 1958: Les ratés (curtmetratge) 1965: Compartiment tueurs 1967: Un home de més 1969: Z 1970: L'Aveu 1973: État de siège 1975: Section spéciale 1979: Clair de femme 1982: Missing 1983: Hanna K 1986: Consell de família (Conseil de famille) 1988: El camí de la traïció (Betrayed) 1989: La capsa de música (Music box) 1991: Pour Kim Song-Man 1991: Contre l'oubli, codirigit amb Chantal Akerman, René Allio 1992: La Petite Apocalypse 1995: Lumière et Compagnie, codirigit amb Lasse Hallström, Abbas Kiarostami 1995: À propos de Nice, la suite, codirigit amb Catherine Breillat 1997: Mad City 2002: Amén 2005: Le Couperet (Arcadia) 2009: Eden à l'ouest 2012: El capital 2019: Comportar-se com adults 2024: Le Dernier Souffle
Guionista 2006: Mon colonel, de Laurent Herbiet amb Bruno Solo (guió i producció) 2009: Eden à l'Ouest, coguionista amb Jean-Claude Grumberg
Premis miniatura|Costa-Gavras, l'abril del 2008, en el rodatge d'Eden à l'Ouest Per Z el 1969: Premi del Jurat al Festival de Canes Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i Oscar al millor muntatge. Per Missing el 1982: Palma d'Or i Premi a la interpretació masculina al Festival de Canes; Oscar al millor guió adaptat. Os d'or al Festival Internacional de Cinema de Berlín per Capsa de música el 1989. Per Amén (2002): César al millor guió original o adaptació, 2003. XXIX Premi Internacional Catalunya (2016)
Referències
Enllaços externs
Costa Gavras. Entrevista exclusiva .
Categoria:Arcadis Categoria:Directors de cinema grecs Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Guionistes de cinema grecs Categoria:Guionistes de cinema francesos Categoria:Productors de cinema grecs Categoria:Productors de cinema francesos Categoria:Actors de cinema grecs Categoria:Actors de cinema francesos Categoria:Alumnes de l'Instituto de Altos Estudios de Cinematografía Categoria:Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts Categoria:Premis Internacional Catalunya Categoria:Guanyadors del premi Oscar al millor guió adaptat Categoria:Directors de pel·lícules guanyadores del premi Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Escriptors grecs del segle XXI Categoria:Actors francesos del segle XXI Categoria:Empresaris grecs Categoria:Guionistes de cinema del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XX Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors grecs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1933