Els Quatre Gats és un establiment situat al carrer de Montsió i el passatge del Patriarca de Barcelona, catalogat com a de gran interès (categoria E1). Inaugurat el 12 o el 14 de juny de 1897, fins al 1903 esdevingué un dels nuclis principals del Modernisme. És un bar i restaurant, i conserva la decoració i múltiples fotografies i gravats de l'època.
Història miniatura|Cartell per a un espectacle de putxinel·lis als Quatre Gats, de Ramon Casas, del Centre de Documentació i Museu de les Arts EscèniquesPere Romeu era un personatge d'una fesomia molt característica que constituïa la imatge viva del local i que havia treballat com a cambrer al cabaret Le Chat Noir de París. Romeu va decidir crear un local amb ambient avantguardista i bohemi a Barcelona. Els inversors foren el pintor Ramon Casas, el drapaire enriquit Maties Ardèniz i el banquer Manuel Girona. La decoració interior va ser finançada per Ramon Casas, que va pagar les aranyes de llums circulars i el mobiliari medieval dissenyat per Josep Puig i Cadafalch. Un altre dels seus regals va ser la pintura en què dos homes, Pere Romeu i ell mateix, apareixen pedalejant en un tàndem (la que hi ha actualment a l'establiment és una còpia, l'original és al Museu Nacional d'Art de Catalunya).
Ràpidament va ser adoptat com a lloc de trobada d'artistes i personatges insòlits. En foren impulsors i habituals els artistes Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo i músics com Enric Granados, Isaac Albéniz o Lluís Millet. S'hi realitzaren vetllades literàries, espectacles de titelles i d'ombres, informals vetllades musicals a càrrec de Granados, Malats, Albéniz, Darío de Regoyos —que a part de pintor era guitarrista amateur—, Miquel Llobet, etc., lectures poètiques i sobretot exposicions d'art del mateix Regoyos, Nonell, Pichot, Gosé, Torent o Picasso, les dues primeres individuals del qual tingueren lloc al local el febrer i el juliol del 1900. Durant l'any 1899 es van publicar 15 números de la revista Quatre Gats.
Descripció El local ocupa els baixos de la casa Martí, projectada el 1895 per Josep Puig i Cadafalch. El portal d'accés és al carrer de Montsió, on hi ha un fanal de ferro forjat amb el cartell de l'establiment penjant. Els portals i finestres exteriors són d'arc apuntat amb els tancaments de fusteria amb vidrieres decorades amb formes geomètriques.
A l'interior té dos espais diferenciats, la zona de bar i un ampli menjador o saló que s'utilitzava per als espectacles i exposicions amb un altell perimetral. El bar és on es concentra el més rellevant de l'estil modernista amb la decoració original: mobles de fusta de noguera, la barra amb el taulell cobert amb ceràmica popular catalana decorada amb motius florals i geomètrics. En els murs perimetrals hi ha un arrambador de ceràmica i les portes d'accés als diferents espais tenen els emmarcaments de pedra. Originàriament hi havia també una mampara de fusta que separava l'entrada i la barra. La sala es va reformar, ja que va usar-se com a magatzem tèxtil, reproduint decoracions del llenguatge modernista, especialment al sostre.
Els Quatre Gats i el teatre d'ombres Les ombres van ser introduïdes a Catalunya en els primers anys del per companyies ambulants professionals com les de l'italià Giacomo Chiarini. Normalment van ser ombres per a un públic adult, encara que, possiblement, per la seva innocència, també a vegades dirigides als infants, en hostals com el de L'Escut de França, teatres com el de la Santa Creu, el de Traspalacio o el del Laurel, també als salons de palauets de la Barcelona antiga, una ciutat encara emmurallada. Ens han arribat alguns noms dels ombristes professionals, com els de Valls i Miquel Nevas; pel que fa a la procedència de les obres, molts dels sainets representats eren en català i pertanyien a Frederic Soler «Pitarra», Josep Robreño o Andreu Amat. A partir dels anys 30 del , es van posar de moda les ombres de “sala i alcova” que s'oferien en salons de la burgesia benestant, de famílies com les de Bernat de las Casas, els Caponata, els Tusquets, els de Can Cordelles, etc. La demanda va fer que en les dècades de 1860-70 s'editessin nombrosos fulls de retallables amb les ombres impreses, com les dels Successors d'Antoni Bosch i les de l'impressor Joan Llorens, a vegades imitats o copiats de les obres franceses per a ombres, com les famoses Imatge d'Épinal d'Épinal. En canvi, els teatrets d'ombres de joguina no van aparèixer fins a les dècades de 1880-90 del i fins entrat el .
Però les modes i els gustos van i venen, i quan els fundadors d'Els Quatre Gats van exhibir les seves ombres artístiques, la llarga tradició de les ombres a Catalunya feia temps que s'havia acabat.
Però, prop del tombant del segle, els factòtums d'Els Quatre Gats fan representacions d'ombres, amb la diferència innovadora que aquestes tenen més a veure amb un tipus d'espectacle importat directament de París (de Le Chat Noir) que no pas amb una tradició autòctona.
Tot i que són poques les dades tècniques que obtenim, sabem que les ombres xineses, o teatre d'ombres, va ser d'un gran èxit a la cerveseria Els Quatre Gats: El 29 de desembre de 1897, en aquest mateix lloc, tenia lloc l'assaig general de les “ombres artístiques”. El programa, anunciat a la premsa, estava format per quatre peces: L'Eléphant (que s'havia representat al Chat Noir de París), Montserrat, Nadala i Quatre Gats i un vestit negre i en Pere Romeu pel món o el romiatge d'una altra ànima.
L'Eléphant, es tractava d'un drama simbolista oriental en un acte. Sembla que només es va representar el dia de l'assaig general, el 29 de desembre de 1897. És l'obra que demostra el punt d'unió entre el Chat Noir i Els Quatre Gats.
Montserrat. Dibuixos de Miquel Utrillo. Argument basat en un poema de Joan Maragall, que va ser llegit per Salvador Vilaregut. Música d'Enric Morera. Les veus eren interpretades per Carles Capdevila.
Nadala. Dibuixos de Ramon Pichot. Música de Joan Gay. Argument basat en uns versos de Josep Maria Jordà.
Quatre gats... i en Pere Romeu pel món... Dibuixos de Ramon Casas. Música de Joan Gay. Guió d'Enric de Fuentes. Episodis còmics del llarg i accidentat viatge d'en Pere Romeu des dels terrats plens de gats de Barcelona fins a l'Àfrica i el Pol Nord. Va ser l'obra de més èxit, i es va reestrenar.
Jesús de Natzaret. Dibuixos de Lluís Bonnín. Guió basat en un poema d'Àngel Guimerà, en una adaptació de Juli Vallmitjana. Música de Francesc Ginesta. Entre els quadres consten l'entrada a Jerusalem i l'oració a l'hort. Va formar part de la segona sèrie de les “ombres artístiques” en l'assaig general del 13 de març de 1898.
Nit de Lluna (o Clar de Lluna). Dibuixos i argument de Juli Vallmitjana. Segons el diari La Renaixensa, el 20 d'abril de 1898, aquesta darrera peça documentada s'alternava amb peces musicals interpretades per Lapeyra a l'harmònium, Matheu al piano, i Colomer al violí.
Corpus Christi i Els Tres Reis, dues obres que el 5 d'abril de 1898 consten anunciades a la premsa, però no consten com a estrenades.
Destaquem la temàtica religiosa de les obres, que no deixa de sobtar en un lloc com Els Quatre Gats, un dels llocs més alternatius de Barcelona en aquela època.
Els dos principals promotors d'aquells espectacles d'ombres xineses, quan la llarga tradició de les ombres a Barcelona s'havia estroncat feia temps, van ser Pere Romeu, l'empresari del local, que havia treballat al Chat Noir, i el pintor Miquel Utrillo, que havia fet un espectacle d'ombres a l'Auberge du Clou parisenc entre 1889 i 1893. Ambdós s'embarcaren el 1893 cap als EUA amb motiu de l'Exposició Universal de Chicago.
La tercera persona involucrada en les ombres va ser Santiago Rusiñol, no tant en la part artística i de manipulació, com en la de promoció i contactes personals, ja que va ser testimoni de primera fila de les ombres del Chat Noir, que va descriure en les seves cròniques “Desde el Molino” per al diari La Vanguardia, després reunides i publicades en llibre.
Le Chat Noir, font d'inspiració Les ombres del nostre Quatre Gats van ser fruit d'inspiració de la famosa taverna de Monmatre: Le Chat Noir. Ja que en les dues darreres dècades del , el barri de Montmartre es va convertir en el rovell de l'ou dels cabarets i els teatres, llocs de reunió dels artistes i intel·lectuals del moment. Entre tots aquells llocs d'esbarjo en sobresortia, sens dubte, Le Chat Noir, que de simple cafè va esdevenir cabaret, redacció d'una revista que portava el mateix nom, sala de teatre i lloc d'exposicions.
Les ànimes de Le Chat Noir van ser l'empresari Rodolphe Salis i el pintor i litògraf Henri Rivière. A ells i els seus notables col·laboradors es deu el fet que durant dotze dels setze anys en què va estar obert el cabaret, l'espectacle principal fossin les ombres xineses per a adults. Un d'aquests col·laboradors-fundadors va ser el dibuixant Henry Somm (que després veurem vinculat a Els Quatre Gats): la seva obra La Berline de l'emigré où jamais trop tard pour bien faire va ser la primera que es va representar i va ser l'any 1885.
Per tant, les ombres d'Els Quatre Gats van ser una imitació ben digna de les de Le Chat Noir si tenim en compte la crisi política, econòmica i social de Barcelona durant els anys 1897 i el 1898.
La tècnica en les ombres miniatura|Icònica pintura que decorava Els Quatre Gats. Hi apareixen Pere Romeu, promotor de l'establiment, i el pintor Ramon Casas que s'autoretrata al quadre. A la pintura, de l'any 1897, s'hi llegeix: "Per anar amb bicicleta no es pot dur l'esquena dreta". Títol del quadre: Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem