Arutua o Ngaru-atua és un atol de les Tuamotu a la Polinèsia Francesa. Està situat al nord-oest de l'arxipèlag, a 406 km al nord-est de Tahití i a 34 km a l'est de Rangiroa. És el cap de la comuna d'Arutua que inclou els atols de Apataki i Kaukura.
Geografia És un atol de forma quasi circular amb un diàmetre de 29 km. La superfície total, inclosa la llacuna, és de 530 km². L'ampla llacuna interior té un illot al mig i moltes piscicultures i granges de cultiu de perles. Només existeix un pas practicable per barques petites a l'entrada de la vila principal, Rautini, que va ser totalment reconstruïda després dels ciclons de l'any 1983. Té una pista d'aterratge en un illot a una hora de trajecte amb barca.
La població total és de 808 habitants al cens del 2017.Répartition de la population en Polynésie française en 2017 , Institut de la statistique de la Polynésie française L'illa produeix copra, perles i nacre. Els habitants segueixen els antics costums i l'atol ha proporcionat alguns del millors músics de les illes.
Història Arutua vol dir «ona d'alta mar». La primera menció documentada de l'atol la fa l'explorador holandès Jakob Roggeveen, que l'aborda el 27 de maig de 1722.Jacques Bonvallot, Les Atolls des Tuamotu, éditions de l'IRD, 1994, , .Pierre-Yves Toullelan, Tahiti et ses archipels, Éditions_Karthala, 1991, , .
És mencionat per James Cook durant el seu segon viatge a Polinèsia el 19 d'abril de 1774, que l'associa a les illes Palliser. El 23 d'abril de 1816, és el navegador Otto von Kotzebue qui aborda l'atol i el nomena amb el nom del seu vaixell, Rurik, i després, el 1826, és el torn del britànic Frederick Beechey d'ancorar-hi i anomenar-lo Cockburn Island. L'atol Rurik és visitat dues vegades per Charles Wilkes durant l'Expedició Wilkes els dies 7 de setembre de 1839 i 13 de desembre de 1840.
Referències
Categoria:Atols de les Illes Tuamotu