El Poble de la Llibertat (, PdL) va ser un partit polític italià de centredreta, amb referents democratacristians i liberals, constituït oficialment el 28 de febrer de 2007 arran d'un discurs de Silvio Berlusconi a la Piazza San Babila de Milà el 18 de novembre 2007, i amb la qual es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2008. La llista era formada per Forza Italia i Alleanza Nazionale, coaligats amb Lliga Nord i Moviment per l'Autonomia. La idea és una continuació del Pol de les Llibertats, amb el qual es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2001, i de la Casa de les Llibertats, amb el qual es presentà a les de 2006. La idea és la de formar un gran partit unitari de centredreta, per al qual havia arribat a un acord amb AN, però no amb UDC i Lliga Nord. El nom de la coalició recull el projecte de Michela Vittoria Brambilla de crear el Partit de la Llibertat.
Formació El 18 de novembre de 2007 Forza Italia va dur una campanya per a convocar eleccions anticipades anomenada rivoluzione del predellino, i s'integra en un nou moviment, anomenat Poble de la Llibertat. El 27 de març de 2008 fa assemblea constituent, on s'aprova el programa Rialza Italia, i anuncia el propòsit de portar una llista única de centredreta per a les eleccions legislatives italianes de 2008. FI es dissol i s'hi integra i s'hi adhereixen el febrer de 2008 AN, Acció Social i Populars Liberals de Carlo Giovanardi, acord Berlusconi-Fini. Lliga Nord i MPA li exigeixen mantenir la respectiva identitat del partit. UDC i la Destra decideixen presentar-se en solitari. Les eleccions foren molt mediatitzades pels mitjans televisius, però no s'arribà a l'esperat duel televisiu Berlusconi-Veltroni, cap de la Sinistra-l'Arcobaleno.
La coalició va guanyar les eleccions del 2008, amb el 46,8 1% de vots a la Cambra dels Diputats i el 47,32% al Senat per a la coalició centredreta, d'ells 37,39% i 38,17% per a PdL, qui amb la Lliga Nord i el MPA formaria la nova majoria a la cambra. El president de la Cambra és Gianfranco Fini i el del Senat Renato Schifani, i presidents del grup parlamentari Fabrizio Cicchitto i Maurizio Gasparri. Del nou govern, 17 són PdL (21). L'11 de maig de 2008 Fini deixa la presiència d'AN a Ignazio la Russa per tal de guiar a confluència el PdL a començaments de 2009. miniatura|Els portaveus del Poble de la Llibertat a les Cambres del Parlament Italià. A nivell europeu, mantenen Forza Italia en el Partit Popular Europeu, AN a Unió per l'Europa de les Nacions i el Partit dels Pensionistes als Demòcrates Europeus.
Partits adherits Forza Italia (amb Circoli della Libertà, Circoli del Buongoverno, Circoli de L'Opinione, Decidere!) (55+9=64) Alleanza Nazionale (30+3=33) Democràcia Cristiana per les Autonomies (3) Populars Liberals (3) Nou PSI (2) Azione Sociale (1) Partit Republicà Italià (1) Riformatori Liberali (1) Partit dels Pensionistes (1) Italiani nel Mondo (1) Democrazia Cristiana (1) Federació dels Cristians Populars (1) Destra Libertaria (1) Lamberto Dini (1)
Resultats electorals Parlament Italià Any Líder Cambra dels Diputats Senat de la República Vots % Diputats +/– Pos. Vots % Senadors +/– Pos. 2008 Silvio Berlusconi 13,629,096 37.4 Nou 1r 12,678,790 38.0 Nou 1r 2013 7,332,667 21.6 178 3r 6,829,135 22.3 47 3r
Parlament Europeu Any Líder Vots % Escons +/– Grup 2009 Silvio Berlusconi 10,807,794 35.3 Nou
Grups parlamentaris del PdL Cambra dels Diputats XVI legislatura 276 diputats
Senat d'Itàlia XVI legislatura 146 senadors
Bibliografia Silvio Berlusconi. Verso il Partito della Libertà: l'identità, i valori, il progetto.Milano, Mondadori, 2006. . Gustau Navarro i Barba Bagasses, lladres i ministres al país de Berlusconi Edicions dels A.L.I.LL, Mataró, 2009.
Categoria:Partits polítics d'Itàlia desapareguts