miniatura|268x268px|Muda d'una cigala alt=Exúvia d'una cigala després de la muda.|miniatura|Exúvia d'una cigala després de la muda. Els cicàdids (Cicadidae) són una família d'hemípters auquenorrincs que inclou la popular cigala (fet-fet o xitxarra). Els mascles emeten un so estrident característic que es pot sentir a l'estiu als boscos i camps. Les cigales poden viure tant en climes temperats com tropicals. Tenen un desenvolupament vital complet que dura de dos a disset anys, segons l'espècie. Les nimfes viuen enterrades mentre que els adults viuen sobre vegetals, alimentant-se de la seva saba. La intensitat del so o cant que emet una cigala pot arribar als 110 dB.

Característiques Les cigales són insectes grans, de 15 i 65 mil·límetres de longitud. Tenen ulls compostos petits molt separats en el cap i quatre ales membranoses transparents o translúcides. Les ales anteriors són grans i molt visibles, mentre que les posteriors són més petites i queden ocultes quan no vola. Tenen un "bec" llarg per a alimentar-se de saba dels arbres i altres plantes. Viuen en climes temperats i tropicals. El cicle biològic dura de 2 a 17 anys, segons l'espècie.

Comunicació És notori el cant dels mascles per a atreure les femelles, produït per un aparell estridulador situat en els costats del primer segment abdominal, que consta de membranes quitinoses i de sacs amb aire que funcionen com caixes de ressonància, i cada espècie emet un so propi característic. Els òrgans auditius estan situats en el tòrax. Encara que el so és emès a qualsevol hora del dia, és més freqüent i intens en fosquejar i a l'alba i poden emergir fins a 1,5 milions de cigales per acre (0,4 hectàrees).

Reproducció Les cigales acabades de sorgir s'enfilen als arbres i muden a la seva etapa adulta, ara equipades amb ales. Els mascles estridulen (popularment es diu que "ratxen") per atreure les femelles, produint els diferents cants sorollosos per les quals són tan conegudes les cigales. Les femelles responen als mascles amb un "clic" fet noure les ales. Una vegada que un mascle ha trobat una parella femenina, el seu cant canvia per indicar que són una parella d'aparellament.

Cicle biològic Les cigales generalment es separen en dues categories segons el seu patró d'aparició d'adults. Les cigales anuals romanen sota terra com a nimfes durant dos o més anys i la població no està sincronitzada localment en el seu desenvolupament, de manera que alguns adults maduren cada any o la majoria dels anys. Les cigales periòdiques també tenen cicles de vida de diversos anys, però emergeixen en sincronia o gairebé sincronitzada i estan absents com a adultes durant els anys intermedis. Les cigales periòdiques més conegudes, el gènere Magicicada, sorgeixen com a adultes cada 13 o 17 anys.

Evolució Els primers fòssils de cigales daten del període Juràssic. La morfologia de les cigales ben conservades de la meitat del Cretaci de l'ambre birmà de Myanmar suggereix que, a diferència de moltes cigales modernes, eren silencioses o només feien sons tranquils. Els cicàdids moderns més antics daten del Paleocè. El membre confirmat més antic dels cicàdids i un dels cicàdids més antics coneguts d'Euràsia és la cigala fòssil Eoplatypleura, de la localitat de Messel Hodge d'Alemanya, de l'edat Eocè, que és membre de la tribu Platypleurini.

Taxonomia La família Cicadidae inclou cinc subfamílies: Cicadettinae, Cicadinae, Tettigomyiinae, Tibicininae, and Derotettiginae.

Subfamília Cicadettinae Buckton, 1890 Tribu Aragualnini Sanborn, 2018 Tribu Carinetini Distant, 1905 Tribu Chlorocystini Distant, 1905 Tribu Cicadatrini Distant, 1905 Tribu Cicadettini Buckton, 1890 Tribu Katoini Moulds & Marshall, 2018 Tribu Lamotialnini Boulard, 1976 Tribu Nelcyndanini Moulds & Marshall, 2018 Tribu Pagiphorini Moulds & Marshall, 2018 Tribu Parnisini Distant, 1905 Tribu Pictilini Moulds & Hill, 2018 Tribu Prasiini Matsumura, 1917 Tribu Taphurini Distant, 1905

Subfamília Cicadinae Batsch, 1789 Tribu Antankariini Sanborn, 2021 Tribu Arenopsaltriini Moulds, 2018 Tribu Ayuthiini Moulds, Lee, and Marshall, 2021 Tribu Burbungini Moulds, 2005 Tribu Cicadini Batsch, 1789 Tribu Cicadmalleuini Boulard & Puissant, 2013 Tribu Cosmopsaltriini Kato, 1932 Tribu Cryptotympanini Handlirsch, 1925 Tribu Cyclochilini Distant, 1904 Tribu Distantadini Orian, 1963 Tribu Dundubiini Distant, 1905 Tribu Durangonini Moulds & Marshall, 2018 Tribu Fidicinini Distant, 1905 Tribu Gaeanini Distant, 1905 Tribu Jassopsaltriini Moulds, 2005 Tribu Kimberpsaltriini Moulds et al. 2021 Tribu Lahugadini Distant, 1905 Tribu Leptopsaltriini Moulton, 1923 Tribu Macrotristriini Moulds, 2018 Tribu Oncotympanini Ishihara, 1961 Tribu Platypleurini Schmidt, 1918 Tribu Plautillini Distant, 1905 Tribu Polyneurini Amyot & Audinet-Serville, 1843 Tribu Psaltodini Moulds, 2018 Tribu Psithyristriini Distant, 1905 Tribu Sonatini Lee, 2010 Tribu Tacuini Distant, 1904 Tribu Talcopsaltriini Moulds, 2008 Tribu Tamasini Moulds, 2005 Tribu Thophini Distant, 1904 Tribu Tosenini Amyot & Audinet-Serville, 1843 Tribu Zammarini Distant, 1905

Subfamília Tettigomyiinae Distant, 1905 Tribu Hovanini Sanborn, Moulds & Marshall, 2020 Tribu Iruanini Boulard, 1983 Tribu Malagasiini Moulds & Marshall, 2018 Tribu Tettigomyiini Distant, 1905 Tribu Ydiellini Boulard, 1973

Subfamília Tibicininae Distant, 1905 Tribu Citroriginini Sanborn, 2021 Tribu Chilecicadini Sanborn, 2014 Tribu Hemidictyini Distant, 1905 Tribu Platypediini Kato, 1932 Tribu Sapantangini Sanborn, Moulds, & Marshall, 2020 Tribu Selymbriini Moulds & Marshall, 2018 Tribu Tettigadini Distant, 1905 Tribu Tibicinini Distant, 1905

Subfamília Derotettiginae Moulds, 2019 Tribu Derotettigini Moulds, 2019

Actualment, és qüestionada l'existència de la tribu Tibicinini, ja que alguns classifiquen al gènere Magicicada dins de la tribu Taphurini i al gènere Tibicina en la subfamlia Tettigadinae. Diversos experts consideren que la subfamília Cicadettinae és en realitat una família a part que designen com a Tibicinidae. Altres experts consideren que la subfamília Tibiceninae no ha de separar-se i inclouen les tribus presentades dins d'aquesta en la subfamília Cicadinae. Per contra, uns altres separen de Cicaninae, la subfamília Platypleurinae. Ha estat proposada la subfamília Tettigarctinae per a agrupar algunes espècies velludas d'Austràlia.

Simbolisme A l'Antiga Xina era símbol de resurrecció, felicitat, immortalitat i eterna joventut. En el món occidental, les faules moralitzants contraposen la cigala, que es passa el dia cantant, a la laboriosa i previsora formiga, que es passa el dia treballant.

Frederic Mistral va consagrar la cigala com a símbol dels felibres i, per extensió, aquest insecte ha esdevingut un símbol representatiu de la Provença.

Notes

Referències

Vegeu també

Cicada orni La cigala i la formiga (La Fontaine) Cigales periòdiques