Una aspiradora és un equipament destinat a la captura de partícules sòlides utilitzant una bomba d'aire per a crear un buit parcial que absorbeix la pols i qualsevol brossa petita. La brutícia es recull mitjançant una bossa de pols o un sistema de «cicló» per a la posterior eliminació.Carroll Gantz. The Vacuum Cleaner: A History Illustrated Edition. (2012) 240 pag. ISBN 0786465522, ISBN 978-0786465521
Últimament estan apareixent aspiradores robotitzades, que netegen el sòl sense intervenció humana, sinó amb uns paràmetres programats per l'usuari a través d'una aplicació instal·lada al telèfon intel·ligent. Un exemple és Roomba i a Àsia Mamirobot.
També han guanyat popularitat a les llars les aspiradores escombra que majoritàriament mantenen la mateixa tecnologia d'aspiració que les seves antecessores però reduïdes a una mida i un pes molt menor. Per a més comoditat de l'usuari són, avui dia i gairebé íntegrament, sense fils i s'adapten en alçada modificant la longitud del tub.
Història A la fi del i a la primeria del , van començar a aparèixer les primeres aspiradores, precursores dels aparells moderns.
El 1869, sorgeix la primera aspiradora, inventada per Ives McGaffey, accionada per una manovella. Altres aparells estaven proveïts d'un tub acabat per un bucal (amb un format idèntic als actuals) i la pols era bombada manualment cap endins d'un petit contenidor.
El 30 d'agost de 1901, l'enginyer britànic Hubert Cecil Booth va patentar una màquina capaç de netejar la pols per aspiració, anomenada Puffing Billy. Es tractava d'un giny elèctric de grans dimensions. El gran succés de Booth li arribà en rebre l'encàrrec de netejar la monumental catifa de l'abadia de Westminster.
El 1906, James Spangler, un conserge estatunidenc d'uns magatzems de Canton (Ohio) que patia d'asma i a qui la pols perjudicava quan ell mateix l'aixecava escombrant, col·locà una coixinera dins d'una caixa proveïda d'un raspall i hi afegí un bastó d'escombra i el motor d'un ventilador vell, fins a obtenir un estrany aparell que era, en definitiva, com una aspiradora elèctrica.
El 1907 va aparèixer la primera aspiradora elèctrica, inventada per Spangler, llavors empleat de l'empresa Hoover, la qual adquirí els drets de fabricació d'aquesta invenció el 1908. Les vendes, tímides al principi, van augmentar amb un sistema promocional ideat per Hoover, consistent a deixar l'aparell a prova durant deu dies, passats els quals, poques mestresses de casa estaven disposades a desfer-se'n. Va ser un èxit internacional.
Les aspiradores van aparèixer ben aviat a Europa, principalment a Anglaterra i Alemanya, però, com tantes altres innovacions, van trigar a arribar al nostre país. El 1911 el diari La Vanguardia destacava amb admiració els avançats mètodes de neteja implantats a Berlín.
Als anys 1920 i 30, les aspiradores s'anunciaven correntment en diaris i revistes catalanes, com un producte dirigit a un públic selecte.
El 1926 la Hoover va treure al mercat una de les seves més famoses aspiradores, la Hoover 700, un aparell més eficaç per a llevar la pols de les catifes. A partir d'aleshores van anar apareixent diversos models però sense grans diferències. Només a partir dels anys 80 es van veure innovacions més concretes.
Cap a mitjans dels anys 1960 van aparèixer les aspiradores de mà, fàcils de transportar però molt menys potents.
Configuracions modernes Hi ha una gran varietat de tecnologies, dissenys i configuracions d'aspiradores per a feines de neteja tant domèstics com comercials.
Aspiradora vertical Les aspiradores verticals són populars als Estats Units, la Gran Bretanya i nombrosos països de la Commonwealth, però són inusuals en alguns països d'Europa continental. Tenen la forma d'un capçal de neteja, on es fixen un mànec i una bossa. Els dissenys verticals solen emprar un raspall giratori o una barra batedora, que elimina la brutícia mitjançant una combinació d'escombrat i vibració. Hi ha dos tipus d'aspiradores verticals: d'aire brut/ventilador directe (que es troba sobretot a les aspiradores comercials), o d'aire net/ventilador de derivació (que es troba a la majoria de les aspiradores domèstiques actuals).
Les aspiradores de ventilador directe, el més antic dels dos dissenys, tenen un gran impulsor (ventilador) muntat a prop de l'obertura de succió, a través del qual la brutícia passa directament abans de ser bufada en una bossa. El motor sol estar refrigerat per un ventilador separat. A causa dels seus grans ventiladors i trajectòries d'aire comparativament curtes, les aspiradores d'aspiració directa creen un flux d'aire molt eficient amb una baixa potència, i són eficaços per a la neteja de catifes. La potència de neteja "per sobre del terra" és menys eficient, ja que el flux d'aire es perd en passar per una mànega llarga, i el ventilador ha estat optimitzat per al volum de flux d'aire i no per a la succió.
Laos aspiradores verticals amb ventilador tenen el motor muntat després de la bossa filtrant. La pols és eliminada del corrent d'aire per la bossa, i normalment per un filtre, abans que passi pel ventilador. Els ventiladors són més petits i solen ser una combinació de diverses turbines mòbils i fixes que treballen en seqüència per augmentar-ne la potència. El motor és refrigerat pel corrent d'aire que passa a través seu. Les aspiradores amb ventilador són bons tant per a la neteja de catifes com de terres, ja que la seva succió no disminueix significativament al llarg de la distància d'una mànega, com passa a les aspiradores amb ventilador directe. No obstant això, les seves trajectòries daire són molt menys eficients i poden requerir més del doble de potència que les aspiradores de ventilador directe per aconseguir els mateixos resultats.
Les aspiradores verticals més comunes utilitzen una corretja de transmissió accionada pel motor d'aspiració per fer girar el rodet de raspallat. No obstant això, hi ha un disseny més comú d'aspiradores verticals de doble motor. En aquestes aspiradores, la succió es fa a través d'un motor gran, mentre que el rodet de raspallat és accionat per un motor separat, més petit, que no crea cap succió. De vegades, el motor del rodet de raspallat es pot desconnectar, de manera que els terres durs es poden netejar sense que el rodet de raspallat escampi la brutícia. També pot tenir una funció de desconnexió automàtica que apaga el motor si el raspall-corró s'encalla, protegint-lo de possibles danys.
Pot Els models de pot (al Regne Unit també anomenats models de cilindre) dominen el mercat europeu. Tenen el motor i el col·lector de pols (amb bossa o sense bossa) en una unitat separada, normalment muntada sobre rodes, que es connecta al capçal d'aspiració mitjançant una mànega flexible. El principal avantatge és la flexibilitat, ja que l'usuari pot acoblar diferents capçals per a diferents tasques, i la maniobrabilitat (el capçal pot arribar sota els mobles i facilita molt l'aspiració d'escales i superfícies verticals). Molts models cilíndrics incorporen de sèrie o com a complement capçals mecànics que contenen el mateix tipus de batedores que les unitats verticals, cosa que les fa tan eficaces a les catifes com els models verticals. Aquests batedors són accionats per un motor elèctric independent o una turbina que utilitza la potència de succió per fer girar el rodet de raspallat a través d'una corretja de transmissió.
Tambor arriba|miniatura|izquierda|Aspiradora per a ús domèstic Els models d'aspiradora de tambor o de taller són essencialment versions industrials de servei pesant de les aspiradores de cilindre, on el recipient consisteix en un gran tambor col·locat verticalment que pot ser fix o amb rodes. Les versions més petites, per al seu ús a garatges o tallers petits, solen funcionar amb electricitat. Els models més grans, que poden emmagatzemar més de 200 L, solen estar connectats a l'aire comprimit, utilitzant l'efecte Venturi per produir un buit parcial. En molts tallers també s'utilitzen sistemes de recollida de pols incorporats.
Humida/seca Les aspiradores humits o humides/seques són una forma especialitzada dels models de cilindre/tambor que es poden utilitzar per netejar vessaments humits o líquids. En general, estan dissenyades per ser utilitzades tant a interiors com a exteriors i per admetre residus humits i secs; algunes també estan equipades amb un port d'escapament o un bufador desmuntable per invertir el flux d'aire, una funció útil per a tot, des de netejar una mànega obstruïda fins a bufar la pols en una cantonada per facilitar-ne la recollida.
Relacionat amb l'aspiradora humida hi ha l'aspirador d'extracció que s'utilitza principalment a l'extracció d'aigua calenta, un mètode de neteja de peces de roba difícils de moure com les catifes. Aquestes màquines són capaces de ruixar aigua sabonosa calenta i després succionar-la del teixit, eliminant la brutícia en el procés.
Pneumàtica Les aspiradores humides/seques pneumàtiques són una forma especialitzada de models humits/secs que es connecten a l'aire comprimit. Comunament poden acomodar tant la brutícia humida com la seca, una característica útil en plantes industrials i instal·lacions de fabricació.
Motxilles Les aspiradores de motxilla es fan servir habitualment per a la neteja comercial: permeten a l'usuari desplaçar-se ràpidament per una zona àmplia. Es tracta bàsicament de petites aspiradores de pot lligades a l'esquena de l'usuari.
Aspiradora de mà miniatura|Aspiradora de mà alimentada per USB (regal promocional) Les aspiradores de mà lleugeres, alimentades per bateries recarregables o per la xarxa elèctrica, també són populars per netejar petits vessaments. Alguns exemples freqüents són la Black & Decker DustBuster, que es va presentar el 1979, i nombrosos models de mà de Dirt Devil, que es van presentar per primera vegada el 1984. Algunes aspiradores de mà que funcionen amb bateries són aptes per mullat /sec; l'aparell ha de ser parcialment desmuntat i netejat després de recollir materials humits per evitar el desenvolupament d'olors desagradables.
Robòtica miniatura|esquerra|L'Electrolux Trilobite va ser la primera aspiradora robòtica de producció en sèrie. A finals de la dècada de 1990 i principis de la de 2000, diverses empreses van desenvolupar aspiradores robòtiques, una forma d'escombradora de catifes generalment equipada amb una potència de succió limitada. Algunes marques destacades són Roomba, Neato i bObsweep. Aquestes màquines es mouen en forma robot autònom] mentre recullen la pols i els residus de la superfície en un cubell d'escombraries. En general, poden navegar al voltant dels mobles i tornar a una estació d'acoblament per carregar les bateries, i unes poques són capaços de buidar els seus contenidors de pols al moll també. La majoria dels models estan equipats amb raspalls motoritzats i un motor d'aspiració per recollir la pols i els residus. Tot i que la majoria dels aspiradors robòtics estan dissenyats per al seu ús a la llar, alguns models són adequats per al seu funcionament a oficines, hotels, hospitals, etc.
Al desembre de 2009, Neato Robotics va llançar el primer robot aspiradora del món que utilitza un telèmetre làser giratori (una forma de lidar) per escanejar i traçar un mapa del seu entorn. Utilitza aquest mapa per netejar el terra en forma metòdica, encara que cal que el robot torni a la seva base diverses vegades per recarregar les bateries. En molts casos s'adona quan un sector del pis que anteriorment no estava accessible es troba lliure, com ara si un gos es desperta de la migdiada, i llavors torna per aspirar aquesta zona. També posseeix el més potent motor dentre les aspiradores robòtiques, impulsant un cabal de 1 m3/min d'aire.DC Blower Specifications. Delta Electronics
Ciclònica miniatura|upright|Una aspiradora Dyson DC07 vertical usant la força centrífuga per separar la pols i partícules de l'aire que passa a través del tambor cilíndric de col·lecció