La Tercera carta de Joan és el penúltim llibre del Nou Testament i de la Bíblia cristiana en conjunt, i és el més curtJ. O. Tuñí, "Las cartas de Juan", a Escritos joánicos y cartas católicas, 195. Rudolf Schnackenburg, Cartas de san Juan, 319. i s'atribueix a Joan l'Evangelista, tradicionalment considerat l'autor de l'Evangeli de Joan i de les altres dues epístoles de Joan. La Tercera Epístola de Joan és una carta personal enviada per "l'ancià" (el prevere) a un home anomenat Gai, recomanant-li un grup de cristians liderats per Demetri, que havien vingut a predicar l'evangeli a la zona on vivia Gai. El propòsit de la carta és animar i enfortir Gai, i advertir-lo contra Diòtrefes, que es nega a cooperar amb l'autor de la carta.
La literatura de l'església primitiva no conté cap menció de l'epístola, i la primera referència apareix a mitjans del dC. Aquesta manca de documentació, tot i que probablement es deu a l'extrema brevetat de l'epístola, va fer que els escriptors de l'església primitiva dubtessin de la seva autenticitat fins a principis del , quan va ser acceptada al cànon juntament amb les altres dues epístoles de Joan. El llenguatge de la Tercera de Joan fa ressò del de l'Evangeli de Joan, que convencionalment es data al voltant de l'any 90 dC, de manera que l'epístola probablement va ser escrita cap al final del .J. O. Tuñí, "Las cartas de Juan", a Escritos joánicos y cartas católicas, 197. R. Schnackenburg, Cartas de san Juan, 325. Altres impugnen aquest punt de vista, com l'erudit John A. T. Robinson, que data la Tercera de Joan cap als anys 60-65 dC.John A. T. Robinson, chap. IX Es desconeix la ubicació de l'escriptura, però la tradició la situa a Efes. L'epístola es troba en molts dels manuscrits més antics del Nou Testament, i el seu text no presenta discrepàncies importants ni variants textuals.
Autoria La visió tradicional és que la carta va ser escrita per un deixeble de Jesús, Joan, fill de Zebedeu, probablement a Efes quan ja era d'edat avançada. La Tercera epístola de Joan va ser gairebé amb tota seguretat escrita pel mateix autor que va escriure la Segona carta de Joan, i probablement també la Primera.Brooke, lxxiii, lxxv Aquest individu podria haver estat el mateix Joan Evangelista o algú altre, potser Joan el Presbíter, tot i que segons l'erudit C. H. Dodd, "Si intentem... identificar l'autor anònim d'aquestes epístoles amb algun individu conegut, tenim poc més que conjectures amb què basar-nos".Dodd, lxix.
Hi ha moltes similituds entre la Segona i la Tercera de Joan. Ambdues segueixen el format d'altres cartes personals de l'època; en ambdues l'autor s'identifica com a "el Presbíter",Painter, 52 un terme que literalment significa "l'ancià";Dodd, 155 i ambdues tracten temes d'hospitalitat i conflicte dins de l'església.Painter, 56 També són extremadament similars en longitud, probablement perquè totes dues van ser escrites per cabre en un sol full de papir.
La Tercera de Joan també és lingüísticament similar tant a la Segona com a altres obres joàniques. De les 99 paraules diferents utilitzades, 21 són paraules sense importància com ara "i" o "el", deixant 78 paraules significatives. 23 d'aquestes no apareixen a la Primera ni a l'Evangeli de Joan, de les quals quatre són úniques a la Tercera, una és comuna a la Segona i la Tercera, i dues es troben tant a la Segona com a la Tercera, així com en altres escrits del Nou Testament. Aproximadament el 30% de les paraules significatives de la Tercera de Joan no apareixen a la Primera de Joan ni a l'Evangeli, en comparació amb el 20% de 2 Joan.Dodd, lxii Aquestes consideracions indiquen una estreta afinitat entre Segona i la Tercera de Joan, tot i que la Segona està més connectada amb la Primera que amb la Tercera.Dodd, lxvi Una minoria d'estudiosos, però, argumenten en contra de l'autoria comuna de la Segona i la Tercera de Joan, i Rudolf Bultmann va sostenir que la Segona era una falsificació basada en la Tercera de Joan.Brown, 15–16
Si la Tercera de Joan va ser escrita per l'apòstol Joan, però, és estrany que Diòtrefes s'hi oposés, ja que els apòstols eren molt respectats a l'església primitiva.Schnackenburg, 270Pius-Ramon Tragan, «Joan: el deixeble predilecte? Reflexions sobre l'autor del quart evangeli», a la revista Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya (n. 94 desembre de 2006). Una possible visió alternativa de l'autoria de l'epístola sorgeix d'un fragment escrit per Pàpies de Hieràpolis i citat per Eusebi que esmenta un home anomenat "el presbíter Joan". Tanmateix, com que no se sap res més d'aquest individu, no és possible identificar-lo positivament com l'autor de la Tercera de Joan.Schnackenburg, 268–269
Data i lloc d'escriptura Les tres cartes de Joan probablement van ser escrites amb pocs anys de diferència, i les proves internes indiquen que van ser escrites després de l'Evangeli de Joan, cosa que les situa a la segona meitat del .Brown, 100–101 Aquesta datació té sentit, donades les seves al·lusions i oposició a l'ensenyament gnòstic i docetic, que negava la plena humanitat de Jesús i que estava guanyant ascens a finals del .Brown, 101
Dodd argumenta a favor d'una data entre el 96 i el 110 dC, concloent per l'absència de referències a la persecució a les cartes que probablement van ser escrites després del dur regnat (81-96 dC) de l'emperador romà Domicià, la persecució del qual dels cristians sembla haver impulsat l'escriptura del Llibre de l'Apocalipsi. Dodd assenyala, però, que podrien haver estat escrites a l'era predomiciana, cosa probable si l'autor fos un deixeble personal de Jesús.Dodd, xxviii–lxix, lxx–lxxi Marshall suggereix una data entre els anys 60 i 90.Marshall, 48 Rensberger suggereix una datació al voltant del 100, suposant que l'Evangeli de Joan va ser escrit als anys 90 i que les cartes han d'haver seguit després. Brown argumenta a favor d'una data entre el 100 i el 110, amb les tres cartes compostes en moments molt propers. Una data posterior al 110-115 és poc probable, ja que parts de la Primera i la Segona de Joan són citades per Policarp i Pàpies.Rensberger, 29–30; Brooke, lviii
Les cartes no indiquen la ubicació de l'autoria, però com que les primeres cites d'elles (en els escrits de Policarp, Pàpies i Ireneu) provenen de la província d'Àsia Menor, és probable que les epístoles també fossin escrites a Àsia.Dodd, lxvii La tradició eclesiàstica les situa normalment a la ciutat d'Efes.Rensberger, 30
Manuscrits La Tercera carta de Joan es conserva en molts dels manuscrits antics del Nou Testament. Dels grans còdexs uncials grecs, els còdexs Sinaiticus, Alexandrinus i Vaticanus contenen les tres epístoles joàniques, mentre que el Codex Ephraemi Rescriptus conté la Tercera de Joan 3-15 juntament amb la Primera de Joan 1:1-4. El Còdex Bezae, tot i que no conté la majoria de les epístoles catòliques, conté la Tercera de Joan 11-15 en traducció llatina. En altres idiomes a part del grec, la Vulgata i les versions sahídica , armènia , siríaca filoxènica i etíop contenen les tres epístoles.Plummer, 63–64 Entre les diferents còpies no hi ha grans dificultats o diferències, cosa que significa que hi ha molt pocs dubtes sobre la determinació del text original.Brooke, lxiv
Destinataris L'ancià, que probablement era responsable d'un grup de comunitats (vv.9-10),R. Schnackenburg, Las cartas de san Juan, 325. dirigeix aquesta carta a l'"estimat Gaius", que és reconegut com a amant de la "veritat" (v.1), fidel i generós (vv. 5-8). Es desconeix si aquest Gaius és el macedoni citat a Fets 19,29, l'habitant de Derba de Fets 20,4, el mencionat a Romans 16,23 o a 1Co 1,14.
Contingut No hi ha cap doctrina establerta a la Tercera de Joan, que és estrictament una carta personal, però el tema general és la importància de l'hospitalitat, especialment quan es tracta d'homes que treballaven per difondre l'evangeli. La Tercera de Joan és el llibre més curt de la Bíblia pel que fa al nombre de paraules, tot i que la Segona de Joan té menys versets.Painter, 361 La Tercera de Joan té 15 versets al text crític del Nou Testament grec SBL ,: SBL Greek New Testament o 14 al Textus Receptus.: Textus Receptus
És l'únic llibre del Nou Testament que no conté els noms "Jesús" o "Crist". El grec original utilitza el terme Ὀνόματος (Onomatos, versicle 7) traduït generalment com a "Nom" i que es refereix específicament al "Nom de Jesús", però el text no diu "Jesús" ni "Crist".Brown, 727 Versicles Contingut1-3Salutació5-8Elogi de Caius9-11Mala conducta de Diotrefes12Elogi de Demetri13-14Comiat
Salutació i presentació La carta està escrita a un home anomenat Gai.Stott, 217 Gai sembla que era un home ric, ja que l'autor de l'epístola, que s'identifica només com a "l'Ancià", no va pensar que li imposaria massa feina allotjar alguns predicadors itinerants durant un curt període.Dodd, 156 L'Ancià pot haver convertit Gai, ja que anomena Gai el seu "fill" en la fe. Les Constitucions Apostòliques VII.46.9 registren que Gai va ser nomenat bisbe de Pèrgam, tot i que no hi ha cap suport antic per a aquesta afirmació.
El nom Gai apareix quatre vegades més al Nou Testament. Primer, s'esmenta un Gai cristià a Macedònia com a company de viatge de Pau, juntament amb Aristarc (). Un capítol més tard, s'anomena un Gai de Derbe com un dels set companys de viatge de Pau que l'esperaven a Troas (). A continuació, s'esmenta un Gai que residia a Corint com una de les poques persones que hi havia (els altres eren Crisp i la casa d'Estefanas) que van ser batejades per Pau , qui va fundar l'Església en aquella ciutat (). Finalment, s'esmenta un Gai en una part final de salutació de l'Epístola als Romans () com a "amfitrió" de Pau i també amfitrió de tota l'església, a la ciutat des de la qual Pau escrigui en aquell moment (probablement Corint). Tanmateix, no hi ha cap raó per suposar que cap d'aquests homes fos el Gai de la Tercera de Joan.Stott, 217–218
Vers 2
Aquest vers, on l'autor desitja prosperitat material a Gai similar a la prosperitat de la seva ànima, és un text de prova d'ús comú dins dels ensenyaments de l'evangeli de la prosperitat; els opositors de l'evangeli de la prosperitat consideren que el vers és poc més que un bon desitg.
Missioners L'Ancià continua la carta elogiant Gai per la seva lleialtat i hospitalitat envers un grup de "germans" viatgers.Painter, 371 Els "germans" són germans en la fe o missioners , que d'acord amb el manament de Jesús a han emprès un viatge sense diners.Dodd, 160 L'Ancià continua demanant a Gai que proveeixi els germans per continuar el seu viatge.
Oposició de Diòtrefes L'Ancià descriu a continuació el seu conflicte amb Diòtrefes, que no reconeix l'autoritat de l'Ancià i excomunica aquells, com Gai, que acullen missioners enviats per l'Ancià.Painter, 374–375 Al versicle 9, l'Ancià esmenta una carta anterior que ha escrit a l'església que va ser suprimida per Diòtrefes, i diu que té la intenció de visitar l'església i enfrontar-se a Diòtrefes.Painter, 374–375; Stott, 227 Gai coneix aparentment "l'església", però probablement no en és membre, ja que altrament l'Ancià no hauria de proporcionar-li informació sobre les activitats de Diòtrefes. La disputa entre Diòtrefes i l'Ancià sembla basar-se en el lideratge i l'autoritat de l'església més que no pas en la doctrina, ja que l'Ancià no acusa Diòtrefes d'ensenyar heretgia.Dodd, 165
La majoria dels estudiosos no connecten la carta que l'Ancià esmenta amb la Segona de Joan, ja que la Tercera de Joan no conté cap referència a la controvèrsia doctrinal descrita a la Segona de Joan, i argumenten que l'Ancià es refereix aquí a una carta de recomanació anterior.Dodd, 160; Painter, 363 John Painter, , però, argumenta que l'Ancià es refereix en realitat a la Segona de Joan, ja que hi ha una coincidència entre la Segona de Joan 9 i el tema de l'hospitalitat a la Tercera de Joan.Painter, 374–376