La Primera Carta als Corintis (grec antic: Α΄ ᾽Επιστολὴ πρὸς Κορινθίους) és una de les epístoles paulines, que formen part del Nou Testament de la Bíblia cristiana. L'epístola s'atribueix a l'apòstol Pau i a un coautor, Sòstenes, i està dirigida a l'església cristiana de Corint. Els estudiosos creuen que Sòstenes va ser l'amanuense que va escriure el text de la carta per ordre de Pau.Meyer, H. A. W. (1880), Meyer's NT Commentary on 1 Corinthians 1, translated from the German sixth edition, BibleHub, accessed May 17, 2022 Aborda diverses qüestions que havien sorgit a la comunitat cristiana de Corint i està composta en una forma de grec koiné.Kurt Aland, Barbara Aland (1995), The Text of the New Testament: an introduction to the Critical Editions and to the Theory and Practice of Modern Textual Criticism, p. 52: "El Nou Testament va ser escrit en grec koiné, el grec de la conversa diària. El fet que des del principi tots els escrits del Nou Testament fossin escrits en grec es demostra de manera concloent amb les seves cites de l'Antic Testament..." Malgrat el nom, no es creu que sigui la primera carta d'aquest tipus escrita a l'església de Corint.
La carta és citada per les fonts més antigues, i és inclosa en tots els cànons incloent-hi el de Marció. La carta va ser escrita des d'Efes, on tal com expliquen els Fets dels Apòstols Pau hauria viscut tres anys després de fundar l'església de Corint, entre els anys 53 i 57.
Autoria Hi ha un consens entre historiadors i teòlegs que Pau és l'autor de la Primera Epístola als Corintis,Robert Wall, New Interpreter's Bible Vol. X (Abingdon Press, 2002), p. 373 amb Sòstenes com a coautor. El comentarista protestant Heinrich Meyer assenyala que la inclusió de Sòstenes a la redacció inicial demostra que va fer una contribució més gran a la carta que ser un "simple amanuense". Meyer observa que "en un sentit subordinat", els seus destinataris "havien de considerar la carta de l'apòstol com alhora una carta de Sòstenes, que així significava el seu desig d'imprimir-los les mateixes doctrines, advertències, etc. Això pressuposa que Pau havia considerat i discutit prèviament amb aquest amic seu el contingut de la carta que s'havia d'emetre".
La carta és citada o esmentada per les fonts més antigues i s'inclou en tots els cànons antics, inclòs el de Marció de Sinope. Alguns estudiosos assenyalen les referències potencialment vergonyoses de l'epístola a l'existència d'immoralitat sexual a l'església com a reforç de l'autenticitat de la carta. Tanmateix, l'epístola conté un passatge que es creu que va ser interpolat al text per un escriba posterior:
Els versos 34–35 s'inclouen en tots els manuscrits existents. Part de la raó per sospitar que aquest passatge és una interpolació és que en diversos manuscrits de la tradició occidental, es col·loca al final del capítol 14 en lloc de a la seva ubicació canònica. Aquest tipus de variabilitat és generalment considerat pels crítics textuals com un signe que una nota, inicialment col·locada als marges del document, ha estat copiada al cos del text per un escriba. Com assenyalen E. Earle Ellis i Daniel B. Wallace, però, una nota marginal podria haver estat escrita pel mateix Pau. La pèrdua de fletxes marginals o altres dispositius direccionals podria explicar per què l'escriba del Vorlage occidental la va col·locar al final del capítol. L'absència d'un asterisc o obelisc al marge de qualsevol manuscrit, una manera habitual d'indicar dubtes d'autenticitat, argumenten, un argument sòlid que Pau va escriure el passatge i pretenia que fos al seu lloc tradicional.Daniel B. Wallace: The Textual Problem of 1 Corinthians 14:34–35 Bible.org, June 26th 2004. També s'ha interpretat que el passatge contradiu , on es descriu les dones resant i profetitzant a l'església.
A més, alguns estudiosos creuen que el passatge constitueix un fragment de carta separat o una interpolació d'escriba perquè equipara el consum de carn sacrificada als ídols amb la idolatria, mentre que Pau sembla ser més indulgent sobre aquest tema a i .Walter Schmithals, Gnosticism in Corinth (Nashville: Abingdon, 1971), 14, 92–95; Lamar Cope, "First Corinthians 8–10: Continuity or Contradiction?" Anglican Theological Review: Supplementary Series II. Christ and His Communities (Mar. 1990) 114–23. Aquests punts de vista són rebutjats per altres estudiosos que donen arguments a favor de la unitat de Joop F. M. Smit, About the Idol Offerings (Leuven: Peeters, 2000); B. J. Oropeza, "Laying to Rest the Midrash," Biblica 79 (1998) 57–68.
Composició Cap a l'any 50 dC, cap al final del seu segon viatge missioner, Pau va fundar l'església a Corint abans de traslladar-se a Efes, una ciutat a la costa oest de l'actual Turquia, a uns 290 quilòmetres per mar de Corint. Des d'allà va viatjar a Cesarea i Antioquia. Pau va tornar a Efes en el seu tercer viatge missioner i hi va passar aproximadament tres anys., , Va ser durant la seva estada a Efes que va rebre notícies inquietants de la comunitat de Corint sobre gelosies, rivalitat i comportament immoral. També sembla que, basant-se en una carta que els corintis van enviar a Pau,Vegeu la congregació demanava aclariments sobre diversos assumptes, com el matrimoni i el consum de carn que abans havia estat oferta als ídols.
En comparar els Fets dels Apòstols i les referències a Efes a la correspondència coríntia, els estudiosos suggereixen que la carta va ser escrita durant l'estada de Pau a Efes, que normalment es data entre els anys 53 i 57 dC.Corinthians, First Epistle to the, "The International Standard Bible Encyclopedia", Ed. James Orr, 1915.Pauline Chronology: His Life and Missionary Work, from Catholic Resources by Felix Just, S.J.
Anthony C. Thiselton suggereix que és possible que la Primera als Corintis fos escrit durant la primera (breu) estada de Pau a Efes, al final del seu segon viatge, que normalment es data a principis de l'any 54 dC.Anthony C. Thiselton, The First Epistle to the Corinthians (Eerdmans, 2000), 31. Tanmateix, és més probable que fos escrit durant la seva llarga estada a Efes, on es refereix a enviar-los Timoteu.,
Malgrat el títol atribuït a " Primera als Corintis", aquesta carta no va ser la primera escrita per Pau a l'església de Corint, sinó només la primera carta canònica. Primera als Corintis és la segona carta coneguda de quatre de Pau a l'església de Corint, com ho demostra la menció que fa Pau de la seva carta anterior a . Les altres dues són el que s'anomena la Segona carta als Corintis i una carta "plorosa i severa" esmentada a . Els estudiosos generalment no creuen que el llibre anomenat Tercera carta als corintis hagi estat escrit per Pau, com afirma el text.
Manuscrits antics que sobreviuen El manuscrit original d'aquest llibre s'ha perdut, i el text dels manuscrits supervivents varia. Els manuscrits més antics que contenen part o la totalitat del text d'aquest llibre inclouen: Papir 46 (AD 175–225) Còdex Vaticanus (AD 325–350) Codex Sinaiticus (330–360) Papir 123 (segle IV) Còdex Alexandrinus (400–440) Còdex Ephraemi Rescriptus (~450) Codex Freerianus (~450) Codex Claromontanus (~550) Codex Coislinianus (~550) Papir 14 (segle VI) Papyrus 11 (segle VII).
Estructura miniatura|upright=0.9|1 Corintis 1:1–21 al Còdex Amiatinus del miniatura|upright=0.9|1 Corintis 1:1–2a a la Minúscula 223 del L'epístola generalment es divideix en diverses seccions. Per exemple: John Barclay defensa cinc parts principals a més de la salutació inicial i l'acció de gràcies, i els comentaris finals. Robertson i Plummer divideixen la carta en dues parts: una part () tracta de qüestions plantejades per la "gent de Cloe" (vegeu ) i l'altra part () aborda qüestions plantejades per una delegació (vegeu ). Daniel B. Wallace estableix sis seccions principals:Wallace, D. B., 7. 1 Corinthians: Introduction, Argument, and Outline, from the series "New Testament: Introductions and Outlines", Bible.org, accessed on 4 February 2025 Salutació ( i acció de gràcies () Pau aborda la qüestió relativa als reptes al seu apostolat i la defensa afirmant que li va ser donada a través d'una revelació de Crist. La salutació (la primera secció de la carta) reforça la legitimitat de la reivindicació apostòlica de Pau. La part d'acció de gràcies de la carta és típica de l'escriptura de cartes hel·lenístiques. En una recitació d'acció de gràcies, l'escriptor agraeix a Déu per la salut, un viatge segur, l'alliberament del perill o la bona fortuna. En aquesta carta, l'acció de gràcies «introdueix els carismes i la gnosi, temes sobre els quals Pau tornarà i que tractarà amb més detall més endavant a la carta». Divisió a Corint () Fets de la divisió Causes de la divisió Cura per a la divisió Immoralitat a Corint () Disciplinar un germà immoral Resolució de conflictes personals Puresa sexual Dificultats a Corint () Matrimoni Llibertat cristiana Culte Doctrina de la Resurrecció () Conclusió ()
Objectiu Pau hauria escrit la carta per corregir certes interpretacions de l'Església coríntia que ell considerava incorrectes. Després de rebre informes de diverses fonts, va escriure l'epístola als Corintis animant-los a mantenir uniformitat en les creences («aneu tots d'acord en el vostre parlar i que no hi hagi divisions entre vosaltres», 1:10). En general, sembla que la comunitat de Corint estava bastant dividida i Pau dona consells sobre com solucionar disputes. També tracta sobre la puresa sexual, el matrimoni, el celibat apostòlic i el paper de la dona. Conté la frase infamosa «Com a totes les esglésies dels sants, que les dones callin a les assemblees; no els és permès de parlar-hi, sinó que siguin submises, com ho diu fins i tot la Llei.» A la part final fa una exposició de la doctrina de la resurrecció i en destaca la importància al si de la fe cristiana.
Contingut Un temps abans que s'escrivís la 2a Epístola a Corintis, Pau va fer una segona visita a l'església de Corint; per frenar un desordre creixent,; i els va escriure una carta, ara perduda. L'església també havia estat visitada per Apol·lo, potser per Pere, i per alguns cristians jueus que van portar cartes de recomanació de Jerusalem.; ; ;
Pau va escriure la primera carta als Corintis per corregir el que considerava punts de vista erronis a l'església de Corint. Diverses fonts van informar a Pau dels conflictes dins de l'església de Corint: Apol·lo,; una carta dels corintis, "els de Cloe", i finalment Estefanes i els seus dos amics que havien visitat Pau.; Pau va escriure aquesta carta als corintis, instant la uniformitat de la creença ("que tots parleu el mateix i que no hi hagi divisions entre vosaltres", 1:10) i exposant la doctrina cristiana . Titus i un germà el nom del qual no es dóna van ser probablement els portadors de la carta a l'església de Corint.2Co 2:13; 8:6, 16–18.
En general, les divisions dins l'església de Corint semblen ser un problema, i Pau insisteix en esmentar aquests conflictes al principi. En concret, les arrels paganes encara prevalen dins de la seva comunitat. Pau vol tornar-les al que ell considera doctrina correcta, afirmant que Déu li ha donat l'oportunitat de ser un "mestre constructor hàbil" per posar els fonaments i deixar que altres hi construeixin.
conté una notable condemna de la idolatria, el robatori, la embriaguesa, la calúmnia, l'estafa, l'adulteri i altres actes que els autors consideren sexualment immorals.