és un antic pilot de motociclisme nord-americà que va ser Campió del Món de 500cc el . El seu espectacular estil de pilotatge el va fer molt popular entre els afeccionats. Schwantz va ser inclòs al Saló de la Fama de la Motocicleta de l'AMA el 1999, al Saló de la Fama de MotoGP l'any 2000 i al Saló de la Fama dels esports de motor d'Amèrica el 2019.

Primers anys Fill dels propietaris d'una botiga de motocicletes, Kevin Schwantz va aprendre a conduir-ne a quatre anys i més tard va començar a competir en trial seguint l'exemple del seu pare. El seu oncle, Darryl Hurst, va ser un reeixit pilot de dirt track que corria amb el número 34, el mateix que va adoptar més tard Kevin en homenatge a ell. Durant l'adolescència va passar del trial al motocròs i en va esdevenir un dels millors pilots a les curses regionals. Després d'un greu accident durant la classificació per al Supercross de Houston de 1983 va decidir deixar aquesta modalitat.

Carrera esportiva En acabar la temporada de 1984, l'equip Yoshimura Suzuki de Superbike li va oferir una prova i ràpidament el va contractar. En la seva primera cursa amb Yoshimura va guanyar les dues rondes de la Willow Springs, una cursa puntuable per al campionat AMA de Superbike de 1985. Va acabar setè en la classificació general del campionat malgrat haver competit només a la meitat de les curses. El 1986 va acabar segon darrere d'Eddie Lawson a la Daytona 200 amb la nova Suzuki GSX-R750. Aleshores es va trencar la clavícula en un accident durant una cursa de classificació (cosa que va ser habitual al llarg de la seva carrera) i es va haver de perdre diverses curses. Una vegada més va acabar setè a la general del campionat.

miniatura|esquerra|Schwantz celebrant la victòria al GP de Gran Bretanya de 1989

El campionat AMA de Superbike de 1987 va marcar l'inici de la gran rivalitat de Schwantz amb Wayne Rainey. Tots dos van lluitar frec a frec durant tota la temporada, sovint topant a la pista. Rainey finalment va guanyar el campionat, però Schwantz va cloure la temporada guanyant cinc de les sis darreres curses. Tan intensa va ser la seva rivalitat que van continuar la seva batalla durant les curses del Trofeu Transatlàntic d'aquell any, en què suposadament eren companys d'equip competint contra un equip de pilots britànics.

Schwantz va començar el guanyant la cursa inaugural de la temporada, la Daytona 200 (fou la seva única victòria en aquest prestigiós esdeveniment). Després se'n va anar a Europa a competir al campionat del món de 500cc amb l'equip de Suzuki, on havia estat promocionat; va tenir un èxit immediat en guanyar el a Suzuka, la ronda inaugural de la temporada. Aquell era tot just el seu setè Gran Premi després d'haver-ne disputat alguns com a "comodí" els anys amb l'antiga RG500 de motor "quadrat" i amb la primera versió de la RGV500 amb motor V4.

El seu gran rival, Rainey, va passar també a competir als Grans Premis aquell any dins l'equip Roberts-. Durant les següents sis temporades, tots dos van continuar la seva intensa rivalitat als circuits de tot Europa.

La del tombant de la dècada del 1980 ha estat considerada una de les èpoques més renyides de la història dels Grans Premis, amb un elenc de pilots de gran talent entre els quals hi havia, a més de Schwantz i Rainey, Wayne Gardner, Mick Doohan, Eddie Lawson i Randy Mamola. Sovint, Schwantz estava en desavantatge perquè les seves Suzuki no semblaven mai ser tan ràpides com les Yamaha i Honda dels seus rivals. La determinació del texà de guanyar a qualsevol preu va fer que, sovint, semblés que queia amb tanta freqüència com guanyava. Aquest tret el va convertir en un dels favorits dels aficionats a les curses de tot el món. El seu darrer avançament a Rainey per a guanyar el de , a Hockenheimring, amb el seu pneumàtic posterior cuejant de banda a banda, al límit del control, simbolitza l'estil de pilotatge de Schwantz: do or die ("fer o morir").

miniatura|Schwantz al GP del Japó de 1993 Kevin Schwantz va culminar la seva carrera el 1993 en guanyar el seu únic campionat del món de 500cc. El seu rival Wayne Rainey havia estat un cop més encapçalant la classificació provisional del mundial, fins que va patir un greu accident al que el va deixar paraplègic. El , Schwantz va patir una temporada curulla d'accidents alhora que les lesions que havia anat patint al llarg dels anys van començar a passar-li factura, com també ho va fer a escala psicològica l'accident de Rainey. A començaments de la temporada de , després d'una conversa amb el seu antic rival, Kevin Schwantz va decidir de retirar-se de les competicions sense arribar a acabar la temporada. Segons declarà al circuit de Mugello, ho va deixar «per manca de motivació».

Al moment de la seva retirada, Schwantz havia acumulat durant la seva carrera 25 victòries en Grans Premis, una més que Wayne Rainey. Aquesta xifra el va convertir en el segon nord-americà més reeixit de la història (pel que fa al nombre de victòries en 500cc) darrere d'Eddie Lawson. En senyal de respecte i com a prova de la seva popularitat, la FIM va retirar el seu dorsal, el número 34.

Després dels Grans Premis A finals de la dècada del 1990, Schwantz va córrer un parell de temporades del campionat NASCAR d'Austràlia abans de tornar als Estats Units, on va competir a la NASCAR Busch Series (en va córrer 18 curses i va aconseguir acabar-ne dues entre els deu primers), a més d'una prova del campionat ARCA Bondo/Mar-Hyde i alguna cursa de turismes.

Schwantz va co-dissenyar el traçat del circuit de les Amèriques amb Tavo Hellmund i l'arquitecte i dissenyador de circuits alemany Hermann Tilke.

A partir del 2001, Kevin Schwantz va dirigir una escola de pilotatge a Birmingham (Alabama).

Aparicions als mitjans El 2003 va aparèixer al documental de motociclisme Faster. El 2011 va fer una volta al circuit Ricardo Tormo de Xest amb la moto de Marco Simoncelli en honor a l'italià, mort recentment. El 2017 va aparèixer com a convidat al programa Jay Leno's Garage (concretament, a l'episodi 10 de la tercera temporada).

Resultats al Mundial de motociclisme Font:

Any Categoria Equip Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Punts Posició Victòries 500cc Rizla-Suzuki Suzuki RG500 2 22è 0 500cc Heron-Suzuki Suzuki RGV500 11 16è 0 500cc Pepsi Suzuki Suzuki RGV500 119 8è 2 500cc Pepsi Suzuki Suzuki RGV500 162.5 4t 6 500cc Lucky StrikeSuzuki Suzuki RGV500 188 2n 5 500cc Lucky StrikeSuzuki Suzuki RGV500 204 3r 5 500cc Lucky StrikeSuzuki Suzuki RGV500 199 4t 1 500cc Lucky StrikeSuzuki Suzuki RGV500 2481r 4 500cc Lucky StrikeSuzuki Suzuki RGV500 169 4t 2 500cc Lucky StrikeSuzuki Suzuki RGV500 34 15è 0

Referències

Enllaços externs

Vídeo d'homenatge a Kevin Schwantz

Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat estatunidencs Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat de 500cc Categoria:Guanyadors estatunidencs de Grans Premis de velocitat Categoria:Pilots estatunidencs de motocròs Categoria:Pilots d'automobilisme estatunidencs Categoria:Incorporats al Saló de la Fama de la Motocicleta de l'AMA Categoria:MotoGP Legends Categoria:Estatunidencs d'ascendència alemanya Categoria:Esportistes de Houston Categoria:Pilots de motociclisme texans Categoria:Pilots d'automobilisme europeus Categoria:Pilots de motociclisme europeus Categoria:Nascuts el 1964