Espluga de Serra és un antic municipi de l'Alta Ribagorça agregat l'any 1970 al terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà. Amb aquesta annexió, el terme pallarès més petit, Tremp, fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp, Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana, i es convertí en el de més extensió, del Pallars Jussà i de tot Catalunya.

Tenia la seva capitalitat en el poble d'Espluga de Serra i comprenia, a més, els pobles i caseries d'Aulàs, Castellet, Casterner de les Olles, Espluga de Serra, Llastarri, els Masos de Tamúrcia, Torogó i la Torre de Tamúrcia, els despoblats antics d'Enrens i Trepadús, prèviament absorbit per Casterner de les Olles, i de Miralles, que havia pertangut a Llastarri, a més de diverses masies. El castell de Corbins, que es podria situar entre Miralles i la Torre de Tamúrcia, és del tot desaparegut, actualment.

L'antic terme està situat de ple a l'Alta Ribagorça, dins de la comarca natural de la Terreta, de manera que en alguns llibres és tractat dins de l'àmbit d'aquesta comarca, malgrat que està administrativament adscrit a la ciutat de Tremp, cap comarcal del Pallars Jussà. De fet, abans del 1970 Sapeira i Espluga de Serra, juntament amb el Pont de Suert i els antics municipis a ell relligats, els antics termes que ara formen el municipi de la Vall de Boí i Vilaller formaven la proposta de futura comarca de l'Alta Ribagorça, en aquells moments encara no reconeguda en cap instància oficial.

Espluga de Serra fou un dels ajuntaments creats el 1812 a partir del desplegament de la Constitució de Cadis, juntament amb els ajuntaments d'Aulàs, Castellet, Casterner de les Olles, Enrens i Trepadús, Llastarri i la Torre de Tamúrcia. Com que el nombre d'habitants era prou minso en cadascun, el febrer del 1847 s'hagueren d'agrupar a l'entorn d'Espluga de Serra per reunir el mínim de 30 veïns (caps de família) necessaris per a tenir ajuntament. Entre tots n'assoliren 37. http://www.diputaciolleida.es/tauler/pandorabop.html Butlletí Oficial de la Província de Lleida

En la proposta derivada per l'informe popularment denominat Informe Roca,Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. l'antic terme d'Espluga de Serra havia de ser extret del de Tremp i passar a formar part del terme municipal del Pont de Suert, juntament amb l'antic terme de Sapeira.

Geografia Descripció de l'antic terme L'antic terme d'Espluga de Serra estava format, alhora, per l'adjunció d'una sèrie de termes municipals encara més antics, cosa que fa que tingui un perímetre molt irregular, així com unes unitats territorials molt diferenciades.

El perímetre del sector principal Malgrat que la referència inevitable del Pallars Jussà per la banda de ponent és la Noguera Ribagorçana, en el cas de l'antic terme d'Espluga de Serra no és exactament així, ja que el límit ponentí només segueix el riu un curt tram, per després enfilar-se per les muntanyes de damunt del marge esquerre del riu i tornar-hi ja a l'inici de l'embassament d'Escales.

Límit amb Sopeira (i amb Sant Orenç) (Alta Ribagorça) Comença aquest recorregut del termenal d'Espluga de Serra en el seu extrem sud-oest, al triterme amb l'antic municipi de Sapeira i amb l'antic i actual de Sopeira, de la comarca de l'Alta Ribagorça, però dins de l'administració aragonesa, en la comarca de la Ribagorça, al lloc anomenat Pla d'Aragó, a 653,9 m. alt. La línia de terme només transcorre per la llera de la Noguera Ribagorçana uns 350 m., i de seguida s'enfila cap al nord cap a la Serra de la Colada, que ateny a uns 720 m. alt. El termenal marca un arc còncau molt obert cap a llevant, passant per les Sargues, travessa el barranc de les Sargues, i baixa cap al barranc de Miralles, passant just a llevant de l'ermita de Sant Gregori, pertanyent a Sopeira. Aquí, a 700 m. alt., emprèn per una carena cap al nord-est, que puja de dret a lo Coscollar, passa un turó de 989 m. alt, baixa per l'altre costat del cim i en arribar al collet del darrere, canvia de direcció. Gira cap al nord-oest per, en línia recta, s'enfila a la Cinglera dels Feixans, que travessa pel seu extrem de ponent, a 1.200 m. alt., deixant el Pic de l'Àliga dins del terme d'Espluga de Serra.

En aquest lloc el termenal torna a girar cap al nord-est, baixa a trobar el barranc de Llastarri a 850 m. alt., i torna a pujar quasi en línia recta, cap a la Roca de Cunco i el Pla de Cunco, que ateny a l'alçada de 1.315,2 m. Nou gir, ara cap al nord-oest, per seguir la carena cap al Roc de Sant Cugat, de 1.328 m. alt.; el termenal segueix ben bé un camí que discorre per aquella carena. Des d'aquest lloc baixa cap a ponent, fent un angle cap al nord, directe a les aigües del pantà d'Escales, al nord del Pas d'Escales, just a la meitat de la presa del pantà, que és a 824,7 m. alt. En aquest lloc antigament també hi havia el límit entre els termes de Sopeira i de Sant Orenç, però actualment aquest darrer terme ja està integrat en el de Sopeira.

El termenal aquí seria el curs de la Noguera Ribagorçana; per tant, el termenal entre Espluga de Serra i Sopeira passa pel mig del pantà, marcant, però, la forma que tenia en aquest lloc el curs del riu. Així, passa per davant dels pobles d'Aulet, pertanyent a Sopeira, i de Casterner de les Olles, del terme d'Espluga de Serra i, just al nord-est d'aquest darrer poble, prop d'on el barranc de les Collades desemboca en el pantà, es troba l'extrem nord-oest de la Serra de l'Obac. El termenal, que segueix ara la direcció nord-est, s'enfila fins als 900 m. alt., fa la volta a la serra esmentada, i va a trobar el barranc Fondo d'Adons, on es tornen a trobar tres termes municipals: el de Sopeira, al nord-oest, el propi d'Espluga de Serra i Tremp, i pel nord-est l'antic terme de Viu de Llevata, actualment dins del terme del Pont de Suert, de la comarca de l'Alta Ribagorça.

Límit amb l'antic terme de Viu de Llevata (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) El barranc Fondo d'Adons fa de límit municipal durant 1,5 km, fins al lloc on hi ha el Salt de l'Aigua, a l'extrem nord-est de la Roca de Casterner. Quan arriba al salt, torç cap al sud-oest i s'enfila per una carena cap al Tossal Gros, de 1.546 m. alt. Cal destacar que al nord d'aquest lloc i a poca distància hi ha l'enclavament de Trepadús, que pertany a Tremp, i antigament a Espluga de Serra, però que està separat de la resta del terme per una prima llenca de terra pertanyent a Viu de Llevata (el Pont de Suert), i que serà descrit més endavant. Al cim del Tossal Gros la línia del terme trenca cap a l'est-sud-est, en línia recta sense seguir cap accident orogràfic, i arriba a l'extrem nord-oest de la Muntanya d'Adons, a 1.680 m. alt., des d'on, per la Muntanyeta de Llastarri, ateny la carena principal de la Serra de Sant Gervàs, a l'alçària de 1.730 m. Continua cap a llevant, lleugerament cap a migdia, i arriba al cim de la Pala del Teller, de 1.889 m. alt.

Sempre en direcció est-sud-est, el termenal ressegueix la Serra de Sant Gervàs: Pala del Teller, lo Portús (1.694 m. alt.), el Faro d'Avall (1.829,3), l'Avedoga d'Adons (1.839,4), la Creu de Ferri (1.603), la Collada de Corroncui (1.519), la Collada de la Basseta (1.521), el Turó de la Guàrdia (1.582), la Collada de la Pedra Ficada (1.524), i l'extrem nord de la Serra de l'Estall, a 1.696,7 m. alt., on es troben la Serra de Sant Gervàs amb la Serra de l'Estall, que marxa cap al sud-oest, i el Camporan, que ho fa cap al nord-est. En aquest lloc es troben els termes de Tremp (Espluga de Serra), el Pont de Suert (Viu de Llevata), i Conca de Dalt (Toralla i Serradell).

Límit amb l'antic terme de Toralla i Serradell (Conca de Dalt) La Serra de l'Estall és l'element que fa de termenal entre Espluga de Serra i Toralla i Serradell, en direcció sud-oest, però que va canviant gradualment cap a ponent. Va baixant per aquesta serra (1.681 m. alt., 1667...), segueixc després la Costa Cirera cal al sud, fins a arribar al Coll de Serradell, de 1.562 m. alt. i, sempre cap a migdia, arriba al Pic de Lleràs, de 1.692 m. alt. Des del Pic de Lleràs es desvia cap a llevant abandonant la carena, i baixa a la capçalera del barranc de Fontfreda, de manera que la Pleta Verda i els Clots de Lleràs queden en terme d'Espluga de Serra. A 1.400 m. alt. troba el barranc esmentat, el lloc on es tornen a trobar tres termes: els dos ja esmentats d'Espluga de Serra i Serradell amb el de Salàs de Pallars.

Límit amb Salàs de Pallars Nou canvi de direcció: la línia de terme s'enfila cap a ponent, fent un arc cap al sud-oest, per pujar a la Serra de Castellet. Hi arriba al nord de Roca Lleuda, de 1.588 m. alt., i de seguida es tornen a trobar tres antics termes: Espluga de Serra, Salàs de Pallars i Gurp de la Conca. Per tant, aquí s'acaba la coincidència de termenal exterior entre Espluga de Serra i Tremp. La resta de termenal que es descriu, actualment ja és interior, dins del municipi de Tremp, en haver quedat tots units a Tremp els antics municipis dels quals es parla a continuació.

Límit amb l'antic terme de Gurp de la Conca (Tremp) El termenal amb Gurp de la Conca discorre totalment per dalt de la carena anteriorment descrita, la Serra de Castellet, seguint un antic camí ramader. Quan arriba als 1.513,9 m. alt., al Bosc de Castellet, la línia de terme amb Gurp de la Conca s'acaba, i comença el límit amb Sapeira.

Límit amb l'antic terme de Sapeira (Tremp) En direcció nord-oest surt la línia antigament termenal amb Sapeira, per una carena que va a buscar la Roca Mosquera, de 1.391 m. alt. Des d'allí continua davallant per unes carenes, en direcció al poble d'Aulàs, al lloc conegut com la Sarga, on hi ha el turó de lo Tossal, de 894 m. alt. En arribar-hi, el termenal emprèn cap al nord, travessa el barranc de Torogó a uns 750 m. alt., i puja cap a Senui i el Serrat del Rei, a llevant dels Masos de Tamúrcia, on gira cap al sud-oest fent un arc còncau cap al sud que després gira cap al nord-oest cap al Serrat del Frare i el Rebollar, per fer la volta al serrat on hi ha el darrer poble esmentat. Així, arriba al Pla d'Aragó, on ha començat aquesta descripció, al límit amb Sopeira.

L'enclavament d'Enrens i Trepadús Aquest enclavament, separat de poc tros de la resta del terme, està envoltat per tot arreu, llevat de ponent, pels antics termes de Malpàs i Viu de Llevata, actualment inclosos tots dos en el terme municipal del Pont de Suert. A ponent limita amb Sopeira, dins de l'antic terme de Sant Orenç, pertanyent a l'Alta Ribagorça occidental, d'administració aragonesa, i amb l'enclavament de Cellers, pertanyent tradicionalment al terme municipal del Pont de Suert.

Límit amb Sopeira El límit amb Sopeira és la cua del nord-est del pantà d'Escales, on aflueixen en el pantà els barrancs des Escalaus, de Trepadús i de Cantallops o Palomera. Tanmateix, tot el pantà queda en terme de Sopeira, ja que la línia limítrofe passa pel vessant nord del pantà. Prenent com a referència l'extrem sud-oest de l'enclavament, a la serra de l'Esquena d'Ase, a 1.000 m. alt., es troben els termes de Sopeira, Viu de Llevata i Espluga de Serra. El termenal, de primer amb Sopeira, baixa cap al nord-est a trobar el barranc de Cantallops, o Palomera, a 900 m. alt. Tot seguit marca un arc per sota del lloc de Trepadús, pel vessant de la muntanya on es troba aquest lloc, aproximadament als 900 m. alt., fins a trobar el barranc des Escalaus, a l'oest de Trepadús. Puja cap a ponent, a la carena de `lo Colladó (1.100 m. alt.), on es troba un nou triterme, ara entre Espluga de Serra, Sopeira i el Pont de Suert, en el seu enclavament de Cellers.

Límit amb el Pont de Suert