Espadella (en castellà i oficialment, Espadilla) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló. Limita amb els municipis de Toga, Vallat, Fanzara, Aiòder, les Fonts d'Aiòder i Torre-xiva.

Geografia miniatura|Panoràmica d'Espadella amb penya Saganta de fons Presenta com a màximes altures la Penya Saganta, de 723 m, molt freqüentada pels escaladors, i el cim de Turís (656 m). Hi ha, entre d'altres, les fonts de Piqueta, Melic, Sastre i Sílvia; les coves de Corral Blanc, Negra i l'avenc de Saganta i diverses rutes on practicar el senderisme. Destacar el riu Millars i el seu afluent Espadella.

Història D'origen musulmà, el rei moro Zayd Abu Zayd, que s'havia convertit al cristianisme, va donar-li-la a l'arquebisbe de Tarragona. Després de la conquesta, pertanyé a la baronia d'Arenós, concedida en 1242 a Ximén Pérez Tarazona. L'any 1355 la baronia passà, per matrimoni del primer duc Alfons d'Aragó i Foix (1332-1412), a la casa ducal de Gandia; el 1464 li fon confiscada a son net Jaume, per sublevar-se contra Joan II (1398-1479). Llavors el rei va crear el ducat de Vilafermosa per a son fill Alfons i Espadella hi va quedar inclosa. Va ser lloc de moriscs (85 cases l'any 1609) pertanyent a la fillola de la Vall d'Uixó.

Demografia Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2019 54 80 81 85 78 73 74 62 72 70 85 71

Economia La deprimida economia local obliga els habitants d'Espadella a desplaçar-se a treballar als nuclis de població industrials pròxims, com ara Onda o Ribesalbes. El turisme rural i estacional va propiciar en la dècada dels noranta l'auge de la construcció i del sector servicis. L'agricultura, pràcticament abandonada, presenta, en la zona baixa, junt al riu Millars, que permet el reg, cultius de cítrics.

Política i govern Alcaldia Des de 2019 l'alcalde d'Espadella és Vicente Domingo Silvestre Ortells, del Partit Popular (PP), qui ja va ser alcalde entre 2003 i 2015.

Eleccions municipals de 2015

Monuments Castell d'Espadella, d'origen musulmà, del qual en queden molt poques restes, podent-se apreciar part de la torre major i diversos llenços de les muralles. Església de la Degollació de Sant Joan Baptista, del amb campanar d'estil barroc valencià. L'antiga església, del , conserva les antigues formes gòtiques i acull les oficines de l'ajuntament. Ermita de Sant Roc, d'una sola nau, amb un pòrtic amb tres arcs de mig punt a cadascun dels tres costats, amb un xicotet banc corregut. És de dimensions reduïdes. El parament és de pedra treballada irregular unit amb argamassa de calç, i els arcs i finestres emmarcats amb rajoles.

Festes i celebracions Dia de las Tortas. El 26 de desembre hi ha el costum que d'aportar a la taula pública plats de coques per les principals persones de la població i en presència de les autoritats del poble se subhasten, entregant-se els diners arreplegats per al sufragi de les ànimes. Les postures se satisfan en cuartiquias de blat pagadores a la collita. La coca que més es licita és la del retor.

Festes patronals. Se celebra la tercera setmana d'agost en honor de Sant Roc i Sant Joan.

Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener amb fogueres, benedicció d'animals i repartiment dels típics rotllos.

Referències

Enllaços externs

Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat . País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística .

Categoria:Municipis de l'Alt Millars