El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA; en anglès, United Nations Environment Programme, UNEP) és el principal organisme de l'Organització de les Nacions Unides dedicat al medi ambient. Coordina l'acció ambiental dins del sistema de les Nacions Unides, elabora avaluacions científiques, assessora els governs i promou la cooperació internacional. Té la seu a Nairobi, Kenya.

Va ser creat el 1972 arran de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà, celebrada a Estocolm, i formalment establert per l'Assemblea General de les Nacions Unides aquell mateix any. La seva activitat se centra especialment en el que l'organisme defineix com la «triple crisi planetària»: el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació i els residus.

Funcions Entre les principals funcions del PNUMA hi ha avaluar l'estat del medi ambient mundial, proporcionar informació científica als governs, promoure el desenvolupament del dret ambiental internacional, ajudar els estats a elaborar polítiques ambientals i coordinar les qüestions relacionades amb el medi ambient dins del sistema de les Nacions Unides.

El seu principal òrgan de govern és l'Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEA), considerada el principal organisme mundial de presa de decisions en matèria ambiental i integrada pels 193 estats membres de les Nacions Unides. Des del 2019 la directora executiva del programa és la danesa Inger Andersen, que el 2023 va iniciar un segon mandat.

El PNUMA i l'Organització Meteorològica Mundial van establir conjuntament el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) el 1988, amb l'objectiu de proporcionar a responsables polítics avaluacions científiques periòdiques sobre el canvi climàtic, els seus impactes i les possibles respostes.

Informes sobre el canvi climàtic El PNUMA publica anualment l'Emissions Gap Report, que analitza la diferència entre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle previstes i les reduccions necessàries per complir els objectius climàtics internacionals. L'edició de 2025 va estimar que, amb les polítiques vigents, l'escalfament global arribaria a uns 2,8 °C durant aquest segle, mentre que el compliment íntegre dels compromisos climàtics anunciats pels estats situaria l'augment entre 2,3 i 2,5 °C.

El setembre de 2026, el PNUMA va publicar l'informe Limiting Overshoot, que va concloure que la superació sostinguda del llindar d'1,5 °C respecte dels nivells preindustrials era ja pràcticament inevitable i que probablement es produiria durant els anys següents. En l'escenari més optimista analitzat, l'escalfament arribaria a un màxim d'uns 1,8 °C abans de començar a disminuir, mentre que altres escenaris superaven els 2 °C.

L'informe va advertir que cada fracció addicional de grau i cada any de superació d'1,5 °C augmenten els riscos per a les persones i els ecosistemes. El PNUMA va assenyalar que reduir la magnitud i la durada d'aquest excés requereix disminuir ràpidament les emissions, assolir les emissions netes zero i, posteriorment, retirar diòxid de carboni de l'atmosfera per poder tornar a situar l'escalfament per sota d'1,5 °C.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Programes de l'ONU Categoria:Medi ambient