La Unió Esportiva Sant Andreu, S.A.E. és un club de futbol de Barcelona vinculat a Sant Andreu de Palomar. Va ser fundat el 1909 i és conegut principalment pel seu primer equip masculí, que competeix a Primera Federació de la Lliga espanyola de futbol, la tercera categoria estatal. A més, compta amb una àmplia estructura de futbol base amb més de 60 equips, tant masculins com femenins.
El Club va viure la seva millor època entre els anys 50 i anys 70, jugant 11 temporades a la Segona divisió espanyola i arribant als quarts de final de la Copa del Rei de 1970-71. El seu camp, el Camp Municipal Narcís Sala, es va inaugurar a la mateixa època.
En l'actualitat, el rival principal del Sant Andreu és el CE Europa, contra qui juga al Derbi del Pla de Barcelona. A part de l'Europa, el Sant Andreu ha tingut rivalitats amb el CD Fabra i Coats, el CF Muntanyesa i la UDA Gramenet, entre d'altres.
El Sant Andreu és considerat com un dels clubs històrics del futbol català per la seva antiguitat i la seva llarga presència a categories nacionals i estatals. A més, ha guanyat dues Copes Catalunya, ha campionat a diverses lligues estatals i compta amb el tercer nombre de socis més alt de Barcelona, darrere el FC Barcelona i el RCD Espanyol.
Història miniatura|Samareta UE Sant Andreu. La primera referència de la creació d'un club de futbol a Sant Andreu la trobem en una nota d'El Mundo Deportivo del dia 21 de gener de 1909.Mundo Deportivo, 21/01/1909, pàgina 4 Aquest club fou anomenat FC Z o simplement Zeta. El mateix 1909, aquest club s'oficialitzà amb el nom de FC Andreuenc. El primer terreny del club fou el Camp de les Medecines, situat al carrer Escòcia amb la carretera de Barcelona (avui Concepció Arenal) i més tard es traslladà a Can Tisó, a la Trinitat, i adoptà un uniforme amb franges vermelles i grogues.Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009, vegeu apartat Bibliografia
El 1911 alguns jugadors van separar-se de l'Andreuenc per cercar alberg a la societat Casal Nacionalista Republicà, on va néixer la idea de fundar un club, posada tot seguit en pràctica, naixent així lAvenç FC. El 1913 L'Avenç passà a la societat el Fènix Andreuenc, i adopta el nom de L'Avenç del Sport.Notas Varias , Mundo Deportivo, 19 febrer de 1914, pàgina 4] El club fou fundat per Lluís Montell, qui era amic del poeta de Sant Andreu Ignasi Iglésias, i el nom del club feia al·lusió a la impremta que el mateix Iglesias havia creat juntament amb Àngel Guimerà.
La temporada 1914-15 L'Avenç del Sport jugà per primer cop a uns terrenys situats entre els carrers Virgili i Santa Coloma, actual ubicació de l'estadi Narcís Sala. El club adoptà els colors vermell i blanc per la seva samarreta.
L'any 1925 els diversos club del barri (Avenç, FC Andreuenc, Esport Ciclista Andreuenc i Secció Atlética Vida de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu) es fusionaren, prenent el nom definitiu d'Unió Esportiva Sant Andreu, només alterat durant la República (on es tornà a dir Avenç) i el període del franquisme (CD San Andrés). El club va debutar a la Segona Divisió A la temporada 1950/51, durant la primera etapa de la presidència de Narcís Sala i Vila.
El Camp Municipal Narcís Sala es va inaugurar el 19 de març de 1970, obrint una dècada que seria històrica per la trajectòria de l'equip a la Segona Divisió.
L'any 1992, quan tot era propici per a tornar a pujar a la Segona Divisió, l'àrbitre Japon Sevilla no va assenyalar un clar penal comès sobre Calderé al camp del Lugo, privant el club de l'ascens. En aquesta època el club arribà a jugar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, en el partit d'inaguración de l'estadi, contra el Santurtzi. Anys més tard i en el tombant de segle, un altre club del barri, la Unió Esportiva Besòs-Baró de Viver es convertí en la UE Sant Andreu B a partir del 2000, filial del club.
Després d'un període de set anys a Tercera i un a Primera Catalana, la temporada 2004/05 l'equip aconsegueix l'ascens a Segona Divisió B. Aquest mateix any, s'incorpora com a vicepresident a Ferran Martorell, la Fundació Esportiva del qual passa a formar part del futbol base del club.
El 18 de novembre de 2008 la U.E Sant Andreu passà a ser Societat Anònima Esportiva. En total, es van posar a la venda 35.200 accions, per un valor global de 3,52 milions d'euros. Joan Gaspart es convertí en el major accionista del club fins a l'any 2011, quan va vendre les seves accions al que seria nou president Manuel Camino
La temporada 2022-23, després de quedar per darrere de l'Europa a la fase de lliga de 3a RFEF, el 4 de juny de 2023 es va aconseguir l'ascens a 2a RFEF en la final del play-off d'ascens contra el Salamanca UDS a l'Helmántico (1-2), en un partit que es va aturar per pedregada més d'una hora i amb més de 400 aficionats andreuencs mobilitzats al camp rival. Com a dada addicional, aquest és el segon partit més llarg de la història del futbol, només superat per un minut per un partit de 1946 entre l'Stockport County i el Doncaster Rovers.
Camino va presidir el Sant Andreu fins al 2024, amb l'excepció de la temporada 2014/2015, quan va vendre i posteriorment recomprar la propietat del club a la brasilera Dinorah Santa Ana. El novembre de 2024, va traspassar les accions al japonès Taito Suzuki, amo de Taica Corporation. Des de llavors, el grup japonès assumeix la direcció executiva, mentre Camino va mantenir-ne la presidència i la representació institucional.
El Sant Andreu va iniciar la segona meitat de la 2024-25 com a líder de la primera, i va aconseguir mèrits als àmbits esportiu i social, destacant el desplaçament de 2000 aficionats a Sabadell pel partit contra el club local, que va acabar sent el desplaçament més llarg dels últims 55 anys. L'Europa es va emportar la lliga i l'ascens directe, i el club del Palomar es va tornar a quedar a les portes de la 1a RFEF, després de perdre les semifinals dels play-offs contra el Rayo Majadahonda.
La temporada 2025-26 va començar amb bon peu guanyant a l'Espanyol B per 1 a 2. L'equip tenia l'oportunitat de pujar a Primera Federació a la jornada 31 guanyant al València Mestalla però va perdre 3 a 1. A la jornada 32 el Sant Andreu va guanyar al Reus FC Reddis 2 a 1 i va pujar a la categoria de bronze del futbol espanyol 11 anys més tard. miniatura|Plantilla de la temporada 2009-2010 de la UE Sant Andreu.
Símbols Escut L'escut original del Sant Andreu tenia un disseny completament diferent al disseny contemporani i incloïa un escut amb el nom del Club i amb l'escut del Sant Andreu de Palomar per davant d'una bandera amb els colors del Club. Això va canviar amb l'arribada del franquisme, pel qual el Club havia de retirar la senyera del seu escut, havia de canviar el seu nom a castellà i va començar a emprar un disseny nou, el què encara s'utilitza avui en dia. Malgrat seguir amb el disseny del 1939, el Club ha recuperat la senyera, el seu nom en català i la bandera de Sant Andreu. L'any 2005 l'escut del club va ser modificat per últim cop, per votació popular dels socis.
Colors La samarreta de l'equip és groga amb les quatre barres vermelles, i el pantaló és negre, tal com els primers jugadors del Sant Andreu jugaven. No obstant això, el Sant Andreu també ha jugat amb una samarreta blanc-i-vermella quan encara es coneixia com a l'Avenç del Sport (1911-1925), amb una samarreta blanca just després de la Guerra Civil espanyola (1939-1940) i amb una samarreta amb ratlles blaves i grogues (1940-1954). El Club va haver de fer aquests dos últims canvis pel règim franquista, que va prohibir qualsevol mostra de la identitat catalana.
Evolució de l'uniforme
Himne L'himne del Sant Andreu es diu Flames i ginesta i va ser interpretat l'any 1959 amb motiu de les Noces d'Or del club per l'Orfeó Eco de Catalunya. La lletra l'ha escrit Bru Romeo i la música va ser composta per Ricard Castells. Aquest himne encara s'escoltava abans i després de cada partit al Narcís Sala, fins a l'aparició de la versió renovada, que fins avui s'escolta a l'estadi. La lletra és la següent:Flames i ginesta són nostres colors, els crits són de festa i els cants són d'amor, perquè les quatre barres les portem al cor.
Nostra història va unida, i això cal fer-ho constar, quan fou l'era més florida del bon futbol català. Per això els fundadors nostres li van dir Avenç del Sport, perquè fou la seva fita que avancés sempre el futbol.
Flames i ginesta són nostres colors...
Hem donat sense recança, i ho diem amb el cap ben alt, jugadors que han donat glòria en el futbol nacional. Hem sigut també modestos, virtut que tenim per dot i tenim l'orgull i el lema de treballar per l'esport.
Flames i ginesta són nostres colors...
No volem mai adormir-nos damunt de nostres llorers, hem de forjar futbolistes que ens honorin Sant Andreu. Aquests han de ser els propòsits les nostres il·lusions, germanor entre els esportistes i enaltir sempre l'esport.
Flames i ginesta són nostres colors...
Visca l'esport! Visca l'esport! Visca el futbol! A finals de 2024, els germans Júlia i Pau Serrasolsas, del grup de música Ginestà, van renovar l'himne amb una nova versió, que va ser estrenada al Narcís Sala el 5 de desembre, abans del partit de Copa del Rei contra el Reial Betis. La lletra, que s'ha fet més curta, és aquesta:Flames i ginesta són nostres colors, els crits són de festa quan canta el Gol Nord, perquè les quatre barres les portem al cor.
La nostra història va unida, i sempre recordarà, viví l'era més florida del bon futbol català. Per això qui ens ha vist néixer li va dir Avenç del Sport, diu la grada atronadora, "Sant Andreu fins a la mort!"
Flames i ginesta són nostres colors...
Flames i ginesta són nostres colors...
Sant Andreu!
Instal·lacions alt=El Camp Municipal Narcís Sala.|miniatura|El Camp Municipal Narcís Sala.
Narcís Sala
El Sant Andreu juga els seus partits en el Narcís Sala, inaugurat el 19 de març de 1970 amb un partit contra el FC Barcelona. L'estadi té unes dimensions de 105 x 64 metres, és de gespa artificial i té una capacitat de 6.563. A part del seu primer equip, també hi juga el futbol base del Sant Andreu.
Camps històrics Anteriorment, el Club ha jugat a diversos camps, tots ubicats al Districte de Sant Andreu.
Can Tisó (1909-1914), a prop del barri de la Trinitat Vella. Camp de les Medicines (1912-1925), a prop de l'actual Carrer Concepció Arenal. Camp del carrer Santa Coloma (1924-1969), als mateixos terrenys de l'actual Narcís Sala.
Primer equip Temporada 2025-26 Així queda la plantilla del Sant Andreu a la temporada 2025-26 Incloses les incorporacions i baixes del mercat d'estiu.
12px|Capità
Cos tècnic Entrenador: Natxo González Segon entrenador: Jaume Delgado Entrenador Assistent: Javi Cuesta Preparador físic: Sergi Seró Entrenador de porters: Iván Pérez Doctora: Sònia Cibrián Fisioterapeuta: Derek Gordillo Fisioterapeuta: Enric Lopez Readaptador: Jordi Torres Delegat d'equip: Francesc Vives Encarregat de material: Leonardo López Analista tàctic: Issa Kassim, Aleix Pérez i Jun Takada.
Dades del Club Temporades a la Lliga espanyola Temporades a Segona divisió (11): 1950-51 a 1952-53 i 1969-70 a 1976-77 Temporades a Segona divisió B (20): 1977-78 a 1979-80, 1990-91 a 1996-97, 2005-06 a 2006-07, 2008-09 a 2014-15, 2026-27 Temporades a Segona Federació (3): 2023-24 a 2025-26 Temporades a Tercera divisió (44): 1940-41, 1947-48 a 1949-50, 1953-54 a 1968-69, 1980-81 a 1989-90, 1997-98 a 1998-99, 2000-01 a 2004-05, 2007-08 i 2015-16 a 2020-21 Temporades a Tercera Federació (2): 2021-22 a 2022-23 Temporades a categories regionals (8): 1939-40, 1941-42 a 1946-47 i 1999-2000
Classificacions a la Lliga espanyola El Sant Andreu ha militat un total de 80 temporades a categories estatals: 11 a Segona divisió, 1 a Primera Federació, 19 a Segona divisió B, 3 a Segona Federació, 44 a Tercera divisió i dues a Tercera Federació, a més d'un total de vuit temporades a categories regionals sota diverses denominacions.