Elisabet II (Elizabeth Alexandra Mary; Londres, Anglaterra, 21 d'abril de 1926 – Castell de Balmoral, Aiberdeenshire, Escòcia, 8 de setembre de 2022), va ser reina del Regne Unit i altres reialmes de la Commonwealth des del 6 de febrer de 1952 fins a la seva mort el 2022. Va ser reina regnant de 32 estats sobirans durant la seva vida i era monarca de 15 regnes a la seva mort. El seu regnat de 70 anys i 214 dies és el més llarg de qualsevol monarca britànic, el segon més llarg de qualsevol estat sobirà i el més llarg de qualsevol reina regnant de la història.

Resum Dins la Mancomunitat de Nacions hi hagué quinze Estats independents constituïts en regne que compartiren el seu rol de reina com a cap d'estat: el Regne Unit, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Jamaica, Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les Illes Salomó, Tuvalu, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda, i Saint Christopher i Nevis.

El 1947 contragué matrimoni amb el príncep Felip de Grècia i Dinamarca, amb qui tingué quatre fills: Carles, Anna, Andreu i Eduard. Des de 2007 fou la monarca més longeva de la història britànica i, des de 2015, la que més temps hi regnà en haver superat la seva rebesàvia, la reina Victòria.

Els seus jubileus de plata, or, diamant, safir i platí varen celebrar-se els anys 1977, 2002, 2012, 2017 i 2022, respectivament. El seu paper polític abraçà grans àrees, tingué funcions constitucionals significatives i actuà com a focus de la unitat nacional dels britànics i com a representant de la seva nació davant del món.Enciclopedia Universal Clarín del Estudiante, p. 644.

La seua mort es produí el 8 de setembre de 2022 al Castell de Balmoral d'Escòcia, després d'un ràpid declivi del seu estat de salut en qüestió de dies. Aquest fet comportà l'activació de l'Operació Unicorn, una branca protocol·lària de l'Operació London Bridge –de terminis molt més dilatats i de gran envergadura sociopolítica i econòmica– en cas que la defunció es produís en terres escoceses.

Primers anys esquerra|miniatura|La princesa Elisabet als 3 anys (1929).|211x211px Elisabet fou la primera filla del príncep Albert, duc de York (més tard rei Jordi VI) i de la seva esposa Elisabet, duquessa de York (més tard reina Elisabet). El seu pare era el segon fill del rei Jordi V i de la reina Maria, i la seva mare era la filla menor de l'aristòcrata escocès Claude Bowes-Lyon, XIV comte de Strathmore i Kinghorne. Elisabet va néixer per cesària a les 2:40 GMT el 21 d'abril de 1926 a la casa londinenca del seu avi matern en el número 17 de Bruton Street, Mayfair.Brandreth, p. 103; Pimlott, pp. 2-3; Lacey, pp. 75-76; Roberts, p. 74. Posteriorment, va residir breument en un habitatge adquirit pels seus pares poc després del seu naixement en el número 145 de Piccadilly a Londres i en la residència White Lodge a Richmond Park. El 29 de maig de 1926, l'arquebisbe de York, Cosmo Lang, la va batejar sota la religió anglicana a la capella privada del Palau de Buckingham (destruïda durant els bombardejos de Londres a la Segona Guerra Mundial).Hoey, p. 40. Va ser nomenada «Elisabet» en honor de la seva mare, «Alexandra» per la mare de Jordi V (la seva besàvia paterna), que havia mort sis mesos abans i «Mary» per la seva àvia paterna.Brandreth, p. 103 En la intimitat, se l'anomenava «Lilibet».Pimlott, p. 12. Jordi V apreciava molt la seva neta i durant la seva greu malaltia el 1929, les seves visites periòdiques li van pujar l'ànim i van afavorir la seva recuperació, segons van acreditar la premsa pública i els seus biògrafs posteriors.Lacey, p. 56; Nicolson, p. 433; Pimlott, pp. 14-16.

L'única germana d'Elisabet era la princesa Margarida, nascuda l'any 1930. Totes dues van ser educades a casa sota la supervisió de la seva mare i de Marion Crawford, la seva institutriu, anomenada informalment «Crawfie».Crawford, p. 26; Pimlott, p. 20; Shawcross, p. 21. Les classes es concentraven principalment en història, llengua, literatura i música.Brandreth, p. 124; Lacey, pp. 62-63; Pimlott, pp. 24, 69. Per a consternació de la família reial, Crawford més tard va publicar un llibre biogràfic sobre els primers anys d'Elisabet i Margarida titulat The Little Princesses.Brandreth, pp. 108-110; Lacey, pp. 159-161; Pimlott, pp. 20, 163. El llibre descriu l'amor d'Elisabet pels cavalls i els gossos, la seva disciplina i la seva actitud de responsabilitat.Brandreth, pp. 108-110 Uns altres van fer ressò de tals observacions: Winston Churchill va descriure Elisabet quan tenia dos anys com «un personatge. Té un aire d'autoritat i reflexió sorprenents per a un infant».Brandreth, p. 105; Lacey, p. 81 y Shawcross, pp. 21-22. La seva cosina Margaret Rhodes la va descriure com «una nena alegre però, fonamentalment, sensible i de bon comportament».Brandreth, pp. 105-106.

Hereva legal de la corona miniatura|272x272px|La princesa Elisabet (dreta) al costat de la seva àvia, Maria de Teck i la seva germana Margarida (centre), l'any 1939. Com a neta del monarca, el títol complet d'Elisabet en néixer era s'Altesa Reial la princesa Elisabet de York. Era tercera en la línia de successió al tron darrere del seu oncle, Eduard, príncep de Gal·les i del seu pare. A pesar que el seu naixement va produir interès públic, no s'esperava que es convertís en reina, tenint en compte que el príncep de Gal·les era jove i, per tant, molts creien que es casaria i tindria fills.Bond, p. 8; Lacey, p. 76; Pimlott, p. 3. El 1936, quan el seu avi va morir i Eduard el va succeir com a rei (com Eduard VIII), Elisabet va passar a ocupar el segon lloc en la línia de successió al tron després del seu pare. Aquell mateix any, Eduard VIII va abdicar després de la crisi constitucional causada per la seva proposta de matrimoni amb Wallis Simpson, una divorciada estatunidenca.Lacey, pp. 97-98. A pesar que legalment podia casar-se, els ministres li van recomanar que no ho fes ja que el poble mai l'acceptaria com a reina i, com a monarca constitucional, Eduard estava obligat a acceptar el criteri del consell de ministres. Jordi V havia expressat les seves opinions sobre el seu fill gran: «Prego a Déu que el meu fill gran mai no es casi ni tingui fills, perquè res no s'interposi entre Bertie i Lilibet i el tron».Ziegler, p. 199. Amb l'abdicació d'Eduard VIII, el pare d'Elisabet es va convertir en rei i ella en l'hereva legal amb el títol de s'Altesa Reial la princesa Elisabet.

Elisabet va rebre classes particulars d'història constitucional per part d'Henry Marten, el rector de l'Eton College, i va aprendre l'idioma francès amb l'ajut de diverses institutrius.Brandreth, p. 124; Crawford, p. 85; Lacey, p. 112; Pimlott, p. 51; Shawcross, p. 25. El moviment escolta Girl Guides, la primera companyia del Palau de Buckingham, es va formar específicament perquè Elisabet pogués relacionar-se amb nenes de la seva edat.Pimlott, p. 47. Més tard, es va inscriure a l'organització juvenil Sea Ranger.

L'any 1939, els pares d'Elisabet van realitzar una gira pel Canadà i els Estats Units. Com l'any 1927, en què van recórrer Austràlia i Nova Zelanda, Elisabet va romandre a Gran Bretanya atès que el rei va pensar que era massa jove per efectuar visites públiques.Pimlott, p. 54. Elisabet «mirava plorosa» quan els seus pares marxaven.Pimlott, p. 55. Es comunicaven per cartes regularment i el 18 de maig, Elisabet i els seus pares van fer la primera trucada telefònica trasatlántica reial.

Segona Guerra Mundial Des de setembre de 1939, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Elisabet i la seva germana menor Margarida van estar-se al castell de Balmoral, a Escòcia, fins al Nadal de 1939, que es van traslladar a Sandringham House, a Norfolk.Crawford, pp. 104-114; Pimlott, pp. 56-57. De febrer a maig de 1940 van residir a Royal Lodge, fins que se les va traslladar al castell de Windsor, on van estar-se la gran part dels següents cinc anys.Crawford, pp. 114-119; Pimlott, p. 57. Es va suggerir que es portés les nenes al Canadà, però la seva mare va rebutjar la proposta: "Les nenes no marxaran sense mi. Jo no deixaré el rei. I el rei mai no marxarà". esquerra|miniatura|La princesa Elisabet com a subalterna segona honorària al Servei Territorial Auxiliar de Dones (1945). El 1943, a l'edat de 16 anys, Elisabet va realitzar la seva primera aparició pública en solitari en una visita a la Guàrdia de Granaders, de la qual havia estat nomenada coronel en cap l'any anterior. A mesura que s'acostava el seu 18è aniversari, van ser modificades les lleis perquè pogués actuar com un dels cinc consellers d'Estat en el cas d'incapacitat del seu pare o per absència d'ell mateix, com va passar quan va visitar Itàlia en juliol de 1944.Pimlott, p. 71. Al febrer de 1945, va ingressar al Servei Territorial Auxiliar de Dones com a subalterna segona (tinent segona) honorària amb el número de servei 230873.London Gazette (36973). 6 de març de 1945, p. 1315. Es va formar com a conductora i mecànica,Lacey, p. 148; Pimlott, p. 75. i va ser promoguda a comandant júnior (capitana) honorària cinc mesos després.London Gazette (37205). 31 de juliol de 1945, p. 3972.

Durant la guerra, es van desenvolupar plans per sufocar el nacionalisme gal·lès en afiliar Elisabet més estretament amb Gal·les. Els polítics gal·lesos van proposar que es convertís en princesa de Gal·les en el seu 18è aniversari. La idea va ser recolzada pel ministre de l'Interior, Herbert Morrison, però va ser rebutjada pel rei perquè considerava que era un títol que pertanyia únicament a l'esposa del príncep de Gal·les. A més, aquest últim sempre havia estat l'hereu (en general, el fill gran del sobirà) i Elisabet era només l'hereva legal i podria ser reemplaçada en la línia de successió si el rei tingués un fill home.Pimlott, pp. 71-73. El 1946, va ser inclosa en la comunitat gal·lesa Gorsedd de Bardos al Eisteddfod Nacional de Gal·les. miniatura|236x236px|Dia de la Victòria a Europa (1945) Al final de la guerra, el Dia de la Victòria a Europa, Elisabet i la seva germana es van dispersar entre la multitud de forma anònima per celebrar-ho als carrers de Londres. Més tard, va dir en una entrevista; «Els vam preguntar als nostres pares si podíem sortir i veure [la celebració] pel nostre compte. Recordo que estàvem molt espantades per si érem reconegudes... Recordo les files de persones desconegudes unint els seus braços i caminant per Whitehall, tots vam ser simplement envaïts per una marea de felicitat i alleujament».Bond, p. 10; Pimlott, p. 79. Dos anys més tard, la princesa va fer la seva primera gira per l'estranger quan va acompanyar els seus pares al sud d'Àfrica. Durant el recorregut, en una emissió especial a la Mancomunitat de Nacions el dia del seu vintè primer aniversari, va prometre: «Declaro davant vostès que la meva vida sencera, ja sigui llarga o curta, serà dedicada al nostre servei i al servei de la nostra gran família imperial a la qual tots pertanyem».

Matrimoni