miniatura|Marques de flagel·lacions en un esclau, Mississipi, 2 d'abril de 1863 Maafa (també conegut com lHolocaust Africà o lHolocaust de l'Esclavitud) designa, en suahili, una gran tragèdia o desastre.Harp, O.J. Across Time: Mystery of the Great Sphinx. 2007, page 247. El terme es refereix als 500 anys de patiments que els africans i els africans de la diàspora van patir a causa de l'esclavisme, l'imperialisme, el colonialisme, la invasió, l'opressió, la deshumanització i l'explotació. A més a més, també es fa servir per a referir-se a les polítiques socials i acadèmiques que es van utilitzar per invalidar les contribucions dels pobles africans a la humanitat, i als efectes residuals de la seva persecució, com un manifest en la societat contemporània.
El terme fou encunyat per l'antropòloga i politòloga afroamericans estatunidencs, Marimba Ani.
Esclavitud El Maafa o l'Holocaust Africà distingeix, moralment, l'esclavitud domèstica africana de la tracta d'esclaus feta per europeus i àrabs, que capturaven africans per a fins comercials, que van tenir unes conseqüències i uns llegats importants al continent africà a causa d'aquesta ingerència estrangera. El terme no està limitat al significat demogràfic, que es refereix a les pèrdues de població, sinó que també es refereix als canvis profunds als patrons d'assentament, a les exposicions epidemiològiques i als canvis que van provocar en el potencial de desenvolupament social i reproductiu que va provocar en el continent africà.
En termes de legalitat, el Maafa també inclou les forces acadèmiques i socials que van categoritzar els afrians segons nivells de color, i les seves ramificacions en les conseqüències econòmiques, socials, polítiques i d'anomia, que es manifesten en la societat contemporània africana.
Maledicció de Cam La "maledicció de Cam" va ser una de les principals racionalitzacions morals que van justificar el comerç d'esclaus. La interpretació de la Bíblia de la maledicció de Ham (Gènesi-9:20-27), que relata la història de la família de Noè, després del diluvi universal. Noè va declarar que els descendents de Cam, els camites, eren maleïts a servir com esclaus. A causa que els genealogistes bíblics pensaven que els africans eren els camites, també s'assumí que Cam havia d'haver nascut negre, contràriament als dictats de la natura.Priest, Josiah. Bible Defence of Slavery: And Origin, Fortunes, and History of the Negro. 1852, page 34. Aquesta explicació dels esdeveniments bíblics també van ajudar a explicar els orígens de la gent amb el color de la pell negre.
Aquesta lectura de les escriptures bíbliques estava lluny de ser universal. Un crític del va suggerir que els camites tant podien ser els africans com els europeus, però que aquesta teoria justificava el pensament proesclavista occidental.Hall, Marshall. The Two-fold Slavery of the United States: With a Project of Self-Emanicipation. 1854, page 90.
L'equiparació de la negritud amb la foscor de l'ànima ha estat traçada des de l'antiguitat, amb alguns historiadors antics com Filó d'Alexandria i OrígenesGoldenberg, D. M. (2005) The Curse of Ham: Race & Slavery in Early Judaism, Christian, Princeton University Press A l'edat mitjana, els estudiosos europeus de la Bíblia van prendre del Talmud de BabilòniaTalmud la idea de veure els camites com a maleïts, possiblement amb la negritud. Tot i que els arguments primerencs d'aquest efecte eren esporàdics, aquests van esdevenir molt comuns durant el comerç d'esclaus dels segles i XVIII,Benjamin Braude, "The Sons of Noah and the Construction of Ethnic and Geographical Identities in the Medieval and Early Modern Periods, "William and Mary Quarterly LIV (January 1997): 103–142. See also William McKee Evans, "From the Land of Canaan to the Land of Guinea: The Strange Odyssey of the Sons of Ham,"American Historical Review 85 (February 1980): 15–43 quan va començar a ser utilitzat per a justificar i racionalitzar l'esclavitud, que servia per als interessos econòmics i ideològics de l'elit europea.
Els historiadors creien que durant el , la creença que els negres descendien de Cam fou utilitzat pels blancs sudistes dels Estats Units per a justificar l'esclavitud.Felicia R. Lee, Noah's Curse Is Slavery's Rationale , Racematters.org, November 1, 2003 Segons Benjamin braude, la maledicció de Cam va esdevenir "un mite de fundació per a la degradació col·lectiva, tractada convencionalment com una raó divina per a condemnar generacions de pobles negres procedents d'Àfrica a l'esclavatge."
Esclavitud a Àfrica Alguns aspectes del comerç d'esclaus foren controlats pels mateixos indígenes africans. Moltes nacions africanes, com els Ashanti de Ghana i els Ioruba de Nigèria tenien economies que depenien únicament del comerç d'esclaus. Pobles africans com els Imbangala d'Angola i els Nyamwezi de Tanzània van servir com a intermediaris de les bandes que capturaven africans i els europeus. Hi havia circumstàncies extenuants que demandaven l'explotació, per la demanda dels oficials europeus que van instal·lar rols a Àfrica que estaven d'acord amb els seus interessos. Els europeus van actuar a favor d'alguns grups africans de manera deliberada per a provocar el caos per a obtenir més esclaus.
El comerç d'esclaus europeu El sistema d'esclavitud era sostingut a reflectir una dinàmica ètnica-social divina, emplaçant els blancs i els amos per damunt dels negres com a esclaus. Hi havia la presumpció de la legitimització divina del sistema de subjugació i d'opressió, un sistema que estava motivat i mantingut per la cobdícia i la ignorància i només era excusat pel cristianisme i algunes vegades, com una idea de cristianitzar la gent sense ànima. Alguns defensors de l'esclavitud en el sud dels Estats Units en el període anterior a la Guerra Civil Americana, per exemple, donaven l'argumentació de què els negres, en els Estats Units, havien esdevingut "elevats, des del grau superior de l'esclavatge, al de l'anterior salvatgisme per la participació de la civilització i la cristianitat".Conser, Walter H. God and the Natural World: Religion and Science in Antebellum America. 1993, page 120.
El pensament cristià va esdevenir el context per a la prevalença cultural de la cultura europea; els noms europeus van esdevenir els noms cristians i foren aquells que van adoptar o que van ser forçats a adoptar pel cristianisme i la cultura europea, en el seu esforç a esdevenir més "cristians".
Comerç d'esclaus àrab miniatura|esquerra|Mercat d'esclaus al Ièmen al segle XIII
El comerç d'esclaus oriental és anomenat tot sovint comerç d'esclaus islàmic, però la religió era un punt gens important en l'esclavitud, segons Patrick Manning, un professor d'Història Mundial.Manning (1990) p.10 La majoria d'àrabs eren cristians, jueus i àrabs que seguien les creences tradicionals. També, aquest terme suggereix la comparació entre el comerç d'esclaus islàmic i el comerç d'esclaus cristià. A més a més, l'ús dels termes "comerç islàmic" o "món islàmic" implícitament i erròniament tracta Àfrica com si os el pati del darrere de l'Islam, o una porció negligible del món islàmic. El Dr. Kwaku Person-Lynn puntualitza que el comerç àrab era rarament un comerç de béns i alguns argüeixen que era més "humà". Tant en l'esclavitud africana com en l'esclavisme àrab dels africans, els esclavitzats podien obtenir un important ascens social. En el el nord d'Àfrica era dominat per àrabs-berbers: l'islam es va anar expandint cap al sud a través del Nil i del Sàhara. La dinastia Salomònica d'Etiòpia sovint exportava esclaus nilòtics des de les províncies de la frontera etiòpica. Els sultanats musulmans etiòpics nadius també van exportar esclaus, i també ho va fer de vegades el sultanat independent d'Adal. Després que els europeus s'assentessin en el golf de Guinea, el comerç d'esclaus transsaharià va esdevenir menys important. A Zanzíbar l'esclavitud es va abolir el 1897, sota el govern del sultà Hamoud bin Mohammed.Ingrams (1967) p.175 La resta d'Àfrica no tenia contacte directe amb els comerciants d'esclaus musulmans.
El primer boom del comerç d'esclaus africans fet pels àrabs fou durant el . Els portuguesos havien destruït la costa suahili i Zanzíbar va emergir com un centre neuràlgic pels estats àrabs. El 1839, el comerç d'esclaus va esdevenir la principal empresa dels àrabs. La demanda d'esclaus a Aràbia, Egipte, Pèrsia i l'Índia, però sobretot la demanda portuguesa, que van ocupar Moçambic, van provocar una onada de destrucció a l'Àfrica Oriental. S'ha calculat que uns 45.000 esclaus passaven a través de Zanzíbar cada any.
Llegat de l'esclavitud àrab entre els africans L'Islam, igual que el cristianisme, va esdevenir el context en la qual va existir la prevalença de la cultura àrab. Els noms àrabs van esdevenir noms islàmics i aquells que adoptaven l'Islam, també adoptaven automàticament la cultura àrab per tal d'esdevenir "islàmics". Les relacions afro-àrabs foren molt complexes. Alguns àrabs eren àrabs lingüísticament, encara que fossin negroafricans. Així, el comerç àrab, que portaven esclaus africans, no només era conduït per àrabs asiàtics i caucassians, sinó també per àrabs africans: els africans que parlaven àrab com a primera llengua es van adaptar a la cultura àrab.
Els especialistes en l'esclavitud àrab, han estat històricament limitats a causa del fet que la major part de la gent que sap que els seus ancestres han estat esclaus són gent de la Diàspora africana, els ancestres dels quals van estar involucrats en el comerç d'esclaus transatlàntic. L'impacte del comerç àrab en els afroamericans no és tan important. Una altra raó de què el comerç àrab fos menys investigat que el comerç europeu és que el llegat social de l'esclavitud occidental és més important avui en dia: a l'Oest, els guettos de pobresa concentrada, poblats per minories negres, no són infreqüents. La diàspora africana en les terres àrabs, d'altra banda, ha anat desapareixent a través dels matrimonis interacials. La ressurgència de la islamofòbia i la necessitat de posar altres focus a les activitats esclavistes dels europeus han estat alguns arguments que han portat a alguns historiadors a considerar el comerç d'esclaus àrab. miniatura|esquerra|Tippu Tip era considerat àrab perquè el seu pare era àrab
Segons el Dr. Carlos Moore, professor de l'Universidade do estado da Bahia, Brasil, els multiracials amb ascendència africana del món àrag, s'autoidentifiquen de manera semblant a Amèrica Llatina. Moore va dir que una pel·lícula sobre el president egipci Anwar Sadat havia de ser cancel·lat quan Sadat va descobrir que un afroamericà havia estat elegit per a fer el seu personatge. Sadat es considerava a si mateix com un blanc, segons Moore. Moore va dir que els àrabs negres, com molts negres llatinoamericans, sovient es consideren a ells mateixos com blancs perquè tenen ancestres blancs. De manera similar, el comerciant d'esclaus del , Tippu Tip, tot sovint és identificat com un àrabTippu Tip a pesar de tenir una mare africana negra, en part a causa de la tradició àrab d'assignar la raça per la via paterna. Tip, es va adonar de la violència contra els africans, una tradició que ell va continuar obtenint una reputació de ser poc atent amb els esclaus.Ayanna - Islam, Colourism and the Myth of Black African Slave Traders
Segons J. Phillipe Rushton, les relacions dels àrabs amb els negres, després d'una història d'uns 1000 anys d'història de comerç d'esclaus és el següent: "Tot i que l'Alcorà diu que no hi ha races superiors ni inferiors, ni es prohibeix el casament interacial, a la pràctica no era ben bé així. Els àrabs no volien que les seves filles es casessin amb negres. Els etiòpics eren els més respectats, els Zanj (bantus i altres tribus negres de l'Àfrica oriental i occidental al sud del Sàhara) eren menys respectats, i els Nubis ocupaven una posició intermèdia."Race, Evolution, and Behavior, unabridged edition, 1997, by J. Phillipe Rushton pg 97-98
Balanç