miniatura|Esquema del sistema de govern borbònic basat en tres institucions polítiques: La nova Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó. Originàriament, el capità general de fet tenia atribuïdes la jurisdicció militar a tot Catalunya i en època de Pi i Arimón el seu estat major el formaven aquest, un mariscal de camp, un brigadier, un tinent coronel, tres comandants, cinc capitans i un tinent, a més dels oficials a càrrec de l'arxiu militar d'un oficial primer, dos oficials segons i dos oficials tercers. Així mateix, el capità general presidia la Reial Audiència, que dirimia qüestions de justícia. També tenia de fet delegades les qüestions de seguretat ciutadana de Catalunya. En aquest sentit, a càrrec seu hi havia les esquadres de Catalunya, fundades el 1719 per a perseguir austriacistes i que fou el germen del que més tard seria el Cos de Mossos d'Esquadra; i les Rondas Volantes Extraordinarias del Resguardo de Cataluña - anomenats Pirrots o Parrots - fundades el 1770 que perseguien els contrabandistes.
Des de la reforma administrativa de 1835 va mantenir les regions militars existents, però el capità general ja només tindrà funcions militars i perdrà les funcions civils, que restaran en mans del governador civil. La capitania general de Catalunya formarà part de la IV Regió Militar fins que en 1984 fou integrada en la Región Militar Pirenaica Oriental amb seu a Barcelona.Creada la Región Militar Pirenaica Oriental, con sede en Barcelona, El País, 26 de novembre de 1986
Inicialment, el capità general s'instal·là al Palau Reial del Pla de Palau de Barcelona, fins que el 1846 es traslladà al convent de la Mercè que es trobava sense ús després de la bullanga de 1835 i les successives desamortitzacions, i que fou reformat diversos cops durant els segles XIX i XX.Millán Rubio, Joaquín, Martínez Delgado, Pablo. El Palau de Capitania General de Barcelona. Departament de Relacions Institucionals. Generalitat de Catalunya. 2008
http://www.gencat.cat/drep/dgri/sumaris/llibre_capitania.pdf
Llista de capitans generals de Catalunya
Regnat de Felip V 1713-1714 Restaino Cantelmo Stuart, duc de Popoli 1714 (juliol-octubre). James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, Llíria i Xèrica 1714 (octubre). Claude François Bidal d'Asfeld, marquès d'Asfeld (interí) 1714-1715. Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly, príncep de Tilly 1715-1719. Francesco Pio di Savoia, marquès de Castel-Rodrigo 1719 (juny-setembre). Antonio del Valle (cap polític interí) i Francisco Caetano de Aragón (cap militar interí) 1719-1720. Francesco Pio di Savoia, marquès de Castel-Rodrigo (segona vegada) 1720 (maig-desembre). Francisco Caetano de Aragón (interí) (segona vegada) 1720-1721. Francesco Pio di Savoia, marquès de Castel-Rodrigo (tercera vegada) (titular fins al 1723) 1721-1722. Francisco Caetano de Aragón (interí) (tercera vegada) 1722-1725. José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar (interí) 1725-1735. Guillaume de Melun, marquès de Risbourg 1735-1737. Ignace-François de Glimes de Brabant de Campenne, comte de Glimes y del Sacro Imperio (interí) 1737-1738. Joris Prosper Van Verboom, marquès de Verboom (interí) 1738-1742. Ignace-François de Glimes de Brabant de Campenne, comte de Glimes y del Sacro Imperio (segona vegada) (titular fins al 1754) 1742 (abril-novembre). Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, marquès de La Mina 1742-1746. Gaspar Sanz de Antona, governador de Barcelona (cap militar accidental) i Josep Francesc d'Alòs i de Rius, Regent de la Reial Audiència de Catalunya (cap polític accidental) 1746-1749. Pedro de Vargas y Maldonado, marquès de Campo Fuerte (interí) (des de juliol de 1746 regna Ferran VI)
Regnat de Ferran VI 1749-1754. Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, marquès de la Mina (segona vegada) 1754-1755. Agustín de Ahumada y Villalón, governador de Barcelona (cap militar accidental) (conflicte entre el marquès de la Mina i la Reial Audiència de Catalunya, la qual pretengué assumir el poder polític) 1755-1767. Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, marquès de la Mina (tercera vegada) (des de 1759 regna Carles III)
Regnat de Carles III 1767 (gener-juny). Bernardo O'Connor y O'Phaly, governador de Barcelona (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític) 1767-1770. Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea, comte de Ricla 1770 (abril-desembre). Bernardo O'Connor y O'Phaly, governador de Barcelona (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític) (segona vegada) 1770-1772. Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea, comte de Ricla (segona vegada) (titular fins al 1780) 1772 (febrer-juliol). Bernardo O'Connor y O'Phaly, governador de Barcelona (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític) (tercera vegada) 1772-1773. Bernardo O'Connor y O'Phaly (interí) (quarta vegada) 1773-1778. Philippe de Cabanes, senyor de Luttange (interí) 1778-1783. Francisco González y de Bassecourt, comte del Asalto, marquès de Grigny (interí) 1783-1784. Felix O'Neille, governador de Barcelona (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític) 1784-1789. Francisco González y de Bassecourt, comte del Asalto, marquès de Grigny (segona vegada) (titular fins al 1790) (des de 1788 regna Carles IV)
Regnat de Carles IV 1789-1792. Francisco Antonio de Lacy, comte de Lacy 1792-1793. Ladislao Habor, governador de Girona (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític) 1793-1794. Antonio Ricardos y Carrillo de Albornoz 1794 (febrer-abril). Jerónimo José de Baños y Utrera, marquès de BañosAltres fonts assenyalen a Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo, marquès de las Amarillas, però fou el marquès de Baños el Comandant General de les Armes del Principat (Solé i Cot, 2008, pàg. 145-146) (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític) 1794 (abril-novembre). Luis Fermín de Carvajal Vargas y Brun, comte de la Unión 1794-1795. José de Urrutia y de las Casas 1795-1797. (vacant, govern polític accidental de l'Audiència) 1796. Juan Vicente de Güemes y Pacheco, comte de Revillagigedo, baró de Benilloba y Ribaroja (no prengué possessió) 1797-1799. Agustín de Lancaster y Araciel 1799 (maig-agost). Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz 1799 (agost-novembre). Leopoldo de Gregorio y Paternó, marquès de Vallesantoro, governador de Barcelona (cap militar accidental, l'Audiència assumeix el poder polític) 1799-1800. Domingo Izquierdo 1800-1801. Pere Caro i Sureda-Valero y Maça de Liçana 1801-1802. Francisco de Horcasitas y Colón de Portugal (interí) 1802-1808. Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas, comte de Santa Clara i baró de Maials (interí fins al 1803) 1808 (febrer-setembre). José de Ezpeleta y Veira de Galdeano, comte de Ezpeleta de Beire (des del març 1808 regna Ferran VII i des del juliol Josep I) (des del juny 1808 sota l'autoritat de l'exèrcit francès)
Regnats de Ferran VII i Josep I 1808-1809. Galceran de Vilalba de Meca i de Llorac, baró de Solivella (nomenat per l'exèrcit francès) 1808-1810. Guillaume Philibert Duhesme, comte de Duhesme, cap suprem militar i polític (de facto)
Imperi de Napoleó I (Governadors generals) 1810. Pierre François Charles Augereau, duc de Castiglione 1810. Louis Emmanuel Rey (interí) 1810-1811. Etienne-Jacques-Joseph-Alexandre Mac-Donald, duc de Tarento 1811-1813. Charles Mathieu Isidore Decaen, comte de Decaen 1813-1814. Louis-Gabriel Suchet, duc de l'Albufera
Junta Superior de Catalunya 1808. Domingo Traggia Uribarri, marquès de Palacio 1808-1809. Joan Miquel de Vives i Feliu 1809. Teodoro Reding 1809. Antoine Malet, marquès de Coupigny (interí) 1809. Joaquín Blake 1809-1810. Francisco Gómez de Terán y Negrete, marquès de Portago 1810. Jaime García-Conde (interí) 1810. Juan de la Cruz Fernández de Henestrosa y Horcasitas (interí) 1810. Enrique O'Donnell y Anethan, després comte de La Bisbal 1810. Juan Manuel de Villena 1810. Carlos O'Donnell y Anethan (interí) 1810-1811. Miguel Antonio de Iranzo y Peralta 1811. Luis González-Torres de Navarra y Castro, marquès de Campoverde 1811-1813. Luis de Lacy y Gautier 1813. Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, baró d'Eroles 1813-1814. Francisco de Oliver-Copons y Méndez-Navia, després comte de Tarifa
Regnat de Ferran VII (restauració) 1814. Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, baró d'Eroles (segona vegada) 1814. Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, marquès de Campo Sagrado 1815. Andrés Pérez de Herrasti (interí) 1815-1820. Francisco Javier Castaños y Aragerri, després duc de Bailén, marquès de Portugalete 1820-1822. Pedro Villacampa y Maza de Lizana 1822. José María de Santocildes y de Llanos 1822. Joaquín Ruiz de Porras 1822. Francisco Javier Ferraz y Cornel 1822-1823. Francisco Javier de Sentmenat-Oms y de Santa Pau y de Vera, marquès de Castelldosrius, baró de Santa Pau 1823. Fernando Gómez de Butrón (interí) 1823. Antoine Rotten (interí) 1823. Francisco de Espoz y Mina 1823-1824. Joaquín de Ibáñez Cuevas y de Valonga, baró de Eroles (tercera vegada) 1824-1825. Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, maqués de Campo Sagrado (interí) 1825-1826. Joan Caro Sureda-Valero i Togores 1826-1827. Francisco Bernaldo de Quirós y Mariño de Lobera, maqués de Campo Sagrado 1827-1832. Charles d'Espagnac de Cousserans de Cominges, comte d'Espanya 1832-1835. Manuel de Llauder i de Camín, marquès del Valle de Ribas (des de 1833 regna Isabel II)
Regnat d'Isabel II 1835-1836. Francisco de Espoz y Mina 1836-1836. Juan Antonio Aldama Irabien 1837. Francisco Serrano y Cuenca 1837-1839. Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, comte de Gra 1839-1840. Jerónimo Valdés de Noriega, després comte de Villarin 1840-1842. Antonio van Halen y Sarti, comte de Peracamps 1842-1843. Antonio Seoane Hoyos (interí) 1843. José de Cortines y Espinosa de los Monteros (interí) 1843. Miguel Aráoz y Arce 1843. José Laureano Sanz y Soto de Alfeirán 1843-1845. Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, comte de Gra (segona vegada) 1845. Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen, després marquès del Duero 1845. Manuel Bretón del Rio y Fernández de Jubera, després comte de la Riba y Picamoixons 1845-1847. Manuel Pavía y Lacy, després marquès de Novaliches 1847. Manuel Gutiérrez de la Concha y de Irigoyen, després marquès del Duero 1847-1848. Manuel Pavía y Lacy, després marquès de Novaliches 1848. Fernando Fernández de Córdova Valcárcel 1848-1849. Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen, marquès del Duero 1849-1854. Ramón de la Rocha y Duji 1854-1855. Domingo Dulce de Guerrero, Garay y Sáez, després marquès de Castellflorite 1855-1858. Juan Zapatero y Navas 1858-1862. Domingo Dulce de Guerrero, Garay y Sáez, després marquès de Castellflorite 1862-1863. Luis García y Miguel 1863-1864. Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig, després marquès de la Sénia 1864-1865. Rafael Mayalde y Villaroya 1865. Rafael Echagüe y Bermingham, després comte del Serrallo 1865-1866. Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig després marquès de la Sénia (segona vegada) 1866-1867. Manuel Gasset y Mercader, després marquès de Benzú 1867-1868. Juan Manuel de la Pezuela y de Ceballos, comte de Cheste, marquès de la Pezuela 1868. Manuel Pavía y Lacy, marquès de Novaliches 1868. Joaquim de Bassols i de Maranyosa
Govern Provisional de 1868 a 1870 1868-1869. Ramon Nouvillas i Ràfols