Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa. Té 25.817 habitants (INE, 2024).
Geografia miniatura|esquerra|Vista del castell d'Onda amb la solta de coloms Situada a una vintena de km de la costa mediterrània, amb els seus 108,84 km² de terme municipal és un dels municipis més grans de la província de Castelló, abraçant-se des de les muntanyes de Tales fins a la planícia de La Plana. És travessada per dos rius, el Millars, situat al nord, i el Sonella, al sud, vorejant la població. L'Embassament del Sitjar, construït en el mateix riu Millars també es troba al terme municipal. A 284 m, presidint la població es troba el Castell, encara que Onda està a tan sols 187 m. Al paisatge trobem bosc mediterrani, però predominen els tarongers.
El terme municipal d'Onda limita amb nou municipis: L'Alcora, Castelló de la Plana, Almassora, Vila-real, Betxí, Artana, Tales, Ribesalbes i Fanzara.
Història Encara no se sap des de quan està habitat el terme d'Onda, però s'han descobert eines de sílex del Neolític a la partida de la Murtera, i de l'edat del bronze als jaciments del Torrelló i el Castell. Del període Ibèric s'han trobat restes ceràmiques al Torrelló, Castell, Pla dels Olivars i Sitjar Baix. Més tard Onda mantingué contactes amb el món grec, com ho demostren les troballes del Torrelló i el Castell. Durant la dominació romana, el territori d'Onda pertanyia a Sagunt, el poblat del Torrelló va anar desapareixent a poc a poc i el del Castell es mantingué. A més, hi hagué 11 inscripcions llatines, 5 de les quals encara es conserven, a més d'un pont al riu Millars i un tros de via romana.
Durant el període visigòtic hi ha una presència almenys esporàdica, tal com ho demostra el descobriment d'una patena de bronze d'eixa època. L'assentament definitiu de la població com a nucli urbà es coneix amb seguretat des de principis del , quan es va construir el castell i, des de llavors no ha deixat de desenvolupar-se fins a convertir-se durant els segles i en el principal nucli al nord de la València musulmana.<ref>Varona Gil, Josep Eugeni (1993). El Castell i la Vila d'Onda: Estudi de les fortificacions. Miralcamp. Butlletí d'Estudis Onders, Núm. 8</ref> Del període musulmà és la guixeria amb decoració Sebka, restes d'una sumptuosa residència, trobada en la plaça de Sant Cristòfol i, nombrosos personatges, com Yusuf al-Qud-i, deixeble de el-Hariri, escriptor, i Ibn al-Abbar, de pares onders, poeta i polític. Onda fon conquerida per les hosts del Cid en l'any 1090, encara que posteriorment, en el 1102, passà de nou a poder musulmà. El 21 de setembre de 1237 el rei donà al noble Eiximén de Foces l'alqueria de TalesFerrando i Francés, A. (ed) (1978). Llibre del Repartiment. Paterna. Ressenyes 71 i 2203 pertanyent al territori d'Onda, encara en poder musulmà.
La seua conquesta per Jaume I tingué lloc l'any 1241,Garcia Edo, Vicent (1998). Llibre de Privilegis de la Vila d'Onda (1241-1618). Onda: Ajuntament, p.21 però es va mantindre la població musulmana fins a l'any 1248, quan fon expulsada per una rebel·lió general comandada per Al-Azraq. El rei va atorgar la Carta pobla juntament amb l'alqueria de Tales el 3 d'abril de 1248, donant àmplies franquícies i retenint els monopolis. Llavors van conviure cristians, jueus i musulmans. Els cristians, com a grup dominant, ocuparen la zona d'intremurs, exceptuant el barri jueu al voltant del Portal de València, mentre els musulmans van ser desplaçats a la part forana, coneguda des de llavors com la moreria. En els llocs i alqueries dependents de la vila d'Onda la població es va mantenir musulmana. Eixa situació continuà fins a l'expulsió dels jueus en 1492 (per un edicte dels Reis Catòlics promulgat el 31 de març) i dels moriscs en 1609. Per altra banda va romandre en el Patrimoni Reial fins a 1280, any que fou entregada a canvi d'Amposta a l'Orde de l'Hospital, la qual va retindre el seu senyoriu fins a 1319; aquell any va ser traspassada a l'Orde de Montesa. En 1343 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció criminal a eixe orde, fet que va provocar un llarg període de conflictes amb els veïns, fins que en 1393 van aconseguir arreplegar els diners per a comprar-la i retornar-la al rei Joan I. Un nou intent d'ensenyoriment es va produir quan Ferran el Catòlic va atorgar el lloc a Alfons, segon duc de Vilafermosa, fet que va provocar una forta resistència dels veïns, que va acabar en morir el duc i llegar la població al rei, sent els veïns amnistiats en 1513.
Durant les Germanies (1519-1522) Onda es va alinear amb el bàndol reial juntament amb Borriana, contra els agermanats i, en els anys següents, va participar molt directament en la guerra contra els moriscs rebel·lats en la Serra d'Espadà, en la qual es convertiria en la quarter general del duc de Sogorb. Amb l'expulsió morisca de 1609 van quedar momentàniament despoblades algunes alqueries del seu terme com Tales i Artesa. Durant l'època Moderna, Onda fou considerada vila de reialenc, encara que l'Orde de Montesa va mantindre drets enfitèutics i monopolis. En els segles XVII i XVIII van ser freqüents els plets per l'ús de les aigües de reg. En el transcurs de les accions bèl·liques de la Guerra de la Independència, la vila seria presa per les tropes franceses en 1811 però, poc més tard va ser alliberada. Encara tornaria a ser ocupada en el transcurs de l'any 1812.
Economia L'economia a Onda abraça dos sectors: d'una banda, el sector ceràmic, amb fàbriques taulelleres, de paviment, d'esmalts, i altres activitats relacionades amb el mercat ceràmic; de l'altra, el sector cítric, fonamentalment de cultiu de tarongers i mandariners.
Demografia Evolució demogràfica en els darrers anysAny 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006200720082009201020112012 Població 19.303 19.716 20.32620.90921.566 22.28122.52624.14025.36225.69125.77825.70425.571Any201320142015201620172018201920202021202220232024Població25.57225.22824.96324.85624.80724.85024.85924.98024.93925.09925.54725.817
Nuclis de població i partides Aguillador, l' Alcavons, els Arquet, l' Artesa Assegador, l' Baixador de Betxí (Apeadero) Baronia, la Bassetes, les Bastida, la Benabar Beniparrell Bovalar, el Cagaferral Campillo, el Cantalar, el Cantallops Cantera, la Canyar, el Capamantos Cardàs Carme, el Casablanca Cingles, els Colador, el Colmenar, el Colomer, el Comptadors, els Corral Blanc, el Corral de Parents, el Corral Roig, el Corralisses, les Corroio Cossa, la Covatelles, les Cuquello, el Desmonte, el Era Blanca, l' Esperança, l' Esquellador, l' Farons Foguilella, la Foia de Petit, la Forques, les Foia dels Frares, la Fumeral, el Grillera Gronsa, la Horta Nova, l' Horta Vella, l' Llidona, la Lloma de Ràtils, la Llosar, el Mas de Pere Maset, el Merlota Miralcamp Miralpeix Molar, el Monteblanco Montí Murtera, la Nueva Onda Onda Palaci Palmeral, el Pantà del Sitjar (Sitjar Alt) Pedrissa, la Penya de Ramos, la Pica, la Pla de Culla, el Pla de la Barca, el Pla de la Marquesa, el Pla dels Olivars, el Pollosa, la Prat, el Puador, el Quart, el Quinalis Racó de Lleó, el Racó de Talàs, el Rajolar, el Rambla, la Ràtils Regall de l'Abellar, el Roc, el Rodador, el Rogeta, la Romeral, el Saera Sala Salvador, el Sant Francesc Sant Gil Sastre del Rei, el Serratella, la Sis Quarts Sitjar Baix (Milla Alta) Solades, les Solsida, la Sonella Talaia, la Terrers, els Tis, el Torrassa, la Torrelló, el Tossal del Corb, el Tossalet, el Trencadella, la Trencades, les Urbanització del Mas de Font Urbanització del Sitjar Baix Urbanització el Pinar d'Onda Urbanització les Pedrissetes Volta, la Xiclà Xorva
Despoblats D'acord amb les dades ressenyades per Baltasar Rull en el seu Noticiario Histórico de Onda (1967), al terme municipal hi hauria cinc despoblats: Berita, Espartera, Grillera, Sonella i Trutxelles. En un estudi posterior, anomenat Onda en el siglo XIII: notas para su estudio (1988) Vicente García Edo afig els despoblats de Benifaraig, Carrascosa i Cavallera.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 14 regidors del Partit Popular (PP), 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Compromís per Onda (Compromís).
Alcaldes Des de 2019 l'alcaldessa d'Onda és Carmina Ballester Feliu de PP.
Monuments Monuments religiosos miniatura|Església de l'Assumpció des del Castell miniatura|Església de la Sang o de Santa Margarida Església de l'Assumpció. Del . Construcció barroca on es pot trobar el "Retaule de Sant Antoni i Santa Bàrbara" (1558) de Joan de Joanes i el "Retaule de les Ànimes" (començaments del ), atribuït a Vicent Macip, Mestre de Cabanyes, pare de Joan de Joanes. El temple original es va construir durant el sobre l'antiga mesquita principal. Però es va incendiar el 18 de desembre de 1467 i va quedar completament destruït. En 1727 es va finalitzar la construcció actual. Adossada al temple principal es va construir la Capella de la Comunió, sent inaugurada el 1764. El conjunt té una façana amb 2 portes, la principal i la de la Capella de la Comunió. Va ser cremada saquejada el 10 d'agost del 1936 i cremada el 9 d'octubre d'aquell any. La seua reconstruccio comença el 1938 i acaba el 1976.
Església de la Sang o de Santa Margarida. Del . Va ser construïda pels cavallers templaris en la segona meitat del . Es tracta de la primera església construïda a Onda després de la reconquesta. Té un porticat gòtic abocinat d'arcs de mig punt. L'interior, que pot ser definit com a gòtic de transició o de reconquesta, consta d'una sola nau amb enteixinat mudèjar i arcs apuntats.
Ermita del Salvador. Del . Destaca el panell ceràmic devocional de la façana, del ceramista Ismael Mundina. Trobem una hostatgeria i zona d'esplai.
Ermita de Santa Bàrbara.
Emplaçada en un turó, és edificació d'una sola nau, de quatre trams, amb una petita torre campanar situada a la dreta del seu accés, i una sèrie de dependències secundàries en la part posterior. Una porta en la qual apareix la data 1697 dona accés a l'interior, totalment espoliat, en el qual es conserva part del paviment, les pilastres i restes de la cornisa longitudinal. D'altra banda, la primera referència escrita que s'ha documentat sobre aquest temple és de l'any 1430. Després, l'esmenta també la Crònica de Martí de Viciana (1563). Conseqüentment, la data que figura a la porta s'ha de referir a una renovació o reconstrucció.
Capella de Sant Vicent Ferrer. Ermita de planta central amb cúpula de mitjana taronja amb il·luminació natural superior. Està adornada amb pilastres d'ordre corinti. L'altar presenta quatre columnes corínties, quedant indicat en el mateix la data de 1792. Té dibuixos al fresc en les petxines amb Sants de l'Orde dels Dominics. Consta també de quadres en els dos murs laterals. En la façana exterior es pot veure un retaule petit de dotze peces de ceràmica representant al Sant titular en rajoles del . La coberta és de teula ceràmica vidriada de color blau, amb els límits de la seua base octogonal en ceràmica blanca. La resta de la coberta és de teula ceràmica i la rematada de ferro forjat.
Capella de Sant Josep.
De planta quadrada amb cúpula semiesfèrica dividida en vuit segments. La coberta de la cúpula és de teula ceràmica de quatre aiguavessos. En la façana s'advertixen els carreus dels cantons i un retaule ceràmic del titular. En l'interior, el temple és d'ordre corinti, amb dues pilastres en cada cantó. L'entaulament presenta ornamentació d'elements vegetals d'escaiola. La cúpula s'alça sobre petxines adornades amb figures d'àngels i entrellaçats de cornises i elements vegetals, de tipus barroc. Cal destacar el sòcol de rajola en color blau i blanc, així com el paviment de l'altar.
Convent de Santa Caterina i Calvari.