miniatura|El príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha provenia d'un petit estat de caràcter semifeudal a l'actual Alemanya.
Albert de Saxònia-Coburg i Gotha (Castell de Rosenau, Coburg, 26 d'agost de 1819 - Castell de Windsor, 14 de desembre de 1861) és un príncep de la casa de Saxònia que pel matrimoni amb la reina Victòria I del Regne Unit, va esdevenir príncep consort del Regne Unit. No va ser gaire popular i només després de la seva mort la població va reconéixer els seus mèrits. Va introduir el costum luterà de l'arbre de nadal, fins aleshores desconegut al Regne Unit.
Infància Albert de Saxònia-Coburg Gotha nasqué a Coburg al castell de Rosenau l'any 1819, fill del duc sobirà Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha, senyor dels dominis de Coburg i Gotha als actuals länder de Baviera i de Turíngia, i de la princesa Lluïsa de Saxònia-Altenburg, filla del duc de Saxònia-Altenburg.
Passà a Coburg la primera infància als castells de Rosenau i del Veste. Visqué en un ambient cultivat però inestable per la mala relació dels pares, que protagonitzaren diversos intents de separacions i ruptures matrimonials. El 1837 va visitar Suïssa i Itàlia i l'any següent hi va tornar amb el secretari privat de Leopold de Bèlgica, el baró Christian Friedrich von Stockmar (1787-1863).
Va viure gran part de la seva jovinesa a Brussel·les amb son oncle Leopold I de Bèlgica i va estudiar a la Universitat de Bonn ciències naturals i econòmiques.
Malgrat que no tenia un paper constitucional definit, Albert va actuar molt per a promoure la cultura, la ciència i l'art. Va ser un dels principals promotors de la Gran Exposició de Londres de 1851, amb l'ajuda de la Cambra dels Lords i dels Comuns, que va obtenir per bé que no eren gaire proclius a contribuir a tals esdeveniments, i sens dubte gran part del succés prové de la seva constància.
Albert donà suport a múltiples activitats educatives. Desenvolupà uns quants projectes per a millorar la hisenda reial i explotar al màxim les propietats rurals de la família reial britànica, millorà les rendes provinents del ducat de Cornualles i remodelà els mètodes productius de les hisendes rurals de Balmoral, Windsor i Osborne. Obra seva és la restauració general de castells i palaus de la família reial britànica, com ara Balmoral, Windsor i Sandringham.
Políticament parlant, influencià enormement son esposa i tendia a donar suport als conservadors. Morí l'any 1861 a causa d'unes febres tifoides.
Amb el casament entre el príncep Albert i la reina Victòria va canviar dinastia al Regne Unit, la casa Wettin o de Saxònia-Coburg Gotha va substituir la casa de Hannover o Güelph.
El nom especiífic de l'ocell lira d'Albert (Menura alberti) hi fa referència. També va donar el nom a la «salsa Albert», una salsa per a acompanyar aviram i carn. Es fa amb rave picant ratllat i brou, lligat amb nata i rovells d'ou i amanit amb mostassa diluïda en vinagre.
Casament La idea de casar un príncep d'un petit estat alemany amb l'hereva del regne més pròsper del món sorgí de l'oncle d'ambdós, el rei Leopold I de Bèlgica. Els britànics volien que la jove reina contragués matrimoni amb un príncep reial d'una família poc important dintre del sistema de relacions internacionals, per tal de no comprometre gaire el Regne Unit amb ningú i, a la vegada, tampoc no ofendre ningú en no distingir ningú. Únicament el rei Guillem IV del Regne Unit apostava per l'elecció del príncep Alexandre d'Orange.
Albert de Saxònia fou acceptat com un candidat ideal i casat amb la reina Victòria l'any 1840 a la Capella Reial del Palau de Saint-James a Londres. Fou creat altesa reial i príncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda, però malgrat això escrigué: «Com a duc de Saxònia em sentia molt més important que si m'haguessin creat simplement duc de York o de Kent». L'any 1857 va rebre el títol de príncep consort.
La parella tingué nou fills:
Victòria del Regne Unit, reina de Prússia i emperadriu d'Alemanya (1840-1901). Es casà l'any 1858 amb Frederic de Prússia, que esdevindria rei de Prússia i emperador d'Alemanya amb el nom de Frederic III de Prússia.
Eduard VII del Regne Unit. Nascut a Londres el 1841 i mort l'any 1910, es casà amb la princesa Alexandra de Dinamarca
Alícia del Regne Unit, que esdevindria gran duquessa de Hessen-Darmstadt. Nascuda a Londres el 1843 i morta a Darmstadt el 1878, es casà amb el gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt l'any 1862.
Alfred del Regne Unit heretà els títols de la família paterna i es convertí en duc de Saxònia-Coburg Gotha i duc d'Edimburg per atorgació materna. Nascut a Londres el 1844 i mort a Coburg l'any 1900. Casat amb la gran duquessa Maria de Rússia des de l'any 1874.
Helena del Regne Unit, que es convertí en princesa de Schleswig-Holstein a causa del seu casament amb Cristià de Schleswig-Holstein l'any 1866. Nascuda a Londres el 1846 i morta l'any 1923.
Lluïsa del Regne Unit, nascuda a Londres el 1848 i morta el desembre de 1939, es casà amb lord John Douglas-Sutherland-Campbell, duc d'Argyll l'any 1871.
Artur del Regne Unit, duc de Connaught, nascut a Londres el 1850 i mort l'any 1942, es casà l'any 1879 amb la princesa Lluïsa Margarida de Prússia.
Leopold del Regne Unit, duc d'Albany, nascut a Londres el 1853 i mort a Cannes el 1884 a causa de l'hemofília que patia. S'havia casat el 1882 amb la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont.
Beatriu del Regne Unit, princesa de Battenberg. Nascuda a Londres el 1857 i morta a Balcombe, Sussex, l'any 1944. Es casà el 1885 amb el príncep Enric de Battenberg
Referències
Enllaços externs
Categoria:Prínceps del Regne Unit Categoria:Prínceps de Saxònia-Coburg Gotha Categoria:Casa de Saxònia-Coburg-Gotha Categoria:Alumnes de la Universitat de Bonn Categoria:Persones de Coburg Categoria:Gran Creu de Cavaller de l'orde de Sant Miquel i Sant Jordi Categoria:Cavallers de la Lligacama Categoria:Cavallers de l'Orde de l'Elefant Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Orde del Bany Categoria:Cavallers del Card Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Morts per febre tifoide Categoria:Cavallers de Sant Patrici