Miquel Casas i Bell (Sant Cugat del Vallès, 3 de juny del 1900 – Torelló, 23 d'octubre del 1988) va ser músic (pianista i violinista), compositor, professor de música i director de corals.

Miquel Casas fou fill d'Antoni Casas i Magrans, director de l'escorxador municipal de Sant Cugat del Vallès, i d'Engràcia Bell, pubilla d'una antiga masia santcugatenca. Inicià estudis de música amb el músic local Gurmesind Auladell i els continuà al Conservatori de Música de Barcelona als 11 anys, amb els mestres Argelaga (solfeig), Pellicer (piano), Balcells i Morera (harmonia, contrapunt i fuga), Gelabert i Millet. Durant un temps també dirigí les caramelles de l'"Agrupació Els Novells" de Sant Cugat, als anys 20. El 1929 guanyà les oposicions per a mestre de violí de l'Escola de Música de Terrassa -ciutat on es traslladà a viure- i posteriorment (1936) hi ensenyà piano i violí ensems que en dirigí l'orquestra de corda. L'agost del 1936 va ser elegit secretari de lAssociació d'empleats i obrers municipals de Terrassa, sindicat adherit a la CNT.

Acabada la guerra civil espanyola, formà part com a pianista i violinista del conjunt "Els nois d'Olesa" (1941), i el 1949 dirigí la nounada Unión Musical Rubinense. També tocà a l'orquestra els Escolans de Sant Sadurní d'Anoia i, per poc temps, al Hot Club de Terrassa. Al mateix Rubí fundà l'any 1956 l'Escola de Música, que pervisqué fins al 87, quan s'unificà amb l'altra escola municipal de música per constituir l'Escola Municipal de Música Pere Burés, en honor del que fou el seu fundador i director, Pere Burés i Camerino. Casas compatibilitzà la docència entre Rubí i Terrassa fins a jubilar-se'n (de Terrassa el 1965, de Rubí el 1985). Paral·lelament dirigí durant molts anys les corals S.C. Joventut Terrassenca (del 1956 al 1984) i Unió Santcugatenca, amb què gravà el disc J.A.Clavé (1824-1874): Obres corals de lAntologia Històrica de la Música Catalana.

Incitat pel seu company a l'Escola de Música, Ramon Serrat i Fajula compongué la seva primera sardana, Maria Engràcia, que li instrumentà el veterà compositor. Posteriorment n'escrigué vora d'un centenar més. També fou autor de peces per a conjunt de corda (especialment per a violí) i piano; i harmonitzà un gran nombre de cançons per a coral. La seva suite per a cobla Remors de festa a la pineda obtingué un dels premis Barcino del 1949.

Entre les diverses iniciatives que recorden el nom del músic i compositor hi ha un carrer a TerrassaCarrer Miquel Casas Bell, a Terrassa i una plaçaPlaça Miquel Casas Bell, a Rubí a Rubí. L'any 1986 s'atorgà el premi Miquel Casas i Bell a la pianista Escarlata Blanco i el 1998, dos anys més tard, es va constituir l'Orquestra de cambra Miquel Casas i Bell a Rubí, formada per antics alumnes del mestre.

El seu fill Antoni Casas i Biosca (Sant Cugat del Vallès, 24 d'octubre del 1926 - Manlleu, 2 de març del 2010) va ser enginyer tècnic industrial químic i elèctric, i també era músic. Havia estudiat amb el seu pare i amb Joan Massià, dirigí l'orquestra Miquel Casas i Bell i compongué una sardana, La Jusa del bar.

Obres Obres per a piano La nena es desperta (1943), per a piano Estudi: La vall del Ges (1947), per a piano La menuda de casa (sardana) (1959), per a piano Preludi canon i cançoneta (1959), per a piano

Obres corals Atenció (1949), interpretada en el primer concert de la Unió Rubinenca Dia de Pasqua Florida (1952), per a cor d'homes Donant les joies (1960), amb lletra de Joan Maragall, per a cor d'homes La festa major (sardana) (1949), per a cor d'homes

Altres obres Del meu jardí, per a orquestra de corda Meditació en el cenacle (1952), per a piano i violí Els Nanos de Valls, coescrita amb Albert Sanahuja Petita suite per a orquestra de corda Pirinenca, suite per a cobla Remors de festa a la pineda (1950), suite per a cobla, premi Barcino 1949 ex aequo amb Agustí Borgunyó Sonata para piano y violín en Fa

Adaptació de cançons Dins la tenda xica, xica (popular alemanya amb lletra de Joan Maragall); Era aquell temps; Meditació al bosc; Muntanyes del Canigó; Perdut en la immensa mar blava; El primer cant; Rosa de bardissa; Una aventura más Nadales: A Betlem me'n vull anar; L'adoració dels pastors; Ara és nat el diví infantó; Campanas de Belén; El nin jeia en el pessebre de Betlem; Pastoret amic; Santa nit Espirituals negres: Vell pelegrí; Vos sou, Senyor

Sardanes destacades Agraïment (1967) L'alba somriu (1944) Asprors i dolceses (1936), premiada a Terrassa el 1936 L'aufàbrega (1950), sardana coral amb lletra de Joan Maragall Camí amunt (1946) Com la rosada (1937), premiada a Girona Dansant i pregant, a la Colla Amunt i Crits de Terrassa Dia de festa, composta per a conjunt de corda Els de can Milà de la Roca (1950) Escoltant la remor del Ter (1954) Festa Major de Terrassa (1949) Francina (1946), obligada de fiscorn Gentil Montserrat (1958) Maria Engràcia, primera sardana, instrumentada per Ramon Serrat Matinejant (1946) La menuda d'en Vidal (1947) Presumida (1937), per a dues cobles Primavera gentil Recordant mossèn Salvans Recordant Pau Casals (1981) Sardana blanca Vallcivera (1967) Revesses: Franca amistat; Rosalina (1937)

Enregistraments

Notes

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Alumnes del Conservatori Municipal de Barcelona Categoria:Compositors de sardanes durant el franquisme Categoria:Compositors de sardanes terrassencs Categoria:Músics terrassencs Categoria:Rubinencs Categoria:Morts a Osona Categoria:Artistes santcugatencs Categoria:Docents del Vallès Occidental Categoria:Pedagogs musicals catalans Categoria:Pedagogs terrassencs contemporanis Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX