fou el vint-i-dosè gran mestre dels Cavallers Hospitalaris, servint des del 1285 fins al 1293, en un dels períodes més agitats per a l'Orient cristià.

Va ser elegit Gran Mestre després de la mort de Nicolas Lorgne. De Villiers va ser Prior de França a partir del 1282 i va romandre a França per fer front als problemes existents de l'Ordre. Jacques de Taxi va esdevenir Gran Mestre interí, potser fins al 27 de juny de 1286, mentre esperava l'arribada del Gran Mestre recentment elegit a Terra Santa. De Villiers va ser present al setge d'Acre el 1291, però va escapar just abans que la ciutat caigués en mans dels mamelucs. Va ser succeït per Odon de Pins.

Amb la disputa interna entre l'Orde del Temple i l'Hospital, les forces cristianes havien disminuït progressivament i els musulmans van poder conquerir tota la vall del Jordà, inclòs Jerusalem. Posteriorment, Jean de Villiers va veure com els musulmans conquerien Acre i l'orde va haver de buscar refugi al Regne de Xipre, on el rei Enric II els va assignar Limisso (Limassol) com a refugi.

El primer acte de Jean de Villiers va ser convocar-hi un capítol general. Es va decidir fortificar Limisso, aleshores reduït a un gran poble obert per tots els costats, i armar els vaixells que s'havien utilitzat per repatriar els últims defensors de Terra Santa per a la defensa dels pelegrins que hi peregrinaven.

Des de drassanes recentment establertes en diversos punts de l'illa, nombrosos vaixells de diferents mides van sortir al mar i van començar a capturar els nombrosos vaixells enemics que navegaven en aquesta part del Mediterrani, saquejant les seves càrregues i enriquint enormement l'Orde.

Jean de Villiers va morir cap a finals de 1297.

Biografia Jean de Villiers va aparèixer per primera vegada el 6 de juliol de 1269 quan va anar a Terra Santa a petició del Gran Mestre Hugues de Revel. Va ser nomenat comandant de Trípoli el 4 d'abril de 1277 i després prior de França el 1282. Va ser elegit Gran Mestre l'estiu de 1285. Va romandre a França per fer front als nombrosos problemes de l'Orde. El 21 d'agost de 1286 era a Puymoisson, a la Provença, per intentar mobilitzar ajuda per a la causa cristiana, però aquests esforços van ser en gran part inútils. Va vendre algunes de les seves possessions a l'Orde de Malta, altres a l'abadia de Marmoutier i es va quedar a França per obtenir finançament. Va tenir èxit en aquest esforç: va anar a Terra Santa amb importants subsidis.

Va ser Jacques de Taxi, que era Gran Comandant a Acre, qui després va esdevenir lloctinent de l'Orde ad interim, potser el 27 de juny de 1286, mentre esperava l'arribada del Gran Mestre.

Gran Mestre de l'Ordre De Villiers va arribar a l'Orient a la tardor de 1286. El 28 d'octubre de 1288, va presidir un capítol general a Acre.

El 17 de març de 1289, els cristians van haver d'afrontar el setge de Trípoli. Totes les forces cristianes van ser mobilitzades: el conestable Amaury de Lusignan, el contingent del rei de França sota les ordres de Jean de Grailly, els templers sota les ordres de Geoffrey de Vendac, els hospitalers sota les ordres del mariscal Matthieu de Clermont i galeres venecianes i genoveses o vaixells pisans. La destrucció de l'antiga torre del bisbe i la nova torre dels hospitalers va segellar la caiguda de la ciutat el 26 d'abril de 1289. Amaury de Lusignan, Jean de Grailly, Geoffrey de Vendac i Matthieu de Clermont van aconseguir escapar per mar. Les cròniques de l'època són discretes sobre el paper de Villiers. Les fortaleses de Nephin, propietat dels hospitalers, i Batroun van caure en mans dels mamelucs. Només a Terra Santa van quedar Acre, Haifa, Sidó, Tir i Beirut. La mort d'al-Mansur Qalawun va deixar un respir als cristians, però el seu fill al-Ashraf Khalil havia jurat al seu pare prendre Acre.

La pèrdua d'Acre Les forces que es van enfrontar als mamelucs al setge d'Acre el 1291 es van dividir en quatre components. El primer sota les ordres de Jean de Grailly i Otto de Grandson. El segon sota les ordres d'Enric II de Xipre i Konrad von Feuchtwangen, el lloctinent dels Cavallers Teutònics. El tercer estava sota les ordres de de Villiers i el gran mestre de l'Orde de Sant Tomàs d'Acre . Finalment, el quart estava sota les ordres dels grans mestres dels Templers i de Sant Llàtzer, Guillaume de Beaujeu i Thomas de Sainville. Les tropes d'al-Ashraf Khalil es van reagrupar sota les muralles d'Acre el 5 d'abril de 1291 i van passar a l'atac el 12 d'abril. Els assetjats van intentar diverses sortides sense èxit, fins i tot l'arribada de reforços enviats pel rei de Xipre el 4 de maig va ser sense efecte. Durant l'assalt del 16 de maig, es va obrir una bretxa prop de la porta de Sant Antoni, però els templers i els hospitalers, liderats per Mateu de Clermont, van aconseguir repel·lir els mamelucs. Durant aquest descans, dones i nens van embarcar, però les barques no van poder navegar a causa de l'estat de la mar. El 18 de maig, l'enemic va reprendre els seus assalts, a la Porta de Sant Antoni, Mateu de Clermont va aconseguir repel·lir-los però va ser atrapat per l'esquena per altres tropes que havien creuat la muralla. Els Grans Mestres del Temple i de l'Hospital, amb cavallers sirians i xipriotes, van intentar aturar-los. El Gran Mestre Guillaume de Beaujeu va ser ferit sota l'aixella i va morir poc després. Jean de Villiers també va ser ferit però va ser salvat pels valets d'armes i va ser allunyat de l'enemic en una barca amb set cavallers hospitalers, els únics supervivents. Mateu de Clermont va morir prop del carrer des Génois . Els pisans de la Porta Saint-Romain, els cavallers de Saint-Thomas prop de l'església de Saint-Léonard, Jean de Grailly i Othon de Grandson a la Porta Saint-Nicolas i a la Torre del Llegat es van rendir. Els mamelucs eren amos de la ciutat, les dones i els nens van ser reduïts a l'esclavitud, i tots els homes van ser executats. El seu rescat devia causar commoció a l'Orde, i la carta de justificació que va dirigir a Guillaume de Villaret, prior de Saint-Gilles i futur gran mestre, no hi estava aliè.

A Xipre Refugiat a Limassol al castell de Kolossi, Jean de Villiers va estar ocupat per la celebració d'un capítol general el 6 d'octubre de 1292. Volia posar els Hospitalaris en condicions de reconquerir Terra Santa. Encara gaudia d'una popularitat persistent reformant el mètode d'elecció del Gran Mestre. Els postulants encara eren nombrosos i els reclutaments estaven subjectes a l'aprovació del Gran Mestre, excepte a la terra de la Reconquesta. Es va preparar per a la defensa del regne de Xipre i la protecció del regne d'Armènia, ambdós amenaçats pels mamelucs. Implicat en la política xipriota, de Villaret va elaborar un pla per adquirir un nou domini temporal, l'illa de Rodes, que aleshores formava part de l'Imperi Romà d'Orient.

La mort de Jean de Villiers va ocórrer les setmanes següents a l'organització d'un segon Capítol General el 30 d'octubre de 1293. Va ser succeït per Odon de Pins.

Referències

Bibliografia

Villiers Categoria:Religiosos francesos Categoria:Polítics francesos Categoria:Morts a Xipre Categoria:Nascuts al segle XIII