Catxalot pigmeu

miniatura|Anatomia del cap miniatura|Exemplar mort trobat a l'illa de La Gomera miniatura|Dents de la mandíbula inferior miniatura|Exemplar encallat a una platja. El catxalot pigmeuTERMCAT (Kogia breviceps) és un cetaci odontocet pertanyent a la família dels kògids.The Taxonomicon Encyclopedia of Life

Taxonomia Temps enrere, hi hagué una certa controvèrsia quant a la correcta classificació del catxalot pigmeu i el catxalot nan (Kogia sima), ja que es considerava que pertanyien a la mateixa espècie fins que el 1966 un científic de la Smithsonian Institution els va identificar com a espècies separades.Handley, C. O. Jr., 1966. A synopsis of the genus Kogia (pygmy sperm whales). Pàg. 62-69. A: K. S. Norris (ed.). Whales, dolphins and porpoises. University of California Press, Berkeley.Chivers, S. J., Leduc, A. E., Robertson, K. M., Barros, N. B. i Dizon, A. E., 2005. Genetic variation in Kogia spp., with preliminary evidence for two species of Kogia sima. Marine Mammal Science 21(4): 619-634.

Descripció La seua talla mitjana està generalment compresa entre 3 i 3,5 metres, mentre que la màxima no ultrapassa els 4. El pes mitjà dels adults és al voltant dels 400 kg. Presenta un cos robust, més proper al dels delfínids que al dels catxalots (amb excepció del cap). El seu cap, de forma molt menys massiva (amb relació al cos) que en el catxalot, presenta una part frontal amb un perfil angular molt semblant. La part superior perllonga horitzontalment la línia del cos i forma un angle agut amb la part anterior. La compressió lateral del cap entre l'ull i l'extrem dona al conjunt la forma d'una proa grollerament arrodonida. En la cria nounada, el sortint frontal presenta un perfil regularment convex anàleg al de la marsopa comuna. La forma del cap fa que s'assembli al catxalot, però se'n diferencia fàcilment per la talla i l'aleta dorsal. L'espiracle, situat a la part més alta del cap i a l'esquerra de la línia mitjana, té la forma d'un croissant amb la concavitat orientada cap enrere i cap a la dreta.Kernan Jr, J. D. i Hvon W. Schulte, 1918. Memorandum upon the anatomy of the upper respiratory tract, foregut, and thoracic viscera of Kogia breviceps. Bulletin of the American Museum of Natural History 38:231-268. La mandíbula inferior (estreta i molt curta) es troba clarament per darrere de l'extrem del cap. Les dents són presents només a la mandíbula inferior, en té 12-16 a cada costat (rarament 10-11), són molt altes (fins a 3 cm) i lleugerament incurvades cap enrere. L'aleta dorsal (relativament petita) té una concavitat feble posterior, la qual s'eleva al principi de la meitat posterior del cos. Les aletes pectorals, petites, tenen forma lanceolada. La coloració general del cos és fosca, de color marró molt fosc a la part dorsal, més clara als flancs i a l'àrea inferior de les pectorals. La part ventral és blanquinosa des de l'extrem de la mandíbula inferior fins a l'anus.Duguy, Raymond i Robineau, Daniel, 1987. Guía de los mamíferos marinos de Europa. Barcelona: Omega. 198 p. . Pàg. 142-143Roest, A. I., 1970. "Kogia simus and other cetaceans from San Luis Obispo County, California". Journal of Mammalogy, 51 (2): 410–317. Bloodworth, B. E. & Odell, D. K., 2008. "Kogia breviceps (Cetacea: Kogiidae)". Mammalian Species, núm. 819: pàg. 1-12. Benham, W. B., 1901. On the anatomy of Kogia breviceps. Proceedings of the Zoological Society of London 1:107–134.Bloodworth, B. i C. D. Marshall, 2007. A functional comparison of the hyolingual complex in pygmy and dwarf sperm whales (Kogia breviceps and Kogia sima), and bottlenose dolphins (Tursiops truncatus). Journal of Anatomy 211:78–91. Presenta de 50 a 55 vèrtebres, 12-14 costelles a cada costat (encara que aquestes darreres no són necessàriament simètriques) i l'os hioide és inusualment gros (presumiblement, té un paper important en la manera d'alimentar-se d'aquesta espècie).

L'estómac té 3 cambres: la primera no és glandular i s'obre directament a la segona, la qual sí que està revestida de glàndules digestives. Un tub estret s'estén des de la segona fins a la tercera cambra -també glandular- i connecta, a través d'un esfínter, amb el duodè. Tot i que la fermentació del material alimentari aparentment es produeix a l'intestí prim, no hi ha presència del cec.Hagey, L. R. et al., 1993. "Biliary bile acid composition of the Physeteridae (sperm whales)". Marine Mammal Science 9 (1): 23–33. Rice, D. W. i A. A. Wolman, 1990. The stomach of Kogia breviceps. Journal of Mammalogy 71:237–242.

La duramàter del cervell conté una important concentració de cristalls de magnetita, la qual cosa suggereix que aquesta espècie pot nedar i orientar-se ajudant-se de la magnetorecepció.Credle, V., 1988. Magnetite and magnetoreception in stranded dwarf and pygmy sperm whales, Kogia simus and Kogia breviceps. Coral Gables, Florida University of Miami at Coral Gables.Marten, K., 2000. Ultrasonic analysis of pygmy sperm whale (Kogia breviceps) and Hubbs' beaked whale (Mesoplodon carlhubbsi) clicks. Aquatic Mammals 26:45-48.

Reproducció Hom creu que el seu període d'aparellament té lloc cap a finals d'estiu, mentre que els naixements es produeixen a la primavera (després d'una gestació de 9 mesos).Beckman, K. B., 1986. Gross and microscopic anatomy of the female reproductive tracts of the dwarf and pygmy sperm whales (genus Kogia). M.S. thesis, University of Miami, Coral Gables, Florida.Huckstadt, L. A. i T. Antezana, 2001. An observation of parturition in a stranded Kogia breviceps. Marine Mammal Science 17:362–365. El nounat mesura al voltant d'1,10 m i el seu període d'alletament és d'1 any. La llet de les femelles sembla que conté menys greix i lactosa que la majoria de les llets dels altres cetacis.Jenness, R. i D. K. Odell, 1978. Composition of milk of pygmy sperm whale (Kogia breviceps). Comparative Biochemistry and Physiology A. Comparative Physiology 61:383–386.

Alimentació i depredadors L'estudi del contingut dels estómacs de catxalots pigmeus encallatsSantos, M. B., G. J. Pierce, A. López, R. J. Reid, V. Ridoux i E. Mente, 2006. Pygmy sperm whales Kogia breviceps in the northeast Atlantic: new information on stomach contents and strandings. Marine Mammal Science 23:600–616. suggereixen que aquesta espècie es nodreix de cefalòpodesClarke, M. R., 1996. Cephalopods as prey: cetaceans: the role of cephalopods in the world's oceans. Philosophical Transactions of the Royal Society of London, B. Biological Sciences 351:1053–1065. Martins, H. R., M. R. Clarke, F. Reiner i R. S. Santos, 1985. A pygmy sperm whale, Kogia breviceps (Blainville, 1838) (Cetacea: Odontoceti) stranded on Fail Island, Azores, with notes on cephalopod beaks in stomach. Arquipelago, Serie Ciencia da Natureza 6:63–70.Aguiar-Dos Santos, R. i Haimovici, M., 2001. Cephalopods in the diet of marine mammals stranded or incidentally caught along southeastern and southern Brazil (21-34º S). Fisheries Research 52: 99-112. i, més rarament, de peixos i crancs.Bloodworth, B. i C. D. Marshall, 2005. Feeding kinematics of Kogia and Tursiops (Odontoceti: Cetacea): characterization of suction and ram feeding. Journal of Experimental Biology 208:3721–3730. Wang, M. C., W. A. Walker, K. T. Shao i L. S. Chou, 2002. Comparative analysis of the diets of pygmy sperm whales and dwarf sperm whales in Taiwanese waters. Acta Zoologica Taiwanica 13:53–62. A Sud-àfrica, la seua dieta comprèn 67 espècies diferents i sembla que s'alimenta en aigües més fondes que les freqüentades pel catxalot nan (Kogia sima).Ross, G. J. B., 1979. Records of pygmy and dwarf sperm whales, genus Kogia, from southern Africa, with biological notes and some comparisons. Annals of the Cape Provincial Museums (Natural History) 11(14): 259-327. Caça les seues preses per ecolocalitzacióKarol, R., C. Litchfield, D. K. Caldwell i M. C. Caldwell, 1978. Compositional topography of melon and spermaceti organ lipids in the pygmy sperm whale Kogia breviceps: implications for echolocation. Marine Biology 47:115–123. i les freqüències que empra majoritàriament són d'ultrasonsCarvan III, M. J., 1988. The descriptive anatomy of sound production and propagation tissues in Kogia spp. using magnetic resonance and computed topographic imaging. M.S. thesis, University of Miami, Miami, Florida. que poden arribar a un màxim de 125 kHz.Ridgway, S. H. i D. A. Carder, 2001. Assessing hearing and sound production in cetaceans not available for behavioral audiograms: experiences with sperm, pygmy sperm, and gray whales. Aquatic Mammals 27:267–276.Caldwell, D. K. i M. C. Caldwell, 1991. A note describing sounds recorded from two cetacean species, Kogia breviceps and Mesoplodon europaeus, stranded in northeastern Florida. 151-154. A: Reynolds III, J. E. i D. K. Odell, editors. Marine mammal strandings in the United States. NOAA Technical Report NMFS 98. Seattle, Washington. The National Marine Fisheries Service. Quant als seus depredadors, sembla que el tauró blanc (Carcharodon carcharias) n'és l'únic.Long, D. J., 1991. Apparent predation by a white shark Carcharadon charcharias on a pygmy sperm whale Kogia breviceps. Fishery Bulletin 89:538-540.

Distribució