Llista de químics

Un químic és un científic especialitzat en química.

Llista de químics destacats:

A Richard Abegg (1869–1910), Q. alemany, pioner de la teoria de la valència. Peter Agre (1949–), metge i bioquímic estatunidenc, P. Nobel 2003 «per descobriments relacionats amb els canals de les membranes cel·lulars, [especialment] pel descobriment dels canals d'aigua». Georgius Agricola (1494–1555), erudit alemany, «pare de la mineralogia». Kurt Alder (1902–1958), Q. alemany, P. Nobel 1950 «pel seu descobriment i desenvolupament de la síntesi diènica» (reacció de Diels-Alder). Sidney Altman (1939–2022), bioquímic canadenc-estatunidenc, P. Nobel 1989 «pel seu descobriment de les propietats catalítiques de l'ARN». Christian B. Anfinsen (1916–1995), bioquímic estatunidenc, P. Nobel 1972 «pel seu treball sobre la ribonucleasa, especialment pel que fa a la relació entre la seqüència d'aminoàcids i la conformació biològicament activa». Johann Arfvedson (1792–1841), Q. suec, descobridor del liti. Frances Arnold (1956–), enginyera química estatunidenca, P. Nobel 2018 «per l'evolució dirigida dels enzims». Svante Arrhenius (1859–1927), físic i Q. suec, P. Nobel 1903 «en reconeixement als serveis extraordinaris que ha prestat al progrés de la química mitjançant la seva teoria de la dissociació electrolítica», un dels fundadors de la química física. Francis William Aston (1877–1945), Q. i físic anglès, P. Nobel 1922 «pel seu descobriment, mitjançant el seu espectrògraf de masses, d'isòtops en un gran nombre d'elements no radioactius, i per la seva formulació de la regla dels nombres enters». Amedeo Avogadro (1776–1856), científic italià, descobridor de la llei d'Avogadro.

B Leo Baekeland (1863–1944), Q. belga, creador de la baquelita. Adolf von Baeyer (1835–1917), Q. alemany, P. Nobel 1905 «en reconeixement dels seus serveis al progrés de la química orgànica i de la indústria química, a través de la seva tasca sobre colorants orgànics i compostos hidroaromàtics». David Baker (1962–), bioquímic i biòleg computacional estatunidenc, P. Nobel 2024 «Pel disseny de proteïnes computacional». Allen J. Bard (1933–2024), electroquímic estatunidenc, P. Wolf 2008, inventor del microscopi electroquímic de rastreig, codescobridor de l'electroquimioluminescència. Derek Barton (1918–1998), Q. anglès, P. Nobel 1969 «per les seves contribucions al desenvolupament del concepte de conformació i la seva aplicació en la química». Moungi G. Bawendi (1961–), Q. estatunidenc, P. Nobel 2023 «Pel descobriment i síntesi dels punts quàntics». Johann Joachim Becher (1635–1682), polímata alemany, «pare de la teoria del flogist». Friedrich Konrad Beilstein (1838–1906), Q. rus-alemany, creador de la base de dades de Beilstein. Paul Berg (1926–2023), bioquímic estatunidenc, P. Nobel 1980 «pels seus estudis fonamentals sobre la bioquímica dels àcids nucleics, amb especial atenció a l'ADN recombinant». Friedrich Bergius (1884–1949), Q. alemany, P. Nobel 1931 «en reconeixement de les seves contribucions a la invenció i el desenvolupament de mètodes químics d'alta pressió», producció de combustible sintètic a partir de carbó. Marcellin Berthelot (1827–1907), Q. francès, va sintetitzar molts compostos orgànics a partir de substàncies inorgàniques i va desenvolupar la termoquímica. Claude Louis Berthollet (1748–1822), Q. francès, va desenvolupar la teoria de l'equilibri químic. Carolyn R. Bertozzi (n. 1966), Q. estatunidenca, P. Nobel 2022 «pel desenvolupament de la química del clic i la química bioortogonal» Jöns Jacob Berzelius (1779–1848), Q. suec, un dels fundadors de la química moderna. Joseph Black (1728–1799), Q. escocès, descobridor del magnesi, la calor latent, la calor específica i el diòxid de carboni. Paul Émile Lecoq de Boisbaudran (1838–1912), Q. francès, descobridor de gal·li, samari i disprosi. Carl Bosch (1874–1940), Q. i enginyer alemany, P. Nobel 1931 «en reconeixement de les seves contribucions a la invenció i el desenvolupament de mètodes químics d'alta pressió», codesenvolupador del procés de Haber-Bosch. Paul D. Boyer (1918–2018), bioquímic estatunidenc, P. Nobel 1997 «per la seva elucidació del mecanisme enzimàtic subjacent a la síntesi de trifosfat d'adenosina (ATP)». Robert Boyle (1627–1691), científic irlandès-anglès, pioner de la química moderna, llei de Boyle. Hennig Brandt (c. 1630 – c. 1692 o c. 1710), alquimista alemany, descobridor del fòsfor. Johannes Nicolaus Brønsted (1879–1947), Q. físic danès, teoria àcid-base de Brønsted i Lowry. Herbert C. Brown (1912–2004), Q. estatunidenc, P. Nobel 1979 «pel desenvolupament de l'ús de compostos que contenen bor […] com a reactius importants en síntesi orgànica». Louis E. Brus (1943–2026), Q. estatunidenc, P. Nobel 2023 «Pel descobriment i síntesi dels punts quàntics». Eduard Buchner (1860–1917), Q. alemany, P. Nobel 1907 «per les seves investigacions <bioquímiques i el seu descobriment de la fermentació lliure de cèl·lules». Robert Bunsen (1811–1899), Q. alemany, inventor del bec Bunsen i codescobridor de cesi i rubidi. William Merriam Burton (1865–1954), Q. estatunidenc, va desenvolupar el procés Burton de craqueig tèrmic del petroli, àmpliament utilitzat. Adolf Butenandt (1903–1955), bioquímic alemany, P. Nobel 1939 «pel seu treball sobre les hormones sexuals».

C Melvin Calvin (1911–1997), Q. estatunidenc, P. Nobel 1961 «per la seva recerca sobre l'assimilació de diòxid de carboni en les plantes». Stanislao Cannizzaro (1826–1910), Q. italià, reacció de Cannizzaro, contribució al debat d’aleshores sobre àtoms, molècules i pesos atòmics. Henry Cavendish (1731–1810), físic i Q. anglès, descobridor de l'hidrogen. Thomas Cech (1947–), bioquímic estatunidenc, P. Nobel 1989 «pel seu descobriment de les propietats catalítiques de l'ARN»». Martin Chalfie (1947–), científic estatunidenc, P. Nobel 2008 «pel descobriment i el desenvolupament de la proteïna fluorescent verda, GFP». Emmanuelle Charpentier (1968–), genetista i bioquímica francesa, P. Nobel 2020 «pel desenvolupament d'un mètode d'edició genòmica». Yves Chauvin (1930–2015), Q. francès, P. Nobel 2005 «pel desenvolupament del mètode de metàtesi en síntesi orgànica». Michel Eugène Chevreul (1776–1889), Q. francès, el primer a definir el concepte de compost i a caracteritzar formalment la naturalesa dels compostos orgànics. Aaron Ciechanover (1947–), bioquímic israelià, P. Nobel 2004 «pel descobriment de la degradació de proteïnes mediada per la ubiqüitina». Elias James Corey (1928–), Q. orgànic estatunidenc, P. Nobel 1990 «pel seu desenvolupament de la teoria i la metodologia de la síntesi orgànica». John Cornforth (1917–2013), Q. australià-britànic, P. Nobel 1975 «pel seu treball sobre l'estereoquímica de les reaccions catalitzades per enzims». Charles D. Coryell (1912–1971), Q. estatunidenc. va treballar en l'estructura de l'hemoglobina i va co-descobrir l'element prometi. Frank Albert Cotton (1930–2007), Q. estatunidenc, recerca sobre els metalls de transició, com a coautor de Advanced Inorganic Chemistry; P. Wolf 2000. Archibald Scott Couper (1831–1892), Q. escocès, va desenvolupar el concepte d'àtoms de carboni tetravalents que s'uneixen per formar molècules grans. James Crafts (1839–1917), Q. estatunidenc, desenvolupador de la reacció de Friedel-Crafts per a l'alquilació i l'acilació. Donald J. Cram (1919–2001), Q. estatunidenc, P. Nobel 1987 «pel desenvolupament i l'ús de molècules amb interaccions d'alta selectivitat específiques de l'estructura». William Crookes (1832–1919), Q. i físic anglès, va descobrir el tal·li i va ser pioner en el camp dels tubs de buit. Paul J. Crutzen (1933–2021), meteoròleg i Q. atmosfèric neerlandès, P. Nobel 1995 «pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa a la formació i la descomposició de l'ozó». Robert Curl (1933–2022), Q. estatunidenc, P. Nobel 1996 «pel seu descobriment dels ful·lerens».

D John Dalton (1766–1844), Q. i físic anglès, va establir les bases de la teoria atòmica moderna i de la química estequiomètrica. Samuel J. Danishefsky (1936–), Q. orgànic estatunidenc, especialitzat en la síntesi total de productes naturals; P. Wolf (1995/96). Humphry Davy (1778–1829), físic i Q. anglès, va descobrir diversos metalls alcalinoterris. Peter Debye (1884–1966), Q. físic neerlandès-estatunidenc, P. Nobel 1936 «per les seves contribucions al coneixement de l'estructura molecular mitjançant les seves investigacions sobre els moments dipolars i la difracció de raigs X i electrons en gasos». Johann Deisenhofer (1943–), bioquímic alemany, P. Nobel 1988 «per la determinació de l'estructura tridimensional d'un centre de reacció fotosintètic». James Dewar (1842–1923), Q. i físic escocès, va inventar el recipient de buit (vas Dewar) i el va utilitzar en l'estudi de la liqüefacció de gasos. Otto Diels (1876–1954), Q. alemany, P. Nobel 1950 «pel seu descobriment i desenvolupament de la síntesi diènica» (reacció de Diels-Alder). Jennifer Doudna (1968–), bioquímica estatunidenca, P. Nobel 2020 «pel desenvolupament d'un mètode d'edició genòmica».

E Manfred Eigen (1927–2019), Q. i biofísic alemany, P. Nobel 1967 «pels seus estudis de reaccions químiques extremadament ràpides, provocades alterant l'equilibri mitjançant polsos d'energia molt breus». Fausto de Elhúyar (1755–1833), Q. espanyol, el primer a aïllar el tungstè. Richard R. Ernst (1933–2021), Q. físic suís, P. Nobel 1991 «per les seves contribucions al desenvolupament de la metodologia de l'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear (RMN) d'alta resolució». Hans von Euler-Chelpin (1873–1964), bioquímic alemany-suec, P. Nobel 1929 «per les seves investigacions sobre la fermentació del sucre i els enzims fermentatius».

F Kasimir Fajans (1887–1975), Q. físic polones-estatunidenc, va treballar en radioactivitat i va co-descobrir el protactini. Michael Faraday (1791–1867), fisic i Q. anglès, va descobrir l'electròlisi. Hermann von Fehling (1812–1885), Q. alemany, va desenvolupar l'ús de la solució de Fehling per a la determinació de sucres. John Fenn (1917–2010), Q. estatunidenc, P. Nobel 2002 «per al desenvolupament de mètodes per a la identificació i l'anàlisi estructural de macromolècules biològiques, [especialment] per al desenvolupament de mètodes d'ionització per desorció suau per a anàlisis espectrometriques de masses de macromolècules biològiques». Ben Feringa (1951–), Q. orgànic neerlandès, P. Nobel 2016 «pel disseny i síntesi de màquines moleculars». Hermann Emil Fischer (1852–1919), Q. alemany, P. Nobel 1902 «en reconeixement dels serveis extraordinaris que ha prestat amb la seva tasca sobre la síntesi de sucres i purines». Ernst Otto Fischer (1918–2007), Q. alemany, P. Nobel 1973 «pel seu treball pioner, realitzat de manera independent, sobre la química dels compostos organometàl·lics anomenats "de sandvitx"». Franz Joseph Emil Fischer (1877–1947), Q. alemany, codescobridor del procés Fischer-Tropsch. Hans Fischer (1881–1945), Q. orgànic alemany, P. Nobel 1930 «per les seves investigacions sobre la constitució de l'hemina i la clorofil·la, i especialment per la seva síntesi de l'hemina». Paul Flory (1910–1985), Q. estatunidenc, P. Nobel 1974 «pels seus èxits fonamentals, tant teòrics com experimentals, en la química física de les macromolècules». Antoine François de Fourcroy (1775–1809), Q. francès, codescobridor de l'element iridi i desenvolupador de la nomenclatura química moderna. Edward Frankland (1825–1899), Q. anglès, un dels pioners de la química organometàl·lica que va introduir el concepte de valència. Charles Friedel (1832–1899), Q. i mineralogista francès, desenvolupador de la reacció de Friedel-Crafts. Kenichi Fukui (1918–1998), Q. japonès, P. Nobel 1981 «per les seves teories, desenvolupades de manera independent, sobre el curs de les reaccions químiques».

G Johan Gadolin (1760–1852), Q. finlandès, descobridor del itri.