El Premi de Teatre Ciutat de Palma - Bartomeu Ferrà és un guardó d'escriptura dramàtica concedit per l'Ajuntament de Palma que va estar vigent del 1955 al 1978.
Va ser una de les quatre primeres categories del Premi Ciutat de Palma, juntament amb el Premi Gabriel Maura per a novel·la o prosa narrativa, que passà a dir-se Llorenç Vilallonga més endavant, el Premi Joan Alcover de poesia i el Premi Miquel dels Sants Oliver de periodisme. Posteriorment es van afegir noves categories. Des del principi les obres havien de ser en català, fins que el 1966 hi foren admeses en castellà. Aquest fet provocà una caiguda progressiva de la presència d'obres en català i un increment de les obres en castellà. Els premis foren declarats deserts en diverses ocasions i a partir de la dècada del 1970 s'intentaren revitalitzar desdoblant el premi en català i castellà.
Guanyadors 1955. Martí Mayol, amb Dilluns de festa major 1956. Josep Maria Palau i Camps, amb s'ha venut un home 1957. Desert. 1958. Baltasar Porcel amb l'obra Els condemnats. 1959. Alexandre Cuéllar, amb El bosc de la senyora àvia 1960. Joan Bonet, amb Quasi una dona moderna 1961. Desert. 1962. Llorenç Moyà, amb Brega de veïnats 1963. Gabriel Cortès, amb Els comparses 1964. Alexandre Ballester, amb Jo i l'absent 1965. Joana Mas, amb Escàndol a Camp de Mar 1966. V. Cardlona, amb Desvío en el camino 1967. Josep Maria Benet i Jornet, amb Fantasia per a un auxiliar administratiu 1968. Victoriano Crémer, amb Via muerta 1969. Desert. 1970. Alfonso Gil Albors, amb Grita Galileo 1971. Desert. 1972 Català. Guillem Cabrer, amb Aina Sacoma 1972 Castellà. Antonio Torres Soler, amb Glorioso Premio Nobel 1973 Català. Guillem d'Efak, amb JOM 1973 Castellà. Antonio Roger Justafrè, amb Aleluyas de un labriego y una pala 1974. Miquel López Crespí amb l'obra Autòpsia de matinada 1975. No fou convocat. 1976 Català. Antoni Mus, amb Por 1976 Castellà. Manuel Alonso Alcalde, amb La orilla gris del Rubicón 1977. No fou convocat. 1978 Català. No fou convocat 1978 Castellà. Miguel A. Medina-Vicario, amb El café de marfil o Las últmas fiestas de las acabanzas
Referències