Lescut de Tailàndia, més un emblema que no un escut heràldic, fou adoptat durant el període Ayutthaya, regne que va governar el país des del fins al . De 1873 a 1910 fou substituït per les armes de Siam, aquestes sí adaptades a les normes de l'heràldica occidentals; com que el rei Chulalongkorn, que era qui les havia proposades, trobava que tenien un aire massa occidentalitzant i no s'hi representava el símbol tradicional del poder reial, l'ocell déu Garuda, es va decidir tornar a l'emblema de sempre, que prèviament havia estat acompanyat de les deïtats Vixnu i Naga.
La figura de Garuda és compartida per la mitologia budista i hindú. A Tailàndia, és usada com a símbol de la família reial i de l'autoritat, on és coneguda amb el nom de Krut Pha, literalment 'Garuda com a vehicle (de Vixnu)'. És l'emblema del rei.
El Garuda també apareix a l'escut d'Indonèsia i al de la ciutat d'Ulan Bator (la capital de Mongòlia).
Altres escuts
Vegeu també Bandera de Tailàndia Garuda Escut d'Indonèsia
Tailandia Categoria:Cultura de Tailàndia