Toralla i Serradell fou un municipi que perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou extingit l'ajuntament i adscrita l'administració del territori al municipi de Pallars Jussà. El 1994 el municipi anomenat d'aquesta manera canvià el seu nom per l'actual, Conca de Dalt, en dividir-se Catalunya en comarques: el nom del municipi es podria confondre amb el de la comarca a la qual era adscrit. El terme actualment anomenat Conca de Dalt es formà amb la unió dels antics municipis d'Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell.
En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. es preveia separar l'antic terme de Toralla i Serradell del terme municipal de Conca de Dalt, al qual pertany, per agregar-lo al de la Pobla de Segur, amb la qual cosa perdria el seu caràcter d'enclavament.
Els seus límits actuals coincideixen amb els antics, ja que aquest antic terme constitueix una part separada del gruix del terme de Conca de Dalt. Limita a orient amb la Pobla de Segur, al nord amb el de Senterada, al nord-oest amb el Pont de Suert (antic municipi de Viu de Llevata, a l'Alta Ribagorça), a ponent amb el de Tremp, en el seu antic municipi d'Espluga de Serra, i a l'oest, sud-oest i migdia amb el de Salàs de Pallars.
Geografia L'interior de l'antic terme de Toralla i Serradell està constituït per tres grans valls afluents del riu Flamisell i les zones de Rivert, que és les capçaleres dels barrancs de Rivert i de Sensui, i de Torallola, que comprèn un conjunt de tres petites valls de barrancs directament afluents de la Noguera Pallaresa.
També inclou les serres interiors que separen aquestes valls, molt marcades en el territori, atès que davallen des dels contraforts de la Serra de Sant Gervàs, com es veurà tot seguit.
Nuclis de població
Cinc són els nuclis de població de l'antic municipi de Toralla i Serradell: Toralla, que fou el darrer cap de municipi, i ho era des de mitjan , Serradell, cap del municipi fins a mitjan , Erinyà, Rivert i Torallola. Cadascun d'ells té el seu article propi. Pobles de l'antic terme de Toralla i Serradell 250px|El poble d'Erinyà 250px|El poble de RivertEl poble d'ErinyàEl poble de Rivert 250px|El poble de Serradell 250px|El poble de Toralla 250px|El poble de TorallolaEl poble de SerradellEl poble de TorallaEl poble de Torallola
Activitat econòmica Fins èpoques ben recents, l'activitat econòmica d'aquest terme, com de la resta de la comarca, estava orientada a l'autoabastiment. S'hi collia blat, raïm, olives, patates, llegums i fruita, especialment cireres. També hi havia ramats d'ovelles i de cabres. En l'actualitat, l'abandonament de la terra fruit del despoblament ha fet que tot aquest sector anés en clara decadència.
Serveis turístics No existeix en tot l'antic terme de Toralla i Serradell cap mena de servei turístic, ni d'allotjament ni de restauració. Tanmateix, la proximitat de la Pobla de Segur i Salàs de Pallars fa que quedin coberts aquests serveis des de ben a prop.
Comunicacions L'antic terme de Toralla i Serradell només té dues carreteres reconegudes oficialment com a tal: la N-260 i la L-522, i totes dues, més al servei de comunicacions fora de l'antic municipi que no pas al servei de les comunicacions entre els seus pobles. A més, coincideix que passa exactament el mateix amb tot el terme sencer de Conca de Dalt.
La N-260, en aquest tram de la Pobla de Segur al Pont de Suert, forma part de l'eix pirinenc que des del Mediterrani travessa pel sud de la carena les comarques pirinenques per anar a raure a l'Atlàntic. És una carretera de l'estat, que no ha estat traspassada a la Generalitat de Catalunya. Comunica el Pallars Jussà amb l'Alta Ribagorça i només serveix de punt de partença a les carreteres que uneixen els pobles de Toralla i Serradell.
La L-522 és una carretera de caràcter local, paral·lela a l'anterior, que uneix el Pont de Suert amb la N-260 al Congost d'Erinyà, del terme actual de Conca de Dalt i antic de Toralla i Serradell.
No hi ha, doncs, cap carretera més, en aquest antic municipi. Ara bé, sí que hi ha unes quantes pistes rurals asfaltades que connecten uns pobles amb els altres. En l'actualitat aquestes pistes rurals són, de fet, carreteres asfaltades, amples i en força bon estat, a les quals només faltaria un número identificador per tal d'esdevenir carreteres del tot.
La de més al nord és la que surt cap al sud, i després torç a ponent, del Congost d'Erinyà, en el punt quilomètric 314 de la N-260, cap a Erinyà i Serradell. En 1,5 km. mena a Erinyà, i en uns 4 km. més, a Serradell.
Una mica més al sud, poc abans, venint de la Pobla de Segur, de la fita quilomètrica 311, es troba l'arrencada, també cap al sud, però torcent aviat cap a ponent, de la pista que mena a Toralla en 5,5 km.
Bastant més al sud, del poble de Sant Joan de Vinyafrescal surt cap al nord-oest la pista que mena a Torallola, on arriba en 3,5 km.
Finalment, i encara més al sud, es troba la pista que mena a Rivert. Surt de la vila de Salàs de Pallars cap al nord-est, passa per Sensui, del terme salassenc, al cap de 4,5 km, i s'enfila a Rivert en 2,5 km. més.
A l'interior del terme hi ha diversos camins més, però la majoria són quasi del tot impracticables en vehicles convencionals, atesa l'accdentalitat, molt alta, del relleu del terme de Toralla i Serradell.
Les comunicacions mitjançant transport discrecional de viatgers és del tot absent dins del terme de Toralla i Serradell, i dins tot el terme de Conca de Dalt, però la proximitat amb la Pobla de Segur fa que es pugui fer fàcilment ús tant del transport en autobús com del ferrocarril, que té a la Pobla la seva estació terminal.
Barranc d'Enserola És la vall de més al nord d'aquest antic terme, i està delimitada al nord pel Serrat de Sant Roc, el Codó i la Taula d'Enserola, tot i que aquestes carenes són, de fet, fora del terme, ja dins del de Senterada. El límit de ponent està constituït per la Serra de l'Estall i Camporan i la Muntanya de Sant Aleix. El límit meridional comença en aquesta darrera muntanya, i continua pel Serrat del Ban, amb les Roques de Llenaspres, de 1.287,3 m. alt., o les Roques, de 1.124,2 m. alt. i el Tossal dels Corbs, de 1.108,9, en el seu extrem de llevant. El límit de llevant és el Congost d'Erinyà, i coincideix amb l'extrem nord-est del terme.
El barranc d'Enserola conforma aquesta vall, i està format, a la capçalera, pels barrancs de Fontallaus, que fa de límit termenal, i de la Torre. Aquest darrer barranc té una ampla capçalera de muntanya formada per tot de comes i clots successius; de nord a sud: la Coma, Coma Pi, Coma Guàrdia i Clot de l'Estall. Al sud de l'estrem occidental d'aquesta vall s'estén el bosc de Serradell, que puja cap a la carena i continua cap a la banda del poble de Serradell, a la vall adjacent pel sud.
No conté cap nucli de població, només algunes bordes (bordes de l'Aparici, de Carrera, de Faralom i del Moixo -totes quatre al Solà de la Muntanya d'Erinyà) i ermites, com la de Sant Isidre, a l'extrem sud-oriental de la vall, a l'Obaga de Sant Isidre, prop del Camp de Fenós, o la de sant Aleix, a la muntanya homònima, al sud-oest de la vall, que la delimita pel costat meridional.
Riu de Serradell El límit nord d'aquesta vall és el que s'acaba d'esmentar com a límit sud de la vall del barranc d'Enserola. Es tracta d'una vall amb una capçalera molt ampla, i té com a límit de ponent la Serra de l'Estall i Camporan i la carena que la continua cap al sud-oest separant les valls de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana fins al Pic de Lleràs, de 1.691,9 m. alt. Del Pic de Lleràs cap al sud-est, i progressivament girant cap a llevant, arrenca la Serra de Sant Salvador, que marca l'inici del límit meridional d'aquesta vall. La serra de Sant Salvador està formada, de nord-oest a sud-est i est, pel Turó de la Font del Forn, de 1.607,2 m. alt., el Turó de la Font dels Bassons, de 1.596,2 (tots dos marcant el Tallat dels Bassons, límit de ponent de la vall del riu de Serradell), el Turó dels Graus, de 1.400,8, la Roca Espatllada, de 1.396,7, la Roca Palomera, de 1.386,8, i l'immediat Graller de Palomera, de 1.378,5, el Tossal del Càvet, de 1.263,3, lo Raset, de 1.241.3, Santes Creus, de 1.262,1, el Turó de la Roca de Migdia, de 1.232,3, l'Arreposador, de 1.186,9, i el Turó de la Mola Mora, de 1.062,3, just abans de trobar en plena carena el poble de Toralla. A l'est de Toralla, la cua de la serra de Sant Salvador davalla ja progressivament cap a la vall del Flamisell: lo Castell, de 996,9 m. alt., lo Saviner, de 976,7, lo Tossalet, de 809,6, i el Casot, de 803,9.
El riu de Serradell s'origina a ponent del poble homònim per l'adjunció de tot de barrancs que davallen de les altes serres de ponent. De nord a sud són la llau del Cornàs, afluït pel costat de ponent pel barranc de la Boscarrera (amb la llau de Saüquers al capdamunt), que baixa del Pic de Lleràs, i pel nord pel barranc del Carant de l'Os (on hi ha la cova de Cuberes). La llau del Cornàs, que pren el nom d'una roca, el Cornàs, de 1.514,3 m. alt., que separa en dues meitats la seva vall, encara rep des del nord la llau de les Tres Peires, que baixa de la roca de les Tres Peires, de 1.484,8 m. alt., i ja del nord-est el barranc de les Boïgues. Tots aquests darrers barrancs davallen de la Muntanya de Sant Aleix, anteriorment esmentada.
A la Llau del Cornàs, se li ajunta el barranc del Grau, que ve del sud-oest, al qual ja s'ha unit el barranc dels Forats, que davalla de l'oest. El barranc dels Forats neix en un cap de vall entre el Turó de Santa Eulàlia la Vella, de 1.469,2 m. alt., al nord, i el Tossal de Perestau, al sud, de 1.464,8. El Torrent del Grau neix més a ponent que l'anterior, atès que la seva vall marca un angle de nord a sud que dira sota el Tossal de Perestau cap a llevant.
El riu de Serradell es considera format a los Plans, al sud-oest del Serrat de Santa Eulàlia, al nord-est de la Roca Palomera i al nord-oest del Tossal del Càvet. En el seu avenç cap a llevant, continua rebent llaus i barrancs, més sobtats i curts els que li arriben per la dreta, més llargs i no tan abarrancats els que li venen del nord, per l'esquerra. Així, troba la llau de les Ribes i la llau de la Font, del nord, i el barranc de Sant Salvador, del sud, aquests dos just a llevant de Serradell. Just a ponent d'Erinyà del nord arriba la llau de la Font de Tuiro, poc abans d'afluir en el Flamisell.
Conté els nuclis de Serradell, al fons de la vall, a ponent, i d'Erinyà, al principi, a llevant, a més del de Toralla a mig camí dels altres dos, dalt la carena que separa aquesta vall de la del barranc de Mascarell. A ponent de Serradell només hi ha les ruïnes de l'església romànica de Santa Eulàlia la Vella de Serradell i algunes bordes, com la borda del Seix i la de Santa Maria, ja bastant a prop de Serradell. Just al sud d'aquest poble hi ha, encara, la borda de Camparriu, a més d'algunes construccions més al sud-est, a lo Rengueret, sota i al sud-oest de lo Serrat Pla. Al sud-oest d'Erinyà, entre aquest poble i Toralla, hi ha l'ermita de Santa Maria de l'Obac. Ja a ran de Flamisell, a prop del límit del terme, hi ha la Casa del Tinet i Can Peret Casa, a la dreta del Flamisell, i la Masia Soriguer, a l'esquerra, les primeres a prop de la carretera N-260, al punt quilomètric 313, i la segona, a la carretera L-522, al punt 1,5. Aquesta darrera masia és en l'únic tros del terme municipal que queda a l'esquerra del Flamisell.
Barranc de Mascarell