Els Castellers de Vilafranca són una colla castellera de Vilafranca del Penedès, fundada l'any 1948. La seva formació va néixer com a resultat de l'arrelament i tradició del fet casteller a la localitat, amb els seus orígens remuntat-se als temps del Ball de Valencians al , que s'ha considerat el precursor dels castells actuals. Amb 13 victòries al Concurs de Castells de Tarragona, els Castellers de Vilafranca són considerats una de les colles castelleres més destacades.
La colla està formada per centenars de castellers i castelleres de diverses edats, classes socials, orientacions polítiques i creences religioses. Compten amb el suport de més de cinc-cents socis, i la col·laboració de diverses institucions públiques i privades. A més de les actuacions castelleres que realitzen al llarg de la temporada, també organitzen activitats socials de tota mena. La seva seu social és Cal Figarot, Casa Via Raventós, un edifici adquirit l'any 1983.
Els Castellers de Vilafranca són una entitat de gran importància i projecció a Vilafranca del Penedès i han representat el país i la cultura catalana en nombroses ocasions i a diversos països d'arreu del món. El reconeixement a la llarga trajectòria de la colla castellera ha estat plasmat amb distincions com la Medalla de la Vila, atorgada per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya el 1993.DECRET 93/1993, de 9 de març, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
Història miniatura|4 de 9 amb folre i l'agulla a la diada de Sant Fèlix del 2007 La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d'Oriol Rossell, qui en va ser el primer cap de colla. La primera actuació va ser a Sant Cugat Sesgarrigues, amb castells de sis. Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb colles com els Nens del Vendrell, amb qui compartien canalla, i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Durant aquests anys, els caps de colla van ser l'Oriol Rossell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955). El color de la camisa va ser el rosat, i posteriorment el vermell, fins al 1957 en que adoptaren el verd.
El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar l'actual color de la camisa. Del 1957 al 1968 van aconseguir castells de set, destacant-ne el 5 de 7, carregat per primer cop el 30 d'agost de 1965 i descarregat el 26 de setembre del mateix any al II Gran Trofeu Jorba-Preciados. A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir la torre de 7 i els primers castells de vuit: el 4 de 8, el 3 de 8, el pilar de 6 i la torre de 8 amb folre. El 1972 va guanyar el concurs de castells de Tarragona. Durant aquests anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1960), el Carles Domènech (1961-1962), el Joan Bolet (1963), el Gabi Martínez (1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974).
El 1975 la colla va fer un canvi important en l'estructura interna: va passar d'una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 es va decidir que els castellers no cobrarien individualment (i simbòlicament), cosa que va provocar una escissió. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb penes i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer 5 de 8. Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats. El 1987 la colla va carregar els primers 3 de 9 amb folre i 4 de 9 amb folre, el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech.
Els Castellers de Vilafranca també han estat els primers a descarregar (Vilafranca, diada de Tots Sants del 2010)vilaweb.cat, 01.11.2010, Els Castellers de Vilafranca descarreguen la 'bèstia indomable' una construcció catalogada tradicionalment com a impossible, la torre de 8 sense folre. Han aconseguit carregar (Tots Sants 2022) i descarregar (Sant Fèlix 2026) el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. A més, han aconseguit carregar la torre de 9 amb folre. Al llarg dels darrers anys la colla ha incorporat al seu repertori la totalitat de les estructures més ambicioses del món casteller, com el 4 de 10 amb folre i manilles o el 4 de 9 sense folre. Els castellers també són actius en la recent i inevitable dinàmica de creació de noves construccions, de la que en podríem destacar el colossal 7 de 9 amb folre.
Castells La taula següent mostra la data, la diada i la plaça en què per, primera vegada, s'han carregat i descarregat, cadascuna de les construccions que la colla ha assolit a plaça. Un asterisc (*) indica que fou la primera colla a carregar el castell a partir del ; dos (**), que fou la primera a descarregar-lo i tres (***), que fou la primera en carregar-lo i descarregar-lo.