Maria de Lourdes Pichot i Gironès (o Pitxot i Gironès), coneguda artísticament com a Maria Gay (Barcelona, 12 de juny de 1876 - Nova York, 29 de juliol de 1943), fou una mezzosoprano catalana.

Biografia Maria de Lourdes Lucia Antònia Pichot i Gironès fou filla de Ramon Pichot i Matheu i Antònia Gironès i Bofill, els quals tingueren set fills i van formar una família d'artistes. Els tres petits Maria, Lluís i Ricard, violinista i violoncel·lista respectivament, van centrar la seva vida en la música fent-ne la seva professió. Encara que la resta de germans es van dedicar a altres professions, tots tenien coneixements musicals. El tercer fill del matrimoni va ser el conegut pintor i il·lustrador Ramon Pichot i Gironès."La nissaga dels Pichot". Revista de Girona. Núm 271, p. 52-56. 2012

Inicis Maria Pichot va conèixer al compositor i pianista Joan Gay i Planella a l'Orfeó Català, amb qui es va formar artísticament, i amb qui va formar matrimoni a l'edat de 18 anys, adoptant d'aquesta manera el nom artístic de Maria Gay.Feminal. núm. 044 (27 nov. 1910) pp.751-754 En els seus inicis va oferir sessions de cançons populars catalanes i estrangeres en sales destacades de Barcelona com la Sala Parés junt amb seu espòs, i on la cantant ja demostrava la bona dicció.Feminal. núm. 001 (28 abr. 1907) p.271 Va ser empresonada per cantar himnes revolucionaris. miniatura|Maria Gay, 1909 Amb el seu marit va tenir dues filles i un fill, que tots van morir joves: les filles per malaltia i el seu fill a la guerra. El primer dels fills va ser la Maria Carme Isabel Gay i Pichot, nascuda a Barcelona el 15 de juliol de 1896.Llibre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, 1896, número de registre 3937. La data de naixement indica que probablement es van casar l'any 1895. Aquest matrimoni no consta als llibres de registres de Barcelona. El 21 de novembre de 1898 va néixer Isabel DolorsRegistre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, 1898, número de registre 9880. i el 31 de juliol de 1900 naixia Josep Ramon Cristòfor.Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, 1900, número de registre 6657.

Catalunya Va formar part amb el seu marit del grup d'artistes modernistes de Barcelona del final de segle. Cantaven en els concerts de la Institució Catalana de Música, dirigida pel seu marit i el mestre Josep Lapeyra, on va començar la seva carrera amb recitals de lieder. Dominava un extens repertori de manera incomparable.La Vanguardia, 31 de març de 1897, p. 5. També va col·laborar en els concerts de la Societat Coral Catalunya Nova i a l'Ateneu Barcelonès.

Es va donar a conèixer a Barcelona des de la primeria del , i després a Europa.Diccionario de la música Española e Hispanoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, cop. 1999 Maria Gay va debutar al teatre amb una sarsuela catalana de Josep Maria Jordà i del mestre Morera.Josep Maria de Sagarra. Butlletí dels museus d'art de Barcelona. Núm. 60. Maig de 1936 Va seguir una carrera en importants teatres de tot el món. miniatura|Portada Feminal, núm. 44, 1910 miniatura|Maria Gay i Giovanni Zenatello Europa L'any 1902 va anar a estudiar al conservatori de Brussel·les on va fer concerts al costat del director i compositor Eugène Ysaÿe. De Brussel·les va anar cap a París i hi va cooperar en els Concerts Lamoureux o el Conservatori de Paris, i actuar acompanyada del jove i ja famós pianista Alfred Cortot.La Ilustració Catalana. 2a època, núm. 032 (10 gen. 1904) p.20 Després d'una temporada absent a Catalunya va tornar el 1904, per oferir els seus avenços artístics que van ser executats de manera brillant.Revista Musical Catalana. núm. 002 (Febrer, 1904) p.32-33 Va demostrar amb una gran habilitat la interpretació d'algunes de les obres dels grans autors com Haendel, Caldara, Carissimi, Beethoven, Schumann, Schubert, Wagner, Liszt y Brahms, i en va rebre grans ovacions.

L'any 1906 va interpretar al teatre de La Monnaie de Brussel·les el paper titular de Carmen de Bizet, que es convertirà en la seva especialitat. En va ser la més genial intèrpret i va constituir el seu debut a l'escena operística a Europa, aplaudida arreu. El mateix any va cantar a l'Òpera-Comique de París i va actuar al Royal Opera House de Covent Garden a Londres. L'any següent va actuar al teatre La Scala de Milà i al Teatre Colón de Buenos Aires. També va triomfar a Cuba, on cal subratllar el concert al Teatre Nacional de l'Havana.

Nova York Després d'una esplendorosa carrera arreu d'Europa, des de 1908 va residir a Nova York, on va actuar en diversos teatres nord-americans com el Metropolitan Opera House. Hi va debutar amb Carmen la temporada 1908-1909. La temporada següent va formar part de la companyia del Teatre Reial de Madrid. Consta que, a la vegada també va actuar al Palau de la Música Catalana en el segon concert de la sèrie de tardor, en el que l'artista va interpretar un recital de lieder dels més famosos mestres.

Després de separar-se de Joan Gay entorn el 1906, Maria va conviure per molts anys amb l'empresari i tenor Giovanni Zenatello, amb qui ella va indicar que s'havia casat l'estiu de 1911 a Itàlia.La premsa estatunidenca els tractava de matrimoni abans de l'estiu de 1911, però en una declaració a la premsa, Maria Gay va indicar que s'havien casat l'estiu de 1911 a Itàlia. New York Evening World, 13 de novembre de 1911, pàgina 3. No obstant això, consta la celebració del matrimoni entre ells del dia 5 de maig de 1917 en el llibre registre de matrimonis de la ciutat de Nova York.Giovanni Zenatello, New York, New York City Marriage Records, 1829-1940 a familysearch.org. Ambdós van ser iniciadors l'any 1913 dels espectacles del cèlebre Festival Arena de Verona, un festival d'òpera que se celebra cada estiu des de llavors a l'amfiteatre romà de la ciutat italiana. Aquesta primera temporada es va obrir amb Aïda, amb motiu del centenari del naixement de Giuseppe Verdi. Amb Zenatello també va fundar una acadèmia de cant a Nova York el 1927, tasca a la que es dedicarà exclusivament a partir d'aleshores, i en la que tingueren alumnes destacats com el tenor xilè Ramon Vinay, la soprano francesa Lily Pons, Nino Martini, Lidia Albanese, Bruna Castagna, Stella Roman, Hilde Reggiani, entre molts d'altres.Ramon Reig i Corominas, "La soprano Maria Gay". Revista de Girona. Núm 16, p. 64-65. 1961

L'any 1919 va participar en l'estrena de l'òpera El Avapiés d'Ángel Barrios Fernández, dirigida per Enrique Fernández Arbós junt amb la soprano Ofelia Nieto en el Teatre Reial de Madrid.Enciclopèdia Espasa Volum núm. 61, pàg. 1354 ()

Vegeu també Modernisme

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

La seva discografia pot consultar-se a la Biblioteca de Catalunya

Categoria:Professors de cant catalans Categoria:Mezzosopranos barcelonines Categoria:Cantants barcelonins contemporanis Categoria:Mezzosopranos que han actuat al Liceu Categoria:Morts a Nova York Categoria:Pedagogs musicals barcelonins contemporanis